ARTICLE DEL MES DE SETEMBRE A SOMGARRIGUES: "EL SETEMBRE A DEBAT: RETORN A LA NORMALITAT AMB RESSACA DE FESTA MAJOR"

El setembre a debat: retorn a la normalitat amb ressaca de Festa Major

Quan encara tenim regust d’orelleta a la boca i sentim petards per aquí i per allà, senyals evidents de Festa Major, alguna cosa ens anuncia que l’estiu ha arribat a la fi. Per a la majoria dels pobles de la nostra comarca, la Festa Major posa punt i final a un període de temps tant esperat com “despesperat”. Si per als més petits i, també per alguns estudiants i universitaris –que han fet bé la feina i no han d’examinar-se al setembre-, l’estiu és la millor època de l’any, l’arribada d’aquest mes es converteix, sense cap dubte, en motiu de debat.

Aquest binomi curs escolar-Festa Major mereix encara un parell de reflexions més. El Departament d’Ensenyament ha fet els deures i s’ha posat a treballar. Així ha anunciat l’obertura del nou curs escolar 2011-2012, amb més d’un milió dos-cents mil alumnes, xifra que suposa un increment de 270.000 estudiants respecte fa deu anys. La conselleria reconeix que si bé el nombre d’alumnat es va reduir constantment des de principis dels anys 80 fins al curs 2000-2001, en què tocà fons amb poc més d’un milió de matriculacions, és a partir d’aquest moment quan s’inicià un creixement sostingut que continuà els cursos posteriors fins arribar a l’actualitat. Així mateix, els estudiosos i investigadors de les Garrigues estan a punt per presentar les seves recerques el proper 29 d’octubre a l’Albi, treballs que a poc a poc van fornint un ventall de publicacions que engrandeix les arques de coneixement de la nostra estimada comarca.

Feina feta també per part dels garriguencs i garriguenques, que han gaudit en les respectives contrades de les festes i tradicions locals que ens identifiquen com a poble. De fet, el Departament de Cultura, en el seu Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha creat un catàleg del Patrimoni Festiu, el qual pretén inscriure les festes, manifestacions i celebracions comunitàries així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya. Així, la Trobada de Gegants i Correfocs de les Borges Blanques hi apareix amb el reconeixement de “festa popular d’interès cultural”, que, atenent a l’article 4, correspon a una “celebració oberta a tothom i repetida en dates prefixades que contingui manifestacions o elements d’interès cultural de caire festiu i gaudeixi d’una àmplia acceptació popular, estigui o no circumscrita a una demarcació territorial concreta”. Cal remarcar que aquest decret regula també les mesures per a la protecció i promoció del nostre patrimoni immaterial més viu.

Hi ha qui diu que les festes majors s’haurien de renovar, que han quedat antiquades i que a part de les reduccions pressupostàries per les quals s’han vist afectades com a conseqüència de la crisi, han perdut adeptes i per tant, participació popular. Evidentment tot és opinable, i com a tal s’ha de respectar, però és innegable que darrera d’aquestes celebracions hi ha l’esforç de moltes persones per contribuir a satisfer els interessos dels ciutadans/es, grans i petits, per tal d’evitar tota crítica.

És precisament en aquest punt quan sorgeix la pregunta: què cal fer, doncs, per estrènyer el vincle, dèbil per alguns, entre cultura-educació i oci-festa? Una resposta senzilla diria que la clau està en la implicació, perquè només fent sentir a les persones que formen part d’alguna cosa que els identifica, es pot aconseguir la seva acceptació i, per tant, l’èxit. De la mateixa manera, els professionals de l’educació parlen d’integració o d’interdisciplinarietat, conceptes que caldria tenir més present al nostre dia a dia. Arribats en aquest punt, la Festa Major es converteix en la cirereta del pastís que ens menjarem tot l’any, treballant i desitjant que arribi el mes de setembre.

Liss Solé

Centre d’Estudis de les Garrigues