EL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES ÉS UN DELS ORGANITZADORS DEL 2N FESTIVAL DE REPIC DE CAMPANES DE LES GARRIGUES, DISSABTE 28 DE JUNY A JUNEDA

CONFERÈNCIA-TERTÚLIA D'ISIDRE PINYOL, HISTORIADOR I MEMBRE DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES, A JUNEDA SOBRE "LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 1702-1714 A L'ACTUALITAT"

CANTATA 1714 2014 A JUNEDA

BASES DEL PREMI DE POSIA JOAN DUCH PER A JOVES ESCRIPTORS

ACORDS DE LA REUNIÓ DE TREBALL DE LA JUNTA DEL CNTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES DEL DIA 7 DE MAIG

Arran de la reunió es va confeccionar el calendari de les properes activitats del CEG a la comarca:

 1- 7 de juny participació a la VII Trobada de Centre d’Estudis de les Comarques de Lleida. Àger.

2- 14 de juny de 2014. II Jornada sobre l'impacte del 1714 a les Garrigues. La Pobla de Cérvoles.

3- 28 de juny de 2014. II Repic de campanes de les Garrigues. Juneda.

4- 12 de juliol de 2014. Mostra cultural de les Garrigues. L'Albagés.

5- 24 d'agost de 2014. Xerrades sobre "Els espais ponentins de la Guerra de Successió". L'Espluga Calba.

6- Setembre de 2014 (a concretar dia). I Trobada d'escriptors i crítics a les Garrigues. Bellaguarda.

7- 25 o 26 d'octubre de 2014. Presentació del llibre de la IX trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Fulleda.

8- Octubre (a concretar) de 2014. L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya a les Garrigues. Els Torms.

XERRADA-TERTÚLIA DE PATRÍCIA GABANCHO I PRESENTACIÓ DEL RECULL POÈTIC DE XAVIER ZAMBRANO A JUNEDA

HA MORT JOSEP M. ALBAIGÈS, ESCRIPTOR POLIFACÈTIC DE JUNEDA

 Diari Segre, 19-03-2014

Després d'una curta malaltia, ahir va morir el polifacètic escriptor junendenc Josep M. Albaigès. En aquestes dues fotos, el podem veure a Fulleda el passat mes d'octubre, en la IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues on va exposar el treball “Cinc ponts de Juneda desapareguts”, amb un important suport gràfic, amb fotografies antigues i plànols, i perfectament contextualitzat des del punt de vista tècnic, històric i anecdòtic. Descansi en pau.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP M. ALBAIGÈS

Josep M. Albaigès va exposar el treball “Cinc ponts de Juneda desapareguts”, amb un important suport gràfic, amb fotografies antigues i plànols, i perfectament contextualitzat des del punt de vista tècnic, històric i anecdòtic.

PRESENTACIÓ A JUNEDA DEL LLIBRE 'VINCLES I ARRELS'

El passat 6 d'abril es presentà a Juneda, dins el marc dels actes de la Primavera Cultural de la població, el llibre corresponent a la VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Vincles i Arrels.
El President del Centre d'Estudis, Josep Rubió, obrí l'acte fent una referència global de la publicació, mentre que dos dels coautors, Isidre Piñol i Joan Cornudella, desglossaren de forma àmplia les seves ponències.

L'Isidre Piñol ens parlà dels articles titulats: "Les campanes dels tocs. Anàlisi de l'inventari de les campanes de les Garrigues" i "La indústria de l'oli. Una aproximació".

Per la seva banda, Joan Cornudella, ens feu un recorregut per les biografies de diferents dones garriguenques, del seu article: "Retrats de dones garriguenques".

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'VINCLES I ARRELS' DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES A JUNEDA

AVUI A JUNEDA: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'JUNEDA I ELS SEUS NOMS DE LLOC' DE JOAN CORNUDELLA

 Piscines municipals a les 10 de la nit

 Presentació del llibre "Juneda i els seus noms de lloc" de Joan Cornudella Olivart.

 Hi intervindran: Regidoria de Cultura, Albert Turull, doctor en Filologia Catalana i Professor de la UdL i Isidre Pinyol, membre del Centre d’Estudis de les Garrigues i l’autor.

 Acompanyarà l’acte el grup Mentideta.

 Tot seguit Concert amb el mateix grup Mentideta compost per 5 músics (Marcel Caselles, contrabaix i percussió; Alfons Rojo, guitarres; Juan Aguiar, violí i percussions; Mercè Morera, acordió; Heura Gaya, veu i gralla).

 Organitzen: Ajuntament de Juneda i Editorial Fonoll

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'JUNEDA I ELS SEUS NOMS DE LLOC'

 

La presentació del llibre Juneda i els seus noms de llocde Joan Cornudella, vicepresident del Centre d'EStudis de les Garrigues, serà el dimecres 22 d’agost (22.00 hores) al recinte de les piscines municipals de Juneda (les Garrigues), dins dels actes de nits a lafresca i com a preludi de la festa major.

Aquesta presentació comptarà amb la presència de la regidora de Cultura de Juneda, Ramona Urgell; d’Albert Turull, vicepresident de la Societat d’Onomàstica; d’Isidre Piñol, historiador local i tècnic de Cultura del Consell Comarcal de les Garrigues; i l’autor. La nit continuarà amb música de jazz.

L'editorial Fonoll distribuirà el llibre a través de Firex 21 (vegeu el portal de venda). Es podrà adquirir també a les llibreries o bé directament a l’editorial:

info@editorialfonoll.cat o trucant al 973 15 01 05 (de 9 a 13 h).

Juneda i els seus noms de lloc és un treball de recerca de Joan Cornudella i va rebre l’impuls de la Societat d’Onomàstica per a la seva finalització l’any 2010.

Aquest treball es va subvencionar, juntament amb d’altres reculls toponomàstics de Catalunya, gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

NOU ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ: "MESTRES DE LA REPÚBLICA A LES GARRIGUES"

MESTRES DE LA REPÚBLICA A LES GARRIGUES

A la recerca dels orígens de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE) a les terres de Lleida topem amb per el grup “Batec”, grup d’ensenyants d’ escoles rurals que treballaren durant la República per a la renovació pedagògica. Un professor de la Universitat  Autònoma de Mèxic, Fernando Jiménez Mier, ha recollit informació sobre més de cent docents  que participaren en aquella “revolució pacífica de mestres” que fou Batec. Molts ensenyants de les Garrigues formaren part del Grup; fruit de la necessitat de compartir  inquietuds i experiències  pedagògiques que sorgien de les petites escoles unitàries o graduades que regentaven.

Per millorar les condicions laborals del col·lectiu docent, alguns d’aquells mestres decidiren participar en el moviment sindical, mitjançant FETE-UGT. Així, dels que fundaren el sindicat d’ensenyament de la UGT, trobem a Ricard Barqué, fill de les Borges Blanques; Ramon Costafreda d’Artesa de Lleida que exercí, primer a Cervià  i més tard a Juneda; també a Josep Barrull, nascut i mestre de  La Granadella.

La llista de docents batequistes nascuts a la comarca es pot ampliar amb Miquel Farré i Antònia Solé, ambdós de Juneda; així com els germans Vigatà  de Torregrossa –Josep, Miquel, Rossend i Antoni-.

Resseguint la llista dels mestres s’observa que foren molts els docents del Grup que exerciren el seu mestratge en diferents escoles de la comarca:

-         Salvador Ambrós (Juneda)

-         Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles)

-         Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella)

-         Lluis Esteve (Juncosa)

-         Ferran Ginés (Les Borges Blanques)

-         Montserrat Parellada (Cervià)

-         Ricard Reñé (Juneda)

-         Ramon Costafreda (Cervià i Juneda)

-         Josep Roselló (Castelldans i Juneda)

-         Josep Barrull (La Granadella)

-         Rossend Vigatà (Arbeca)

-         Miquel Vigatà (Castelldans)

Derrotada la República, la dictadura depurà aquells mestres. La gran majoria foren separats del magisteri, alguns marxaren a l’exili; altres amb el temps foren readmesos; hi va haver que foren castigats a exercir fora de la província, inclús fora de Catalunya; d’alguns es va perdre  el seu rastre. Dels que anaren a l’exili, el Josep Barrull i la seva esposa, Carolina Zavala, fundaren l’Institut “Cervantes” a Maracaibo (Veneçuela) i l’Antoni Vigatà fundà a Torreón (Mèxic) el col·legi “Cervantes”, escola dirigida actualment per un dels seus nets.

Molts dels avis de la comarca són testimonis i encara guarden en la seva memòria les ensenyances d’aquells mestres convençuts que la cultura faria, dels seus alumnes, homes i dones lliures. Foren condemnats per les seves idees i lluita des de l’aula per un món més just.

Va escriure el poeta Màrius Torres: “Oh, Pare de la nit, del mar i el silenci,/ jo vull la pau, però no vull l’oblit”.

Que aquest escrit sigui un homenatge a tots aquells mestres  que van fer de les Garrigues una comarca rica, pel que fa a la  renovació pedagògica, en un temps d’il·lusió col·lectiva com fou l’etapa republicana.

Javier Giménez 

FETE-UGT Terres de Lleida

ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ GRACIA: "JOSEP BARRULL I CAROLINA ZAVALA; DE LA GRANADELLA A MARACAIBO"

Josep Barrull i Carolina Zavala; de la Granadella a Maracaibo

El set de juny de 2002 moria a Barcelona Josep Barrull, tenia noranta-cinc anys i havia nascut a la Granadella; al 1951 culminà el seu mestratge a la localitat veneçolana de Maracaibo quan amb Carolina Zavala, la seva esposa, funden una escola, l’Institut “Cervantes”.

Què feien Carolina i Josep a Maracaibo, la “Ciutat del Sol Amada”?

Josep Barrull i Suñé és el fill gran d’una humil família garriguenca dedicada a la pagesia; a instàncies d’un oncle capellà treballa de mosso al col·legi dels Maristes de Lleida; en aquell centre, conciliant estudi i treball, es prepara per l’accés a l’escola Normal.

Mestre des del 1929, interí en diverses escoles de la Plana i del Pirineu: Massalcoreig, Vilanova de Banat i Noves de Segre (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran). del Pirineu: Fígols d’Organyà (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran) ; al 1933 aprova les oposicions i exerceix al seu poble. Aquell mateix any també les ha aprovades i arriba a la Granadella, una jove mestra, Carolina Zavala i Mimiague, nascuda a Andorain, Guipúscoa. Fan bona parella i tots dos participen a les trobades del grup “Batec” que ha esclatat plenament a les nostres contrades, amb participació d’un bon grapat d’ensenyants destinats en escoles garriguenques com: Salvador Ambrós, mestre de Juneda i considerat un dels fundadors del Grup, que definia als batequistes com, “...missioners de l’emoció de l’escola i per l’escola (...) apassionats”. Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles), Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella), Lluis Esteve (Juncosa), Ferran Ginés (Les Borges), Montserrat Parellada (Cervià), Ricard Reñé (Juneda), Ramon Costafreda (Cervià i Juneda), Josep Roselló (Castelldans i Juneda), Rossend Vigatà (Arbeca), Miquel Vigatà (Castelldans).

Al setembre del 36 es traslladen a Barcelona; Josep serà el Secretari de Finances de la secció barcelonina de FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT. A la primavera del 37 es destinat com a “Milicià de la Cultura” al front d’Aragó, a la 123 Brigada de la 27 Divisió, formada majoritàriament per militants del PSUC i la UGT.

Derrotada la República, al febrer del 39 surten cap a França. Carolina és traslladada a Colliure d’on surt ben aviat, reclamada per la família materna basc francesa. Inicia les gestions per alliberar l’espòs, confinat al “Camp de Judes”, situat a Septfonds, departament de Tarn-et-Garonne. A primers de desembre d’aquell any, sortirien des de Bordeus, amb passaport basc - no oblidem que Carolina era guipuscoana -, via República Dominicana. Fruit d’un acord entre les autoritats veneçolanes i el govern d’Euskadi a l’exili, s’instal·len a Maracaibo amb autorització per dirigir una escola Normal; de fet, dues escoles de mestres, una per a nois , dirigida pel Barrull i una altra per a noies, sota la responsabilitat de Zavala. Al curs següent ambdós centres es fusionen en un de sol, l’Escola Normal Mixta “Rafael Maria Baralt”. “Aquells que ens ha tocat ser mestres i viure els moments actuals, tenim una gran responsabilitat davant la història. Si volem que el ciutadà senti tota la responsabilitat de viure en una democràcia és necessari que sigui convenientment preparat (...) ha d’haver viscut la plena i fecunda vida democràtica infantil i juvenil.”; exhorta Josep als joves estudiants de mestre.

Al 1946 Josep dirigeix el vell Reformatori de Maracaibo amb un criteri molt definit, “l’activitat dirigida és la base fonamental de tota acció educativa, però aquesta activitat ha de ser amena i útil, ha de tendir a (...) crear hàbits i normes de conducta i a l’educació del caràcter per mitjà de la disciplina del treball socialment útil.”.

Al 1951 funden l’Institut “Cervantes” que imparteix tots els nivells no universitaris sota els principis de l’escola activa i on mitjançant l’associacionisme, el cooperativisme, els grups esportius, el teatre infantil, l’orfeó..., s’estimula la participació democràtica de l’alumnat. El ”Cervantes” arribà a tenir 700 alumnes; era un centre laic i amb praxis coeducativa, qüestionat per les escoles religioses de la ciutat que el denunciaren per no impartir ensenyament religiós i ser una “escola de rojos”, fins al punt que al Josep Barrull el detenen durant un mes del curs 56-57, acusat de comunista.

Participarà en el moviment associatiu d’educadors veneçolans a través de l’Associació Nacional d’Instituts Educatius Privats (ANDIEP) de la qual Josep fou Sots-president, del 1978 fins el retorn de la parella a Catalunya al 1981. A Maracaibo, el “Cervantes” continua la seva tasca ara sota la direcció d’educadors veneçolans.

Carolina Zavala morí el dinou de novembre de 1990 i enguany, deu anys després del traspàs del company, és just recuperar llur memòria; la d’aquells mestres que, com escrivien els professors Salomó Marquès i Juan J. Martin, al llibre “La tasca educativa dels exiliats espanyols a Veneçuela”, defensaren tenaçment “ ... l’educació democràtica, treballant per a què la cultura no fos un privilegi de les classes benestants”. Principis, segells identitaris dels homes i les dones de la FETE-UGT, avui més vigents més que mai.

Javier Giménez Gracia

FETE-UGT Terres de Lleida

IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DEL VOLUM SEGON DE 'LA PLANA SALVATGE' A JUNEDA EL PASSAT 27 D'ABRIL

Agradable presentació d'aquest segon volum de La plana salvatge de Felip Gallart per Ramona Urgell, German París i Santi Arbós, amenitzat pel rock garriguenc dels Quina Barra.

PRESENTACIÓ A JUNEDA DEL SEGON VOLUM DE 'LA PLANA SALVATGE' DE FELIP GALLART

Aquest proper divendres 27 d'abril, a les19,30 h a la biblioteca Joan Duch de Juneda tindrà lloc la presentació del llibre "La Plana salvatge, volum II" de Felip Gallart, a càrrec de Santi Arbós, membre del Centre d'Estudis de les Garrigues, l'editor Germán París i l'autor.

AVUI EL DIARI 'LA MAÑANA' DE LLEIDA REGALA EL LLIBRE DE JOSEP GELONCH "EL PODER FRANQUISTA A LLEIDA, 1938-1951"

Aquesta obra de l'historiador junedenc Josep Gelonch i Solé, membre del Centre d'Estudis de les Garrigues, ha estat guardonada amb el 22è Premi d'Història Local dels Països Catalans Josep Lladonosa.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ A JUNEDA

Fotos de la presentació del llibre La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939) de Josep Rubió al complex cultural de Juneda, el passat dissabte 14 d'abril de 2012.

TAULA RODONA A JUNEDA

Aquest divendres dia 20 d'abril, tres membres del Centre d’Estudis de les Garrigues (Josep Teixidó, Joan Josep Solé i Isidre Pinyol), conjuntament amb Josep Maria Albaigés i Pere Bellmunt participen en la taula rodona sobra la Història de Juneda “Coneguem els anostres orígens”, que es farà al Complex Cultural a les 21.30 h, en el marc dels actes de la primavera cultural de Juneda.

IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DE 'LA PLANA SALVATGE' AHIR A JUNEDA