DISSABTE 3 DE MARÇ
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES
BIBLIOTECA DE FULLEDA
A 2/4 DE 4 DE LA TARDA
dilluns, 27 de febrer del 2012
diumenge, 26 de febrer del 2012
UNA REPRESENTACIÓ DEL CEG ACUDEIX A L'ASSEMBLEA DE LA CCEPC
Una representació del Centre d'Estudis de les Garrigues, formada per Isidre Piñol i Joan Palau, van assistir a l'Assemblea de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana celebrada el passat dissabte 25 de febrer a Reus.
ÈXIT ROTUND EN LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ A L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS
Aquest passat dijous 23 de febrer, amb un ple de gom a gom, es va presentar el llibre La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939), de josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues i que es basa en la seva tesi doctoral presentada aquest any passat.
divendres, 17 de febrer del 2012
PRESENTACIÓ DEL SEGON VOLUM DE "LA PLANA SALVATGE" DE FELIP GALLART
Aquest proper dimarts 28 de febrer, a les 19,30 h, es presentarà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs la segona part de La Plana Salvatge de Felip Gallart que porta per subtítol De 1846 a 1862. Quan la realitat supera la ficció, a càrrec del soci del CEG Santi Arbós.
El volum se centra en el anys de la Segona Guerra Carlina, la dels Matiners, el món de violència i de misèria generalitzada d'aquella època, en què de tant en tant sorgeix alguna figura destacable, com el capellà d'Almatret Josep Castel, anomenat el Pare dels Pobres. Aquest segon volum dedicat al segle XIX de Ponent es clou albirant una nova època amb l'arribada del tren a Lleida i la construcció del canal d'Urgell.
Un llibres destinat, sens dubte, a igualar o superar l'èxit de la primera part, tot esperant un darrer volum dedicat a la Tercera Guerra Carlina i al convuls acabament del segle.
dimecres, 15 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ "LA GUERRA CIVIL A LES GARRIGUES. DE LA REVOLUCIÓ A L'OCUPACIÓ FRANQUISTA (1936-1939)"
Aquest llibre del president del Centre d'Estudis de les Garrigues, Josep Rubió i Sobrepere, és fruit de la seva tesi doctoral presentada l'any passat a la UdL.
dijous, 9 de febrer del 2012
ARTICLE DEL MES DE FEBRER AL 'SOMGARRIGUES': L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA
L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA
Per als investigadors de la part oriental de les Garrigues, la qual forma part pràcticament des de la conquesta cristiana de l’arquebisbat de Tarragona, és fonamental i indefugible moltes vegades la consulta de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, situat al carrer Sant Pau, 2, a prop de la catedral. Això afectaria les localitats de l’Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa incloses actualment a l’arxiprestat Garrigues-Urgell amb capital a Arbeca.
De cadascun d'aquests pobles hi ha documentació diversa, principalment de registres parroquials (baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions), a partir generalment del segle XVI però amb moltes intermitències, que permeten la reconstrucció d'arbres genealògics familiars, estudis demogràfics (procedència dels nouvinguts a la parròquia, nombre de fills, edat de matrimoni...) o onomàstics (prenoms, cognoms i renoms), per només citar-ne alguns. En l'àmbit de la genealogia, que atreu una part molt important dels usuaris de l'arxiu tarragoní, cal destacar pel que fa a la nostra comarca l'obra Libro de árboles genealógicos, cronológicos de Fulleda desde 1524 a 1879, en què mossèn Josep Boada a finals del segle XIX va fer una obra titànica amb una documentació que a hores d'ara en bona part ja no és consultable. També la documentació de l'arxiu ens permet l'estudi d'una part de la vida associativa (confraries), que molts cops depassava l'àmbit estrictament religiós, o de l'assistencial en el cas dels antics hospitals dels pobres (Albi, Arbeca, Espluga Calba, Fulleda...) que no tenien gaire utilitat sanitària sinó que més aviat servien de refugi per a viatgers sense recursos.
Ultra la documentació més de tipus parroquial, també podem trobar-ne molta de notarial, pel fet que els rectors de les nostre parròquies actuaven com a notaris públics, sobretot en les poblacions on no n'hi havia d'altres, fins 1736, amb casos que s'allarguen fins a mitjans d'aquest segle. Després, els rectors només estaven facultats per a la redacció de testaments, cosa que ha succeït fins fa poc temps. Curiosament, en el cas del Vilosell, els seus rectors continuarien exercint de notaris fins pràcticament la Llei del notariat (1862), i avui els seus protocols resten dividits entre aquest arxiu de l'arquebisbat de Tarragona i l'Arxiu Històric de Lleida.
L'arxiu Arxidiocesà de Tarragona és una institució que en els darrers temps s'ha anat posant al dia, tant des d'un punt de vista d'instal·lacions i material, com des del punt de vista de les noves tecnologies de la societat de la informació en què vivim immersos. Així, podem trobar-los a internet a l'adreça http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/, amb possibilitat -previ registre gratuït- de visionar els cada cop més nombrosos documents digitalitzats gràcies als convenis amb ajuntaments, entitats diverses i particulars, o a la xarxa social Facebook.
Santi Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues
dimecres, 8 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
RESUM DE LA JORNADA SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA CELEBRADA A LA GRANADELLA EL 4 DE FEBRER DE 2012
Les segones jornades de títol: El Patrimoni de la Memòria Històrica: Recull, recuperació i recerca a les Garrigues i al Pla d’Urgell, celebrades a la Granadella el dissabte 4 de febrer, començaren amb la visita al Refugi del Molí de la Vila. Per primer cop es va poder veure tot el refugi després de les difícils i lentes tasques de neteja que es van realitzar. Segurament estem parlant d’un dels refugis naturals més grans de la comarca que s’utilitzà durant la guerra dins d’una població.
Seguidament començaren les ponències ofertes pel Doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008 fent incidència al Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL (2003). Feu esment de les àrees que fins ara ha subvencionat l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la Memòria de Catalunya).
Feu esment de tots els treballs fins ara subvencionats a la comarca de les Garrigues i que ha portat, entre d’altres aspectes, la publicació de dos llibres: Les Borges Blanques sota les bombes i Pa, crosta i molla. La realització d’una exposició itinerant per la comarca sota el títol: La Guerra Civil a les Garrigues. La realització d’una sèrie d’estudis i xerrades entorn de la commemoració 75 anys dels Fets d’Octubre de 1934. La senyalització i recuperació de dos espais dins la Xarxa d’espais de la Memòria Democràtica de Catalunya com són l’Espai Macià i Sota les bombes. Itinerari dels bombardeigs a les Borges Blanques.
Jordi Oliva, llicenciat en Hª Contemporània, coordinador, des del 1989, del projecte Cost Humà de la Guerra Civil iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Oliva feu referència al Centre d’Història Contemporània de Catalunya i a tot el seguit de projectes que ha realitzat des que el 1984, Josep Benet se’n feu càrrec i, seguidament explica el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara.
Seguidament, l’historiador garriguenc Josep Rubió, membre de l’equip de col·laboradors del projecte des del 2007, feu un desglossament de les dades que fins ara es poden recollir a les Garrigues. Cal mencionar el registre de 1.235 persones de la comarca mortes durant la Guerra Civil i la postguerra, d’aquestes 1.098, l’any 1936 hi eren residents. Fent un desglossament per àmbits cal destacar els següents resultats:
- Víctimes de la violència revolucionària i la repressió a la rereguarda: 183 (5,93 per mil de la població total de la comarca).
-Víctimes per acció de guerra: 522 (16,91 per mil).
-Víctimes per bombardeigs: 74 (2,4 per mil) víctimes residents, mortes a la comarca. 96 (3,1 per mil) morts a la comarca per bombardeig i 109 garriguencs morts per bombardeigs arreu de Catalunya (3,53 per mil).
-Víctimes per Accidents derivats de la guerra: 37 (1,2 per mil).
-Víctimes refugiades o desplaçades de guerra: 93. La major part procedent d’Andalusia (38,7%). La majoria de morts es centres entre les franges d’edat entre 0 i 17 anys (50,54%). Les malalties respiratòries (34,7%) i les digestives (21,3%) són les majoritàries.
-Víctimes de la Repressió franquista: 197 (6,38 per mil).
L’historiador Juli Cuéllar, membre de la Subdirecció General de Memòria i Pau i responsable de l’area de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, feu una exhaustiva dissertació sobre l’abordatge polític actual en relació a la recuperació de fosses, especialment des de la Llei de fosses del 2010.
Explicà que la seva funció es centre en tres àmbits: 1r Cens de persones desaparegudes; 2n Elaboració d’un mapa de fosses i 3r Recollida de restes òssies.
En relació al primer apartat cal destacar que fins ara s’han tramitat o inscrit 4.400 persones desaparegudes de la guerra, de les quals s’ha actuat en 1.876 casos i d’aquest, 380 se n’han identificat les restes o el lloc d’ubicació del desaparegut.
Visita guiada al recentment recuperat refugi del Molí de la Vila
Diversos moments de la jornada que va tenir lloc al Centre Cívic de la Granadella
Actualment el mapa de fosses de Catalunya, tot i que no està publicat, consta de 370 fosses localitzades. La primera versió del mapa que es pot consultat és de 2008 i allí s’assenyalen, només, 235 fosses.
Quan a la recollida de restes òssies, s’han fet 44 actuacions a Catalunya, 9 a les terres de Lleida inclosa una a les Garrigues. Aquesta feia referència a un soldat trobat a la partida de les Carbonelles, entre la Granadella i Torrebesses. Actualment aquestes restes estan en el cementiri de la Granadella.
Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a les Garrigues per la recuperació de la Memòria Històrica. Miquel Andreu explicà tota la simbologia franquista que encara resta a la comarca de les Garrigues; Jordi Satorra feu referència a totes les activitats realitzades des de l’Ajuntament de les Borges a recuperar patrimoni i espais en aquella població; Josep Mª Navàs i Adelina Freixinet, explicaren en detall tota la recuperació del refugi del Molí de la Vila a la Granadella a més de l’ambiciós projecte de recuperació d’espais de xerra en aquella població i finalment Isidre Pinyol, explicà la tasca duta a terme pel Consell Comarcal de les Garrigues en la recuperació del patrimoni històric.
Per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no recuperar la memòria o si cal dedicar més esforços a altres temes. Si les retallades són l’excusa i és la voluntat política la que gira l’esquena a tots aquests àmbits. També es parlà sobre si s’han superar les velles ferides de la guerra i la postguerra a la comarca i a Catalunya en general. També és qüestionà el paper de les universitats catalanes en els últims 30 anys en relació a la recuperació de la memòria històrica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)