dilluns, 17 de setembre del 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ, SOBRE LA GUERRA CIVIL, A L'ALBI AQUEST PASSAT 14 DE SETEMBRE



DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES: PROGRAMA D'ACTES


PROGRAMA ACTES 10è ANIVERSARI CEG

 

Lloc: Castell de l’Albi

Data: Dissabte 6 d’octubre

 

Distribució horària

9:30 Obertura de l’acte

-          Sr. Víctor Guiu Gaya, Alcalde de Ajuntament de l’Albi

-          Sr. Juli Muro Manso, President del Consell Comarcal de les Garrigues

-          Sr. Josep Santesmases Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

-          Sr. Josep Rubió Sobrepere, President del Centre d’Estudis de les Garrigues

 

10:00-11:15 El futur del CEG a debat

-          Quin ha de ser el futur de les properes trobades d’estudiosos?  S’ha de donar un nou enfocament a aquestes? Quins canvis s’han de realitzar? Com s’han de plantejar les futures publicacions de les ponències de les trobades?

-          Com potenciar el tema de la recerca a la comarca? Conservació del patrimoni documental dels arxius locals?

-          Com a d’afrontar el CEG els moviments de defensa del paisatge o del patrimoni natural? Convenis o col·laboracions amb altres entitats?

 

11:15-11:35 Pausa-cafè

 

11:35-12:35 Proposta treballs sobre la commemoració del 300 aniversari de l’11 de setembre de 1714

. Proposta Ponències:

Projecte: 1714. L’impacte del règim borbònic a la comarca de les Garrigues

Vicenç Aguado (CEG)

 

L’exercici de la justícia a l’Antic Règim: Metodologia i fonts documentals

Valentí Gual (Universitat de Barcelona)

 

12:35-13:00 10 anys-50 imatges (2002-2012).

 

14:00-16:30 Dinar*

 

16:30-18:00 Visita cultural: Les Pintures rupestres de la Balma dels Punts i de la Vall de la Coma

DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES: CARTA DEL PRESIDENT ALS SOCIS I SÒCIES


Benvolgut/da soci/a,

 

Com ja sabeu aquest 2012 commemorem el 10è aniversari de la nostra entitat i per aquest motiu hem cregut convenient fer un breu i modest acte de celebració que té una doble intencionalitat o finalitat.

En primer lloc fer un agraïment i homenatge, des de l’actual Junta directiva del CEG, a totes aquelles sòcies i socis que ens han acompanyat i participat en els actes i activitats que s’han organitzat al llarg d’aquests anys.

Per altra banda volem plantejar-vos quines creieu han de ser les línies mestres de futur del Centre d’Estudis. Ens preocupen temes importants i que ens afecten directament com la greu situació econòmica actual o la implicació de les administracions en la defensa del Patrimoni, però també quina és o ha de ser la posició que ha d’adoptar el CEG en certs plantejaments en relació a tots els moviments o plataformes comarcals generades a partir de la defensa del territori. És per això que volem sentir la vostra opinió al respecte i enfocar els propers anys a partir de les valoracions que es puguin fer.

Adjunt  a aquesta carta de convit, us enviem el programa d’actes de la jornada a la qual esperem que tot hi pugueu assistir.

 

Rebeu una cordial salutació i ens veiem el dia 6 d’octubre.

 

 

 

 

Josep Rubió Sobrepere

President del Centre d’Estudis de les Garrigues


 

 

Les Borges Blanques, 10 de setembre de 2012

diumenge, 2 de setembre del 2012

ARTICLE DEL MES D'AGOST AL 'SOMGARRIGUES': LA HISTÒRIA DE LA FESTA

La història de la festa
L’altre dia estava pensant el tema d’aquest article. Vaig escriure una llarga diatriba sobre l’estat de la historiografia garriguenca. Error. El text era insuportable i ple de pedanteries. Després en va venir un segon. I un tercer. I un quart. I llavors em vaig adonar que senzillament havia d’escriure sobre el que conec i estudio. És temps -espero que encara quan aquest article vegi la llum- de festes majors. Són actes col·lectius que formen part de la cultura popular, sovint vinculats a les formes d’oci de la joventut. El Manel Giné, pioner en diverses facetes del món de la cultura tradicional, ja fa anys que ens explica com eren les festes majors de temps reculats a través dels clàssics llibrets que encara s’editen per divulgar-ne la programació. La comarca està farcida d’aquests moments col·lectius, amb arrels molt profundes dins de l’imaginari popular. Lligats a orígens simbòlics tenen actes per a tots els gustos i edats, així com la virtut de no deixar mai a ningú satisfet. A Juneda tenen un magnífic fons de cartells d’actes del poble, i em consta que particulars d’altres poblacions també en van col·leccionant. Les festes majors, com tot, aniran canviant en el temps, de la mà de la societat en transformació constant en la qual viuen. Ens caldria, doncs, ser capaços de capturar en tota la seva força uns actes de tanta importància popular. Conservem les mostres de creació, de llibertat, de creativitat, de geni, i d’expressió que aquesta ocupació de l’espai públic momentània, com són els mercats per exemple, ens ofereix.
 
Sembla que l’escriptor nord-americà Lawrence Ferlinghetti digué un cop que si hi ha una gran depressió potser també hi ha una mica d’esperança. Es referia a la crisi de 1929 i no li faltava raó. La implicació de la joventut en els usos de l’espai públic, així com la perpetuació d’actes tradicionals i folklòrics són condicions imprescindibles per a la seva continuïtat. De festa, se’n pot fer a totes les edats, però les noves generacions seran les que les perpetuaran en el temps. Per als historiadors com jo tot és historiable. I aquest fenomen, també. És patrimoni immaterial. És història oral. És aquella història que si no escrivim mentre passa mai no sortirà als llibres.
 
Per acabar només una reflexió. Sovint es diu que qui perd els orígens perd la identitat. Jo em posicionaria d’una manera més laxa en aquest sentit, però hi puc estar d’acord. D’identitats se’n creen constantment, sovint generacionals en què s’enfronta la identitat dels pares i mares amb la dels fills i les filles. Són orígens més immediats però igualment importants. I heus aquí la pregunta: ens ho podem passar bé, podem fer que la joventut s’ho passi bé, si no sabem com s’ho passaven de bé les generacions que ens han precedit?
 
Marc Macià
Centre d’Estudis de les Garrigues