dissabte, 23 de juny del 2012

NOU ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ: "MESTRES DE LA REPÚBLICA A LES GARRIGUES"

MESTRES DE LA REPÚBLICA A LES GARRIGUES

A la recerca dels orígens de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE) a les terres de Lleida topem amb per el grup “Batec”, grup d’ensenyants d’ escoles rurals que treballaren durant la República per a la renovació pedagògica. Un professor de la Universitat  Autònoma de Mèxic, Fernando Jiménez Mier, ha recollit informació sobre més de cent docents  que participaren en aquella “revolució pacífica de mestres” que fou Batec. Molts ensenyants de les Garrigues formaren part del Grup; fruit de la necessitat de compartir  inquietuds i experiències  pedagògiques que sorgien de les petites escoles unitàries o graduades que regentaven.

Per millorar les condicions laborals del col·lectiu docent, alguns d’aquells mestres decidiren participar en el moviment sindical, mitjançant FETE-UGT. Així, dels que fundaren el sindicat d’ensenyament de la UGT, trobem a Ricard Barqué, fill de les Borges Blanques; Ramon Costafreda d’Artesa de Lleida que exercí, primer a Cervià  i més tard a Juneda; també a Josep Barrull, nascut i mestre de  La Granadella.

La llista de docents batequistes nascuts a la comarca es pot ampliar amb Miquel Farré i Antònia Solé, ambdós de Juneda; així com els germans Vigatà  de Torregrossa –Josep, Miquel, Rossend i Antoni-.

Resseguint la llista dels mestres s’observa que foren molts els docents del Grup que exerciren el seu mestratge en diferents escoles de la comarca:

-         Salvador Ambrós (Juneda)
-         Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles)
-         Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella)
-         Lluis Esteve (Juncosa)
-         Ferran Ginés (Les Borges Blanques)
-         Montserrat Parellada (Cervià)
-         Ricard Reñé (Juneda)
-         Ramon Costafreda (Cervià i Juneda)
-         Josep Roselló (Castelldans i Juneda)
-         Josep Barrull (La Granadella)
-         Rossend Vigatà (Arbeca)
-         Miquel Vigatà (Castelldans)

Derrotada la República, la dictadura depurà aquells mestres. La gran majoria foren separats del magisteri, alguns marxaren a l’exili; altres amb el temps foren readmesos; hi va haver que foren castigats a exercir fora de la província, inclús fora de Catalunya; d’alguns es va perdre  el seu rastre. Dels que anaren a l’exili, el Josep Barrull i la seva esposa, Carolina Zavala, fundaren l’Institut “Cervantes” a Maracaibo (Veneçuela) i l’Antoni Vigatà fundà a Torreón (Mèxic) el col·legi “Cervantes”, escola dirigida actualment per un dels seus nets.

Molts dels avis de la comarca són testimonis i encara guarden en la seva memòria les ensenyances d’aquells mestres convençuts que la cultura faria, dels seus alumnes, homes i dones lliures. Foren condemnats per les seves idees i lluita des de l’aula per un món més just.
Va escriure el poeta Màrius Torres: “Oh, Pare de la nit, del mar i el silenci,/ jo vull la pau, però no vull l’oblit”.

Que aquest escrit sigui un homenatge a tots aquells mestres  que van fer de les Garrigues una comarca rica, pel que fa a la  renovació pedagògica, en un temps d’il·lusió col·lectiva com fou l’etapa republicana.

Javier Giménez 
FETE-UGT Terres de Lleida

diumenge, 17 de juny del 2012

ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ GRACIA: "JOSEP BARRULL I CAROLINA ZAVALA; DE LA GRANADELLA A MARACAIBO"

Josep Barrull i Carolina Zavala; de la Granadella a Maracaibo

El set de juny de 2002 moria a Barcelona Josep Barrull, tenia noranta-cinc anys i havia nascut a la Granadella; al 1951 culminà el seu mestratge a la localitat veneçolana de Maracaibo quan amb Carolina Zavala, la seva esposa, funden una escola, l’Institut “Cervantes”.

Què feien Carolina i Josep a Maracaibo, la “Ciutat del Sol Amada”?

Josep Barrull i Suñé és el fill gran d’una humil família garriguenca dedicada a la pagesia; a instàncies d’un oncle capellà treballa de mosso al col·legi dels Maristes de Lleida; en aquell centre, conciliant estudi i treball, es prepara per l’accés a l’escola Normal.

Mestre des del 1929, interí en diverses escoles de la Plana i del Pirineu: Massalcoreig, Vilanova de Banat i Noves de Segre (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran). del Pirineu: Fígols d’Organyà (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran) ; al 1933 aprova les oposicions i exerceix al seu poble. Aquell mateix any també les ha aprovades i arriba a la Granadella, una jove mestra, Carolina Zavala i Mimiague, nascuda a Andorain, Guipúscoa. Fan bona parella i tots dos participen a les trobades del grup “Batec” que ha esclatat plenament a les nostres contrades, amb participació d’un bon grapat d’ensenyants destinats en escoles garriguenques com: Salvador Ambrós, mestre de Juneda i considerat un dels fundadors del Grup, que definia als batequistes com, “...missioners de l’emoció de l’escola i per l’escola (...) apassionats”. Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles), Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella), Lluis Esteve (Juncosa), Ferran Ginés (Les Borges), Montserrat Parellada (Cervià), Ricard Reñé (Juneda), Ramon Costafreda (Cervià i Juneda), Josep Roselló (Castelldans i Juneda), Rossend Vigatà (Arbeca), Miquel Vigatà (Castelldans).
Al setembre del 36 es traslladen a Barcelona; Josep serà el Secretari de Finances de la secció barcelonina de FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT. A la primavera del 37 es destinat com a “Milicià de la Cultura” al front d’Aragó, a la 123 Brigada de la 27 Divisió, formada majoritàriament per militants del PSUC i la UGT.

Derrotada la República, al febrer del 39 surten cap a França. Carolina és traslladada a Colliure d’on surt ben aviat, reclamada per la família materna basc francesa. Inicia les gestions per alliberar l’espòs, confinat al “Camp de Judes”, situat a Septfonds, departament de Tarn-et-Garonne. A primers de desembre d’aquell any, sortirien des de Bordeus, amb passaport basc - no oblidem que Carolina era guipuscoana -, via República Dominicana. Fruit d’un acord entre les autoritats veneçolanes i el govern d’Euskadi a l’exili, s’instal·len a Maracaibo amb autorització per dirigir una escola Normal; de fet, dues escoles de mestres, una per a nois , dirigida pel Barrull i una altra per a noies, sota la responsabilitat de Zavala. Al curs següent ambdós centres es fusionen en un de sol, l’Escola Normal Mixta “Rafael Maria Baralt”. “Aquells que ens ha tocat ser mestres i viure els moments actuals, tenim una gran responsabilitat davant la història. Si volem que el ciutadà senti tota la responsabilitat de viure en una democràcia és necessari que sigui convenientment preparat (...) ha d’haver viscut la plena i fecunda vida democràtica infantil i juvenil.”; exhorta Josep als joves estudiants de mestre.
Al 1946 Josep dirigeix el vell Reformatori de Maracaibo amb un criteri molt definit, “l’activitat dirigida és la base fonamental de tota acció educativa, però aquesta activitat ha de ser amena i útil, ha de tendir a (...) crear hàbits i normes de conducta i a l’educació del caràcter per mitjà de la disciplina del treball socialment útil.”.

Al 1951 funden l’Institut “Cervantes” que imparteix tots els nivells no universitaris sota els principis de l’escola activa i on mitjançant l’associacionisme, el cooperativisme, els grups esportius, el teatre infantil, l’orfeó..., s’estimula la participació democràtica de l’alumnat. El ”Cervantes” arribà a tenir 700 alumnes; era un centre laic i amb praxis coeducativa, qüestionat per les escoles religioses de la ciutat que el denunciaren per no impartir ensenyament religiós i ser una “escola de rojos”, fins al punt que al Josep Barrull el detenen durant un mes del curs 56-57, acusat de comunista.
Participarà en el moviment associatiu d’educadors veneçolans a través de l’Associació Nacional d’Instituts Educatius Privats (ANDIEP) de la qual Josep fou Sots-president, del 1978 fins el retorn de la parella a Catalunya al 1981. A Maracaibo, el “Cervantes” continua la seva tasca ara sota la direcció d’educadors veneçolans.

Carolina Zavala morí el dinou de novembre de 1990 i enguany, deu anys després del traspàs del company, és just recuperar llur memòria; la d’aquells mestres que, com escrivien els professors Salomó Marquès i Juan J. Martin, al llibre “La tasca educativa dels exiliats espanyols a Veneçuela”, defensaren tenaçment “ ... l’educació democràtica, treballant per a què la cultura no fos un privilegi de les classes benestants”. Principis, segells identitaris dels homes i les dones de la FETE-UGT, avui més vigents més que mai.

Javier Giménez Gracia
FETE-UGT Terres de Lleida

ARTICLE DEL MES DE JUNY AL 'SOMGARRIGUES': "UN FUTUR MOLT NEGRE?"

Un futur molt negre?

Vivim dies de crisi, de retallades, principalment en sanitat i ensenyament. Per aquest motiu ja no podrem estar malalts i els nens ja veurem què aprendran a l’escola. I la cultura? Què passarà? Serà com sempre la més perjudicada? S’aturaran projectes iniciats i no en començaran de nous? Ja ho veieu: tot un seguit de preguntes per a les quals no sembla que hi hagi respostes a curt termini. A la nostra comarca hi ha tres grans projectes que anaven agafant forma: la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, la Roca del Moros del Cogul i el Castell de l’Albi. I ara què? Tindran continuïtat? I els nous com el castell de l’Albagés o l’església de Sant Miquel de Granyena? En temps de bonança econòmica la nostra comarca ja va perdre l’Arxiu Comarcal. I jo em pregunto: ens podem permetre perdre més coses?
També viuran dificultats els petits projectes com els forns de calç, les carboneres, el patrimoni industrial, les cabanes, els campanars i les campanes, que cal dir que són projectes la majoria dels quals són fets per gent de forma altruista. I ara, com que les economies familiars es veuran afectades,  això, de retruc, comportarà que els esforços econòmics siguin mes difícils.
Sort encara que hi ha gent com el Xavi Moragues qui, després de dos anys de feina, ha pogut exposar a l’Albi 260 fotos dels soldats del poble, la més antiga de les quals és de l’any 1883, fent constar en totes les imatges el lloc on van fer el servei militar. Sortosament ha regalat tot el format digitalitzat a l’Ajuntament.
Les fotografies son un patrimoni que a poc a poc desapareix. Seria interessant que des dels ajuntaments es fes un esforç per poder tenir un bon fons   fotogràfic de cada poble digitalitzat, i com més prompte fem aquestes gestions culturals menys pèrdues tindrem.
No és cap novetat dir que al llarg dels anys molta documentació ha estat llençada. Hi havia gent que sortosament anava als abocadors i així s’ha recuperat part d’aquesta documentació. Avui si es llença als contenidors de reciclatge segurament ja no es recuperarà mai més. Seria bo que les persones que volguessin desfer-se de documents els portessin als ajuntaments per poder-los classificar i guardar-los esperant el dia en què degudament assessorats es puguin dipositar en un fons comarcal.
Tot som responsables que es pugui gaudir i utilitzar demà el patrimoni que tenim avui. Esperem que les dificultats econòmiques no siguin un  impediment per conservar-lo com es mereix, i així el dia de demà qui el necessiti el trobi en condicions per poder-lo utilitzar. És l’herència que deixarem als nostres descendents. Només somio que mai no ens puguin recriminar l’estat de com l’han trobat.

Ramon Miró
Centre d’Estudis de les Garrigues

dimarts, 12 de juny del 2012

CONSTITUÏT EL CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ

El passat divendres, es va constituir a Lleida el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. L'acte va comptar amb la presència de diversos membres del Centre d'Estudis de les Garrigues.

https://centrestudiscomarcalsegria.wordpress.com/2012/06/11/es-constitueix-el-centre-destudis-comarcals-del-segria-cecs/

ENDAVANT I MOLTS ÈXITS!!!

CINQUENA TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS DE LES COMARQUES DE LLEIDA

REUNIÓ DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES AMB LA DIRECTORA DE CULTURA A LLEIDA

El passat dimarts 5 de juny, una representació de la junta del Centre d'Estudis de les Garrigues, formada pel president, Josep Rubió, i els vocals Judit Flix i Santi Arbós, es va entrevistar amb la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Carme Vidal. La reunió va tenir com a objecte la presentació de les activitats que realitza el nostre centre i l'exploració de les possibles col·laboracions que es puguin establir amb el Departament de Cultura en el context actual marcat per la crisi.

Durant l'acte es va fer lliurament a la senyora Vidal d'una mostra de les publicacions del CEG.