dilluns, 15 de setembre del 2014

DEFUNCIÓ DEL PARE BENET FARRÉ I LLORETA

L'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, ens va deixar el pare Benet Farré i Lloreta, monjo de Poblet, natural del Vilosell. Descansi en pau. El nostre condol a familiars i amics.

Va ser autor d'obres històriques de referència sobre dues poblacions garriguenques:

- El Vilosell, un poble a l'ombra de Poblet
: notes històriques, Torregrossa: Arts. Gráf. Molino, 1984. ISBN 84-398-1822-X

- El Castell del Vilosell: aproximació al seu context històric (amb d'altres autors), Ed. Ajuntament del Vilosell, El Vilosell, 1994.

- Història de la Pobla de Cérvoles: una vila fundada per Poblet, Pobla de Cérvoles: Ajuntament, 1987. ISBN 84-505-6406-9
 
 
 




 

diumenge, 14 de setembre del 2014

ARTICLE DEL MES DE SETEMBRE AL 'SOMGARRIGUES': "RECONEIXEMENTS"


Reconeixements

Anualment, el Centre d’Estudis de les Garrigues participa com a membre del jurat, com altres entitats de caire comarcal, al premi Olivera d’Or al Garriguenc/a de l’any. Però a més de ser membres del jurat som una entitat que valorem la tasca feta per les entitats de la comarca i persones que hagin aportat al bé comú de les Garrigues; això sí, si és possible sempre des d’un vessant cultural.

Som conscients que el premi del qual parlem en moltes ocasions no arriba a la totalitat de la societat garriguenca, ja sigui perquè no interessa o ja sigui perquè no volem estar informats del que succeeix a la comarca o bé perquè esperem que la informació ens la portin a casa. Sigui pel que sigui, a tot estirar, es fa una mica de ressò del guanyador del premi i es presta poca atenció a la resta de candidats. És per aquest motiu que voldria dedicar aquest breu article a parlar dels tres candidats presentats pel Centre d’Estudis de les Garrigues aquest any, que per cert no n’ha guanyat cap.

En la reunió de junta del CEG, celebrada a principis del mes de juliol, hi constava en l’ordre del dia la proposta de presentar candidatura per al Garriguenc de l’any 2014. El membres vam fer proposta de candidatures i en vam elegir tres que podien ser presentades i valorades. Les candidatures aprovades i que després es van presentar van ser les següents:

-          Aula d’extensió universitària per a la gent gran de les Garrigues

-          Amics dels Vilars d’Arbeca

-          Associació de campaners de les Borges Blanques

És evident que darrera de l’elecció per a ser presentades hi ha una tasca important feta en favor de la cultura i del patrimoni, eixos centrals de treball i de defensa pels quals va ser creat el CEG. La primera de les candidatures, l’Aula d’Extensió Universitària és una entitat que tot just acaba de celebrar un any i escaig i va començar la seva activitat a l’octubre de l’any passat. Això per a molts pot semblar que sigui un curt bagatge per a ser candidata a Garriguenc/a de l’any, però la veritat és que des del CEG s’ha valorat molt positivament per diversos aspectes. Primer, perquè hem aconseguit, parlo en termes comarcals, crear una entitat formativa estretament vinculada amb la Universitat de Lleida que té com a principal objectiu apropar la formació a la gent de la tercera edat. Aquest projecte -que ja era una realitat a altres comarques- per fi l’hem fet possible a les Garrigues; per això aquest reconeixement i aquest apropament de la cultura a la gent gran de la comarca, gent que en moltes ocasions ens han manifestat les poques possibilitats que ells van tenir d’estudis per la situació històrica en què es van trobar. Per tant, sembla que podem suavitzar o corregir aquella manca d’oportunitats i posar en relleu ara altres valors com els de sortir, trobar-se, comunicar-se i, és clar, aprendre.

La segona de les entitats la vam presentar perquè ha estat i és una entitat que es dedica a difondre i preservar el jaciment dels Vilars d’Arbeca. Any rere anys ens adonem que les activitats al voltant de la fortalesa van en augment i que la resposta del públic cada vegada és més favorable. Aquesta entitat, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i de l’Ajuntament del municipi, està aconseguint que els Vilars es converteixin en un jaciment generador d’actes culturals per a tota la comarca i per a la resta del país.

La tercera de les candidatures se centra en el reconeixement de la feina feta per un col·lectiu de la comarca envers el patrimoni campaner. Gràcies a ells tenim un inventari de les campanes de les Garrigues, tenim gent de referència en molts dels municipis de la comarca que vetllen pel campanar i les campanes i ha aconseguit posar en marxa un festival de repic de campanes en l’àmbit comarcal garriguenc.

Per totes aquestes tasques positives per a les Garrigues i per a la cultura en general és que el CEG va decidir presentar aquestes entitats al premi Olivera d’Or al Garriguenc/a de l’any 2014. Cap de les tres no va guanyar; bé, un altre any serà.

Isidre Pinyol Cerro

Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MES D'AGOST AL 'SOMGARRIGUES': "A JOAN PALAU GALLART, IN MEMORIAM"

A JOAN PALAU GALLART, IN MEMORIAM
 

Sabem, Joan, que no volies protagonismes, ni tributs, ni cap altra cosa que et fes ser el personatge principal, el focus d’atenció. Ja fa molts anys que ens coneixem; segurament no tants com els teus amics de sempre de Vinaixa o d’altres poblacions, però són els suficients per reconèixer-te dues virtuts que ens han acompanyat en la relació amb el CEG. 

La primera i més important, l’amistat, la bonhomia, l’excel·lent relació de complicitat que has mantingut amb cadascun de nosaltres, amb cadascun dels membres del CEG amb qui et vas relacionar i de retruc amb la resta dels nostres socis i sòcies. Sempre has tingut les portes obertes per nosaltres, amatent a qualsevol cosa i disposat a ser el primer a donar un cop de mà quan calia. En segon lloc, la teva implicació i interès en la millora del teu estimat poble, però també de la comarca, en l’àmbit cultural i patrimonial des que vas decidir formar part de l’entitat. Era un 16 de febrer de 2008 quan vas entrar com a vocal de la junta del CEG. Aquell dia ja ens vas deixar clares una sèrie de coses, entre elles ens vas dir: “Jo entro a la Junta, però no em feu escriure. Us ajudaré en tot el que pugui”. I tant que ho vas fer. I saps una cosa, vas acabar escrivint coses del teu poble, de l’entorn, del paisatge. Des d’aquell dia ja tenies al cap la celebració d’una de les trobades d’estudiosos a Vinaixa, com així va ser el 24 d’octubre de 2009, un dia important a la teva vida, pel teu esperit vinaixenc. Vas ser un gran amfitrió, el millor. Vas ser el protagonista del “Cabal de Petjades”. 

A partir d’aquí, van arribar múltiples presentacions de llibres, exposicions, visites guiades pel nucli antic del poble. T’era igual si fos per als nens de primària en les trobades de la ZER, per a les associacions de dones, per a la gent que venia a la Fira de l’oli i de la pedra, per a les trobades l’arxiprestat o per a les caminades guiades pel terme on ens feies descobrir les característiques de les plantes i flors del terrer, especialment aquelles medicinals i remeieres, l’última, la caminada etnobotànica el 12 d’abril en motiu de la visita al Parc de les olors de l’Albi. 

Les campanes que ahir van tocar, que toquen avui i que tocaran en el futur, sempre portaran, en el seu toc, una mica de tu. Vas veure i viure, des del seu inici el naixement de la Magina i de la Montserrat. La seva fosa a Riudellots de la Selva, la seva benedicció i finalment, la penjada. I tot això ho vas oferir a la gent del teu poble. Les campanes de Vinaixa també et recordaran permanentment.  

Joan Palau de cal Tarresà, pagès de soca-rel, reivindicatiu, íntegre, implicat en la millora i progressió de l’ofici, lluny queden les manifestacions dels anys setanta, i tan a prop que queden els seus ideals pels quals vas lluitar. Sempre al peu del canó. Sindicalista, cooperativista convençut d’unes idees que portaves de vegades a l’extrem. Això et feia ser tossut, on ficaves l’ull ficaves la banya i per moltes explicacions que et donessin no baixaves del burro, ja podíem dir missa.  

També eres de la “ceba”, és a dir, independentista fins al moll de l’os. Implicat, participatiu, compromès. Esperaves amb deliri el 9 de novembre, però encara esperaves amb més desig la proclamació d’un nou país, Catalunya, la teva república catalana. Joan, han estat molts anys compartint les inquietuds del teu poble, de la comarca i del país, però treballant sempre per aquests anhels. No ha estat una feina fàcil. Has viscut de primera mà com a la nostra comarca li costa implicar-se en projectes nous, com de difícil és canviar certes mentalitats i reconèixer la feina feta des del darrera, des de la sala de màquines. 

Allí on vagis segur que trobaràs algú per fer tertúlia, per parlar dels problemes que els humans, malauradament, generem i, a vegades, ni sabem resoldre. Esperem que puguis veure la teva Catalunya lliure, aquella que tant reivindicaves i que ara ens toca a nosaltres vetllar diàriament. Moltes gràcies, Joan, per tot allò que ens has aportat. Dels teus companys i companyes del Centre d’Estudis de les Garrigues, que tinguis un bon viatge cap a Ítaca, Joan.

 

Centre d’Estudis de les Garrigues

Vicenç Aguado, Santi Arbós, Joan Cornudella, Pedro-Giordano Marqués, Ramon Miró, Josep Maria Navàs, Isidre Piñol, Josep Rubió i Lis Solé.

 

 

El CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES PARTICIPA EN L'EXPOSICIÓ DEL TRICENTENARI A LES BORGES BLANQUES




Els membres del Centre d'Estudis de les Garrigues, Isidre Piñol i Vicenç Aguado, han participat en l'elaboració d'un dels panells de l'Exposició del Tricentenari, concretament el que fa referència a la població de Les Borges Blanques. L'Exposició, a l'aire lliure, es podrà veure del 12 al 25 de setembre a la Plaça de la Independència (davant del pavelló de l'oli) de les Borges Blanques.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'L'OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LES TERRES DE LLEIDA (1914-1923)'


dissabte, 6 de setembre del 2014

EL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES ORGANITZA EL 1r ENCONTRE D'ESCRIPTORS I CRÍTICS A LES GARRIGUES


1r ENCONTRE D’ESCRIPTORS I CRÍTICS A LES GARRIGUES

 
Els autors i el procés de creació de l’obra

 

Bellaguarda. Dissabte 20 de setembre

Casal Municipal

 

Programa:

 

10:00 Benvinguda i presentació.

A cura de l’Il·lustríssim alcalde de Bellaguarda; el Sr. President del Consell Comarcal, el President del Centre d’Estudis de les Garrigues i Àlex Broch, escriptor i crític.

 

10:30 Jaume Pont/Pere Rovira: Les hores oblidades. Poesia 1983-2003 de Jordi Jové

 

11:00 Lluïsa Julià: Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada

 

11:30 Pausa-cafè

 

12:00 Emili Bayo: Premonicions i Tot el que et vull dir

 

12:30 Francesc Pané: Emocions contra la mandra

 

13:00 Debat

 

14:15 Dinar

 

16:30 Jordi Coca: El teatre de Josep Palau i Fabre. Alquímia i revolta (1935-1958)

 

17:00 Àlex Broch: Miquel Martí i Pol, lector i crític

 

17:30 Vidal Vidal: La meitat de zero i Lleidaferit, Cròniques oficioses d’una ciutat canviant (1987-2013)

 

18:00 Debat

 

19:00 Cloenda de l’acte a cura de la companyia Cassigalls de Juneda, amb el recital teatralitzat “Aquesta nit tanquem” de Manuel de Pedrolo.

 

Organitzen: AJUNTAMENT DE BELLAGUARDA, CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES i CENTRE D’ESTUDIS DE LES GARRIGUES

 

Col·laboren: INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES I ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA