Noves aportacions a l’onomàstica garriguenca i catalana
Ja tenim a les mans el llibre Noves aportacions a l’onomàstica garriguenca i catalana resultat del XXXVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica que va tenir lloc a les Borges Blanques els dies 25 i 26 d’abril de 2009. Amb aquesta novetat editorial, a cura de Joan Cornudella i Santi Arbós , el Centre d’Estudis de les Garrigues continua amb la tònica de publicar el resultat dels encontres que organitza a l’any següent de celebrar-se. Aquest fet, ja convertit en una espècie de tradició, és producte de la voluntat de fer arribar al públic ben aviat el resultat de les nostres trobades, així com de la recerca exhaustiva, cada cop més complicada, de les fonts de finançament per tal de poder fer-ho possible.
Sense menystenir les nombroses i valuoses aportacions realitzades en toponímia i antroponímia des de tots els racons dels Països Catalans, ens limitarem a fer una petita ullada, per qüestions d’espai, als treballs d’onomàstica garriguenca. El llibre s’enceta amb la ponència magistral “Una visió panoràmica de la toponímia garriguenca” del Dr. Albert Turull de la Universitat de Lleida que fa un repàs exhaustiu del material publicat sobre la nostra comarca en aquest camp, estudia els noms bàsicament de tots els nostres pobles i incorpora un apartat de bibliografia onomàstica de les Garrigues, el més extens i complet publicat mai. Amb “La hidronímia de l’Espluga Calba”, Rosa M. Anglès ens atansa als noms de lloc espluguencs relacionats amb l’aigua; sens dubte un petit tastet d’un monumental recull de tota l’onomàstica de l’Espluga que està acabant d’enllestir i que desitgem veure publicat ben properament. Santi Arbós en “Antroponímia del forn del vidre de Fulleda” ens fa conèixer el món de les denominacions personals, complexes i canviants, dels vidriers i comerciants que tenien relació amb la producció vidriera en aquesta població durant els segles XVIII i XIX. D’altra banda, Vicenç Carbonell en “Noms de lloc esotèrics i divins de les Garrigues” fa un recull dels topònims que ell considera que són misteriosos de la nostra terra (cal Bruixa, cal Déu, el Purgatori...). A “Toponímia rural desapareguda. Antigues partides del terme municipal de Juneda (segles XVI-XIX)”, Joan Cornudella ens ofereix un estudi d’aquelles denominacions territorials de Juneda que s’han anat perdent al llarg dels segles (el Canyís, Cantivella, la Maduganya.. .) -bestreta d’un recull toponímic global d’aquesta població ja realitzat i pendent d’una pròxima publicació-. Antoni Jaquemot assaja d’esbrinar el significat d’alguns suposats topònims ibèrics presents a les inscripcions de la balma prehistòrica del Cogul, en “El Cogul (la Roca dels Moros). Quatre topònims de dos mil anys”. En “Onomàstica del capbreu de Tarrés de 1754” , Josep Maria Pasqual fa un buidatge i estudi exhaustiu dels noms propis tarresans de mitjans del XVIII que esperem que serveixi de base d’un proper volum amb tota l’onomàstica d’aquest poble fronterer amb la Conca de Barberà. Roser Ripollès, en “Compilació dels cognoms de les Garrigues al s. XVIII. Ara Arbeca”, continua amb el recull dels llinatges garriguencs d’aquesta centúria, tot tractant els de la vila d’Arbeca, principalment catalans però amb alguna presència castellana, occitana, francesa, italiana... Per finalitzar, amb “Aproximació a les partides actuals de les Borges Blanques”, Jordi Satorra localitza i situa sobre el mapa les diferents partides borgenques i n’intenta explicar el nom que duen a hores d’ara.
Sens dubte, unit a diferents llibres i articles ja publicats o en procés de fer-ho, aquestes aportacions fan que la nostra comarca es vagi convertint en una de les més ben estudiades des del punt de vista dels noms propis, és a dir, dels noms de lloc i persona. La feina a fer, però, encara és molta.
Centre d’Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada