dimecres, 30 de novembre del 2011

MANIFEST A FAVOR DEL CENTRE D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA



CENTRE D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA
(CHCC): AL SERVEI DE LA HISTÒRIA I DEL PAÍS

PER QUÈ HA ESTAT, ÉS I HA DE CONTINUAR SENT IMPORTANT?
1. El CHCC ha estat el principal organisme de la Generalitat, pràcticament des de la
seva creació (1984), destinat a la promoció (recerca) i difusió (publicacions) de la
història moderna i contemporània catalana. El nombre d’ajudes a la investigació
(uns 1.300, entre historiadors, investigadors i/o estudiosos, fins el 2010), i de llibres
publicats (611 fins el 2010) així ho demostren.

2. Cap altra institució ha pogut cobrir l’espai d’ajuda a uns col·lectius fonamentals en
la formació d’historiadors i historiadores catalans. Quins sectors? els joves
llicenciats en història que feien la seva tesi doctoral; els investigadors locals que
han realitzat un esforç extraordinari aquests darrers anys en la salvaguarda de la
història catalana; i els investigadors que ampliaven els seus estudis i que han
format part del bo i millor del sector historiogràfic català, molts d’ells professors a
la universitat i també a centres d’ensenyament secundari.

3. El CHCC ha estat fonamental en el suport a les polítiques de memòria de la
Generalitat, a través de projectes específics: la presència de negociants i
empresaris catalans en el mercat espanyol, la recopilació de documentació sobre la
República, la pèrdua de Cuba i Filipines i els catalans, la guerra civil i l’exili, la
publicació de memòries, l’elaboració del gran projecte del cost humà de la Guerra
Civil, el coneixement de documentació inèdita de diversos períodes (la guerra del
francès, el carlisme, el catalanisme...), la promoció de treballs i diverses iniciatives
a l’entorn de la Guerra de Successió o la cultura republicana catalana, entre molts
d’altres. El CHCC, doncs, ha cobert àmbits temàtics que el Memorial Democràtic,
amb una cronologia i àmbit temàtic més restringits, no ha tingut per missió
treballar.

4. No obstant això, pensem que és necessari seguir una política de col·laboració més
ferma a través de convenis amb les institucions amb les quals el CHCC ja està
estretament relacionada i amb les quals s’aconseguiria una major visibilitat i
reconeixement institucional intern: el Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu
Nacional de Catalunya, el Departament de Cultura, la secció històrico-arqueològica
de l’IEC, el Memorial Democràtic. En cap cas, però, una major col·laboració hauria
de significar disminuir els objectius i recursos del Centre, menys encara liquidar-lo,
quan ha demostrat tenir uns resultats excel·lents amb pressupost i personal més
aviat migrats.

5. I és també necessari, el CHCC, a fi de poder minimitzar i/o contrarestar la força que
exerceix l’Estat amb la seva particular manera d’entendre la globalització en el
terreny historiogràfic. I són tan grans que la historiografia catalana i la recerca
gairebé no tenen força per poder-se posicionar. Només un exemple: la valoració de
la recerca i la docència ja és bàsicament quantitativa. Avui en dia, qui no estigui
ben posicionat en les bases de dades internacionals (SCOPUS, WOK) simplement no
comptarà i no tindrà impacte. Pràcticament, els llibres ja no compten i, en lloc seu,
són els articles en revistes ben posicionades el que realment val. Qui certifica les
revistes que van a les bases de dades internacionals? el Ministeri, la FECYT, on el
català pràcticament no existeix, i tampoc els llibres i altres formats de recerca
propis de les Arts and Humanities. Amb el CHCC, i potser només amb el CHCC, hom
podrà fer front i potser corregir aquesta situació anòmala, bo i assumint el repte
d’aprofitar les oportunitats que la globalització ben entesa, suma i contrast de
particularitats, ens proporciona.

6. La feblesa del nostre país és la feblesa de la nostra historiografia. En aquest sentit,
el CHCC ha procurat sempre actuar com element aglutinador, amb fidelitat per la
història nacional i amb una actitud positiva envers el país. El Govern català no pot
acabar defensant l’indefensable i desmuntant el que hom diu que vol potenciar:
una consciència nacional catalana que –entre altres- pot donar el conreu de la
història de Catalunya a partir de la seva complexitat i pluralitat. La paràlisi i
l'esmorteïment del Centre dura ja molt i és incomprensible.

7. Per últim, quin sentit tindria desfer l’obra del CHCC quan el nostre país es troba
necessitat, justament, d’organismes consolidats i que donin sensació als sectors
professionals de continuïtat institucional?

QUINA ÉS LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBA EN AQUESTS MOMENTS?
És per la circumstància de la proximitat de l’elaboració dels pressupostos que
l’ambient s’ha inquietat, i s’ha revifat la polèmica sobre si val la pena la
continuació del Centre com a ens independent o si per algun conveni queda sota
alguna altra del les estructures del ram que han aconseguit crear-se amb un major
potencial econòmic i, per tant, operatiu. Les inquietuds són diverses:

1. El temor persistent que entre els historiadors dels cercles influents de l’actual
govern n’hi ha que són refractaris al manteniment del Centre.

2. El temor que des del govern no tinguin clar el destí del Centre. Temen que sigui
absorbit per algun altre organisme o ens, i quedi en la marginalitat, reduït a un
mer apèndix, un centre de documentació i prou, sense capacitat investigadora ni
de foment de la investigació pel que fa a la història nacional en català.

3. El problema no són els diners, el problema és la consideració de la cultura, i més
encara de la història i també de la desubicació del Centre en l’organigrama. Per
tant, no es podrà justificar una dissolució amb un mínim de rigor i de seriositat. Cal
insistir que el Centre significa pocs diners, poc personal i, en canvi, els resultats
són desproporcionalment alts. Cal mirar les “Memòries” i molt especialment el
llibre editat amb motiu del 25è aniversari de la seva creació (DD.AA., 25 de la
creació del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC). 1984-2009), els projectes per fer, els resultats, per valorar si de veritat se’l pot considerar ineficaç o prescindible.

4. El temor a què el nomenament de director/a del CHCC respongui a raons
estrictament polítiques, que es prescindeixi del consens entre la professió, i que
no es posin en valor la vàlua intel·lectual i els mèrits professionals de la persona.

5. I sobretot, també, la circumstància que actualment el Centre no té ningú que el
defensi i això pot implicar que sigui ignorat en els pressupostos.

QUÈ ES PODRIA FER?
1. L’ideal seria garantir la continuïtat amb el nomenament d’un nou director o
directora de consens i dotar el CHCC de pressupost.

2. Si l’escenari no és favorable, hom proposa la creació d’un petit Consell Assessor
interí pel Centre, sense cobrar, mentre no hi hagi director o directora, amb
l’objectiu de poder gestionar el que porta a terme en l’actualitat (Cost humà de la
Guerra Civil i la postguerra), sense renunciar a la possibilitat d’impulsar i
d’emprendre alguna nova tasca, sobretot en l’ordre commemoratiu (1812, 1714,
per exemple).

3. En la gestió d’aquest present tant complicat, potser caldria retornar a la
consideració de situar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya en l’eix de
la recerca, l’assessorament en matèria d’història del país i de polítiques públiques
de memòria, i de commemoracions (75è aniversari de la Guerra Civil,
Commemoració del 1714 i centenari de la Mancomunitat, per exemple); el Museu
d’Història de Catalunya, en el de la memòria; i l’Arxiu Nacional de Catalunya, en el
de la recuperació i salvaguarda del patrimoni documental. Es tractaria, en
definitiva, de situar les coses al seu lloc i de corregir la disfunció existent amb la
creació d’altres ens que comparteixen, sovint, els mateixos objectius o que els
dupliquen, per bé que això no hauria d’impedir la col·laboració i la coordinació
positius entre tots, inclòs el Memorial Democràtic.

Subscriuen:
Josep M. Roig i Rosich
Lluís Ferran Toledano González
Enric Pujol Casademont
Jordi Oliva Llorens
Manuel Pérez Nespereira
David Agustí Belart

ENCARA NO SOU SEGUIDORS DEL NOSTRE BLOG???

Aquí a la columna de la dreta us en podeu fer. I aprofitem l'ocasió per dir-vos que ens podeu fer arribar les vostres inquietuds, comentaris o notícies que facin referència a l'àmbit d'actuació del CEG, o a l'activitat cultural dels nostres socis, a l'adreça  cegarrigues.cat@gmail.com, així com a través dels comentaris del mateix blog o a Facebook o Twitter.

SUPORT DEL CENTRES D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES AL CENTRE D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA

La Junta Rectora del Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) en reunió ordinària celebrada el dia 24 de novembre de 2011, acordà per unanimitat donar suport al manifest subscrit pels senyors Josep Mª Roig i Rosich; Ferran Toledano González; Enric Pujol Casademont; Jordi Oliva Llorens; Manuel Pérez Nespereira i David Agustí Belart en defensa del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC).
Creiem que la tasca que fins ara a desenvolupat el Centre i que pot desenvolupar en un futur, és fonamental per a la recerca i investigació del nostre país. Per tant la seva pèrdua o abandonament provocaria un dany irreparable, no solament per a les entitats de recerca de Catalunya, sinó també per als futurs historiadors i investigadors del nostre territori.

dissabte, 19 de novembre del 2011

ARTICLE DEL MES DE NOVEMBRE A SOMGARRIGUES: "EL VALOR DEL QUE TENIM"

EL VALOR DEL QUE TENIM

Excel·lent. Així és com, des del Centre d’Estudis de les Garrigues, qualifiquem la VIII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues celebrada, el passat dissabte 29 d’octubre, al castell de l’Albi. Excel·lent en l’organització. Aquí hi va tenir molt a veure l’Ajuntament local que, malgrat les dificultats d’última hora, va saber resoldre amb elegància i amb altíssim nivell els serrells pendents en el condicionament de l’espai. Excel·lent en les comunicacions. El nivell dels treballs presentats fou molt alt, amb importants estudis històrics, artístics, antropològics o toponímics que, en algun cas, complementaren altres ja existents, mentre que altres obrien nous camps d’investigació i de recerca. Excel·lent en l’assistència. La sala restà, gairebé, plena a vessar durant tota la jornada. Cal destacar l’última part de l’acte amb la gent dempeus. Excel·lent l’espai. La sala del celler del Castell es va convertir en l’aura inspiradora de la trobada, però, també, i al mateix temps, féu renàixer la funcionalitat i la vida del castell després de molts i molts anys.

Podria semblar que aquestes manifestacions fossin una autocomplaença per al Centre d’Estudis. No ho són; lluny d’això, tot i que és molt important tenir una bona autoestima, el que volen expressar de forma clara i contundent és que l’excel·lència de la jornada es deu, únicament i exclusiva, a tots aquells que hi participen des del 1997, quan se celebrà la primera Trobada a les Borges; a tots aquells que ho van fer i han fet possible; a tots els ajuntaments que l’han volguda acollir i que any rere any mostren el seu interès i entusiasme per acollir-nos, i a tantes i tantes persones anònimes que hi han posat el seu granet de sorra perquè les trobades siguin una realitat edició rere edició.

Sapigueu que, en el format i en les seves característiques, no n’hi ha cap d’igual a la demarcació lleidatana i, asseguraria, que ben poques a nivell de país. Aquest és el nostre gran valor. Un valor que tenim i que s’ha de conservar. Un valor del qual es va voler posar l’accent en el discurs inaugural d’un servidor, aprofitant l’avinentesa de la presència de les administracions més properes a nosaltres, incidint en la reivindicació i suport de totes elles, tot i sabent la situació econòmica que estem vivint i patint. Al Consell Comarcal per tal de mantenir la línia de potenciació i continuïtat seguida en els últims anys. A la Diputació i l’IEI per l’interès pel que fa a la publicació de les trobades i la voluntat de descentralització del model cultural. A la directora dels SSTT de Cultura a Lleida de la Generalitat perquè continuï vetllant i mantenint les comissions de seguiment d’obres patrimonials a la comarca, ja que han fet una feina fantàstica d’assessorament i participació, d’una forma cívica, responsable i amb un criteri clar. Estaria bé que entre tots no deixessin perdre aquest suport a la gent del territori.

Un capítol a part mereix el IV Premi de joves investigadors. Per tal de donar suport i potenciar l’esperit de recerca i la creativitat científica sobre temes directament relacionats amb la comarca de les Garrigues, el CEG creu que els i les nostres joves tenen i han de tenir un paper fonamental. El suport als joves és un altre gran valor a tenir molt en compte, segurament el principal. Els nostres joves han de continuar tenint el suport i l’empenta institucional. Perdre’ls seria un altre error.

Josep Rubió Sobrepere
Centre d’Estudis de les Garrigues






dijous, 17 de novembre del 2011

XERRADA DE JOSEP RUBIÓ A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Ahir el president del CEG, Josep Rubió, va fer una xerrada a la Universitat de Lleida organitzada pel Seminari d'Història, dins el marc del seminari entre la UdL i els professorat de secundària. Hi va presentar la tesi doctoral i va participar en una taula rodona de com tractar el tema de la Guerra Civil amb l'alumnat dels instituts.

dilluns, 14 de novembre del 2011

divendres, 11 de novembre del 2011

dissabte, 5 de novembre del 2011

TROBADA D'ESTUDIOSOS: CLOENDA



TROBADA D'ESTUDIOSOS: LLIURAMENT DEL IV PREMI JOVE INVESTIGADOR I INVESTIGADORA DE LES GARRIGUES





TROBADA D'ESTUDIOSOS: CLOENDA ACADÈMICA A CÀRREC DE L'HISTORIADOR LLUÍS-MARC HERRERA LLOP



TROBADA D'ESTUDIOSOS: VISITA GUIADA PEL CASTELL I PEL POBLE A CÀRREC DE RAMON MIRÓ










TROBADA D'ESTUDIOSOS: COMUNICACIONS (2)








TROBADA D'ESTUDIOSOS: COMUNICACIONS (1)






TROBADA D'ESTUDIOSOS: INAUGURACIÓ






La inauguració va comptar amb la presència de la Sra. Carme Vidal, delegada de Cultura a Lleida; del Sr. Juli Muro, president del Consell Comarcal de les Garrigues; del Sr. Víctor Guiu, batlle de l'Albi; de la Sra. Rosa Pujol, vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; i del Sr. Josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues.

VIII TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LES GARRIGUES: UN ÈXIT TOTAL

Manel Giné, que havia participat en totes les trobades anteriors, no es va voler perdre aquesta com a oient. Desitgem que es recuperi aviat i pugui participar en la propera.


Aquest proppassat dissabte va tenir lloc al recuperat castell de la vila de l'Albi la VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues en un marc molt agradable, bona participació de comunicants i una assistència de públic més que notable. Cal remarcar també, la magnífica visita guiada pel castell i població que ens va oferir el consoci Ramon Miró i l'organització de l'acte a càrrec del nostre centre i de l'Ajuntament de l'Albi. Al migdia, participants i acompanyants van poder gaudir d'un bon àpat amanit entre converses sobre mil i un temes i projectes de futur. 
Esperem retrobar-nos d'aquí a un any en el mateix lloc per a la presentació del llibre que reculli les comunicacions presentades en aquesta trobada.