1714. EL CADASTRE I
L’IMPACTE DEL RÈGIM BORBÒNIC A LA
COMARCA DE LES GARRIGUES
Amb motiu de la celebració del desè aniversari del Centre
d’Estudis de les Garrigues, que es realitzà al castell de l’Albi el dia 6
d’octubre de 2012, vaig tenir l’oportunitat de presentar el projecte “1714.
L’impacte del règim borbònic a la comarca de les Garrigues”. La idea que es va
presentar va ser la d’iniciar un treball en equip destinat a veure les repercussions
que va tenir a la nostra comarca la pèrdua de la Guerra de Successió i
l’establiment d’un règim absolutista i centralitzador, que va implicar un
procés uniformador, amb la supressió de les institucions pròpies d’autogovern.
Els resultats d’aquest projecte podrien formar part, conjuntament amb treballs
de caràcter miscel·lani, de la propera Trobada d’estudiosos de la comarca i en
la seva publicació l’any 2014, amb motiu del tercer centenari.
Durant aquests anys, els investigadors ens hem dedicat
fonamentalment a fer recerca sobre aspectes puntuals de municipis concrets.
Aquesta tasca importantíssima hauria de veure’s acompanyada, al meu entendre,
d’una reflexió més general. Crec cada cop més que és necessari començar a
realitzar treballs que ens donin una visió de conjunt de la nostra comarca.
L’examen sistemàtic a través d’un eix o fil conductor, en aquest cas els fets
de 1714 i el seu impacte a la comarca, ens pot donar una perspectiva general
que ens permeti establir comparacions i extreure’n conclusions d’interès. Si
som un centre comarcal calen estudis comarcals.
Hi
ha la percepció que la Guerra
de Successió va ser un revulsiu que va comportar un període de creixement i
expansió econòmica, arran de l’obertura de nous mercats amb Espanya i les
Amèriques. També que es va justificar que s’introduïa un nou sistema tributari
més racional basat en la riquesa personal i no solament en les contribucions
indirectes. D’altres, en canvi, consideren que les bases d’aquest creixement
econòmic ja existien amb anterioritat i que el nou sistema tributari que
s’implantà fou els inicis dels desequilibris fiscals entre territoris.
Entre
la documentació que disposem per a conèixer el que va succeir en aquella època
hi ha la relativa al cadastre que va implantar el superintendent de Catalunya
José Patiño. Així, trobem documentació de
poblacions com l’Albagès, l’Albi, Cervià de les Garrigues, Fulleda, la Granadella, Juneda, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs,
el Soleràs, Tarrés i el Vilosell. Cal també assenyalar que es troba la
documentació d’antics poblats com és el cas de les Besses o Vinferri. Alguna
d’aquesta documentació ja ha estat estudiada, però, cal encara aprofundir-hi més.
La informació que ens dóna sobre l’economia, l’urbanisme i la societat d’una
època és fonamental per a comprendre com es va forjar el nostre propi present.
Aquesta
documentació i d’altra sobre aquest període ens ha de permetre aportar elements
i informació sobre determinades qüestions. Per què determinats poblats com les
Besses, Vinferri o Castellots van ser abandonats? Van ser les conseqüències de
la guerra o d’una dura repressió militar? Quina era l’estructura urbanística
dels nostres pobles i quins canvis van experimentar? Quina repercussió va tenir tot això en la
nostra llengua? Com eren els conreus a la nostra comarca i quins canvis es
produeixen en l’estructura de la terra? D’on sorgeix i quines són les bases de
la nostra expansió econòmica? Quin paper juguen el comerç de l’oli, el vi i l’aiguardent
en aquesta transformació?
Vicenç Aguado
Centre d’Estudis de les Garrigues