dissabte, 31 de maig del 2014
ARTICLE DEL MES D'ABRIL AL 'SOMGARRIGUES': "D'ATAPUERCA AL COGUL, UN ABISME DE VOLUNTATS"
D’Atapuerca al Cogul, un
abisme de voluntats
Els que tenim un cert grau de passió pel patrimoni patim d’un mal que no
vol soroll. Quan viatgem tenim una tendència innata a observar en detall com es
gestiona el patrimoni als llocs que visitem, sigui a casa nostra o en qualsevol
banda del món: aquella esglesieta, la catedral de torn, fins i tot els
paviments dels carrers, les façanes i edificis nobles, aquell art pictòric,
unes restes antigues, els jardins, etc. Sovint la pregunta que hom es fa és: Què
podem fer nosaltres pel patrimoni? i aquesta enquesta ja té associades unes
connotacions de cosa que val diners i que no se sap ben bé per a què servirà o
si tindrà una utilitat pública/política. Poques vegades la reflexió és a la
inversa, Què pot fer el patrimoni per nosaltres? i és aquesta altra
visió la que cal fer que prosperi: el patrimoni és un llegat que ens
singularitza enfront d’un univers de patrimonis i mostres culturals diverses.
Fa 10 anys vaig visitar el complex patrimonial de la Sierra de Atapuerca, prop
de Burgos. És una mostra més que evident d’una gestió exquisida d’un llegat i
de com fer-ne un atractiu turístic –diners, prosperitat, llocs de treball,
presencialitat, etc. La gestió abraça tant una presentació sòbria in situ
–senzilla, no ostentosa o cara- de la feina feta en el jaciment de la trinxera
del ferrocarril com l’aula arqueològica Emiliano Aguirre situada a la població
d’Ibeas de Juarros i, com, finalment, el parc arqueològic d’Atapuerca on, en
poc menys de 4.000 m2
al mig de la serra a l’aire lliure, trobem explicada d’una forma
pràctica, real, tangible, palpable la vida de tots els homos –i llur habitat-
que han passat per aquelles terres; declarat Mundial per la UNESCO l’any 1985. I tot
plegat gestionat per la
Fundación Atapuerca integrada per la Junta de Castella i Lleó, la Diputació de Burgos i
els ajuntaments dels poblets i de Burgos però sobretot per universitats (fins i
tot la Rovira
i Virgili!) i una bona colla d’empreses privades que aporten també el capita.
Ja ho veieu: una mostra de suma de voluntats lloable. Podria parlar d’Altamira
però l’abisme entre la gestió d’allí i d’aquí és mentalment insalvable; hi
renuncio.
Ara el cap se me’n va a la
Roca dels Moros del Cogul. Aquesta mostra
singular d’art, juntament amb la de la resta de l’arc mediterrani de la
península ibèrica, fou declarada l’any 1998 a Kioto Patrimoni Mundial de la UNESCO. Des del Centre
d’Estudis de les Garrigues vam ser dels primers a demanar i exigir una solució
per a la joia de la corona garriguenca. I vam aconseguir crear una comissió
impulsora en què hi eren totes les institucions. Ja han passat 9 anys i
tot i que tenim el centre d’interpretació iniciat en una primera fase, gràcies
als governs d’esquerres al Cogul, al Consell, a la Diputació , a la Generalitat i ser
influents a Madrid, avui és insuficient i fa 3 anys que no es fa res! Fa
uns dies apareixia un joc sobre l’art rupestre a Tarrragona. La pregunta que
ens fem és: hi ha patrimoni mundial de segona categoria? El model a seguir ja
sabem quin és: la unió de voluntats fa la força i saber-se fer valdre davant
dels teus companys de partit i dels altres. La trilla està feta però ja fem
tard per treure un alt rendiment al nostre llegat atàvic. Vergonya, cavallers,
vergonya!
Jordi Satorra
Centre d’Estudis
de les Garrigues
dimecres, 21 de maig del 2014
dimarts, 20 de maig del 2014
ACORDS DE LA REUNIÓ DE TREBALL DE LA JUNTA DEL CNTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES DEL DIA 7 DE MAIG
Arran de la reunió es va confeccionar el calendari de les properes activitats del CEG a la comarca:
1- 7 de juny participació a la VII Trobada de Centre d’Estudis de les Comarques de Lleida. Àger.
2- 14 de juny de 2014. II Jornada sobre l'impacte del 1714 a les Garrigues. La Pobla de Cérvoles.
3- 28 de juny de 2014. II Repic de campanes de les Garrigues. Juneda.
4- 12 de juliol de 2014. Mostra cultural de les Garrigues. L'Albagés.
5- 24 d'agost de 2014. Xerrades sobre "Els espais ponentins de la Guerra de Successió". L'Espluga Calba.
6- Setembre de 2014 (a concretar dia). I Trobada d'escriptors i crítics a les Garrigues. Bellaguarda.
7- 25 o 26 d'octubre de 2014. Presentació del llibre de la IX trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Fulleda.
8- Octubre (a concretar) de 2014. L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya a les Garrigues. Els Torms.
dimecres, 14 de maig del 2014
HA MORT MANEL GINÉ... FINS SEMPRE, MONSIEUR!!!
Ens sap molt de greu d'haver-vos de comunicar la mort del nostre consoci Manel Giné Freixes aquest matí a l'edat de 85 anys. A partir de les 16 h d'avui els seu cos serà al tanatori del costat del Terrall, a l'avinguda Jaume I. L'enterrament es farà demà a les 11 h a l'església parroquial de les Borges Blanques. Personatge clau per a la cultura de les Borges i de la comarca de les Garrigues, soci fundador de la nostra entitat i habitual en totes les trobades d'estudiosos de les Garrigues mentre la salut li va permetre, és sens dubte una persona destinada a ser recordada.
Descansi en pau, el trobarem a faltar. El nostre condol per a familiars i amics.
Més informació a SomGarrigues:
http://www.somgarrigues.cat/noticies/2741/ha-mort-manel-gine-personatge-clau-en-la-cultura-de-les-borges-i-comarca
Un escrit del nostre soci Jordi Satorra:
http://sarramostre.wordpress.com/2014/05/14/al-manel-un-home-savi-i-bo/
divendres, 9 de maig del 2014
CONVOCATÒRIA PER A LA PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS A LES SEGONES JORNADES D'ESTUDI DEL CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ
El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS) obre la convocatòria de comunicacions per a les Segones Jornades d’Estudi que tindran lloc a la Granja d’Escarp el 22 de novembre de 2014.
El període per presentar les propostes de comunicacions és de l’1 de maig al 15 de juny de 2014. A partir del 15 de juny es valoraran els resums rebuts i, a partir de l’1 de juliol, es comunicarà als autors quines han estat escollides finalment.
Podeu trobar més informació per als interessats en participar:
Les comunicacions, que es presentin a les Segones Jornades d’Estudi del CECS, han de ser de temàtica lliure, però sempre han d’establir una relació amb el Segrià. L’acte vol ser una comunió de totes les persones que tinguin algun interès, siguin estudioses o no, en la realitat comarcal del Segrià, des de qualsevol punt de vista (social, cultural, territorial, mediambiental, etc.), i que tinguin iniciativa per compartir treballs, projectes o reflexions que puguin ser d’interès comú.
Conèixer la història de la comarca, la seva parla, els seus escriptors, les seves festes i costums, la composició de la seva societat, la vegetació que li és pròpia, la fauna vertebrada i invertebrada, el seu territori, la geologia, els conreus o la geografia física en la qual ens movem, pensem que són temes interessants per a moltes persones, que en moltes ocasions es treballen de manera molt local o personal i no poden tindre la difusió que mereixerien. Les Segones Jornades d’Estudi del CECS volen ser la plataforma en què totes les iniciatives d’estudi sobre la comarca del Segrià tinguin un espai definit i una difusió adient.
El CECS es troba treballant en l’edició del primer número de la revista de la institució, que recollirà els texts de les comunicacions presentades a les Primeres Jornades
d’Estudi celebrades a Alpicat el passat 23 de novembre de 2013. El volum recollirà un total de tretze recerques inèdites que versen sobre disciplines com les ciències del sòl, la biologia, la història, l’arqueologia, la història de l’art, la literatura, la musicologia, l’etnologia, l’antropologia, el turisme i el patrimoni.
CURS DE LA UNIVERSITAT D'ESTIU DE LA UdL A LES BORGES BLANQUES: DEL REPUBLICANISME A L'INDEPENDENTISME
Coordinat per Antonieta Jarne Mòdol (Departament d'Història de la UdL) i el nostre company del Centre d'Estudis de les Garrigues Marc Macià Farré (Departament d’Història de la UdL).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)