A la recerca dels orígens de la Federació  de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT  (FETE) a les terres de Lleida topem amb per el grup “Batec”, grup d’ensenyants d’ escoles rurals que treballaren durant la República  per a la renovació pedagògica. Un professor de la Universitat   Autònoma
Per millorar les condicions laborals del col·lectiu docent, alguns d’aquells mestres decidiren participar en el moviment sindical, mitjançant FETE-UGT. Així, dels que fundaren el sindicat d’ensenyament de la UGT , trobem a Ricard Barqué, fill de les Borges Blanques; Ramon Costafreda d’Artesa de Lleida que exercí, primer a Cervià  i més tard a Juneda; també a Josep Barrull, nascut i mestre de  La Granadella. 
La llista de docents batequistes nascuts a la comarca es pot ampliar amb Miquel Farré i Antònia Solé, ambdós de Juneda; així com els germans Vigatà  de Torregrossa –Josep, Miquel, Rossend i Antoni-.
Resseguint la llista dels mestres s’observa que foren molts els docents del Grup que exerciren el seu mestratge en diferents escoles de la comarca:
-         Salvador Ambrós (Juneda)
-         Andrés Avelino (La Pobla  de Cérvoles)
-         Antoni Borrell (La Pobla  de la Granadella )
-         Lluis Esteve (Juncosa)
-         Ferran Ginés (Les Borges Blanques)
-         Montserrat Parellada (Cervià)
-         Ricard Reñé (Juneda)
-         Ramon Costafreda (Cervià i Juneda)
-         Josep Roselló (Castelldans i Juneda)
-         Josep Barrull (La Granadella )
-         Rossend Vigatà (Arbeca)
-         Miquel Vigatà (Castelldans)
Derrotada la República , la dictadura depurà aquells mestres. La gran majoria foren separats del magisteri, alguns marxaren a l’exili; altres amb el temps foren readmesos; hi va haver que foren castigats a exercir fora de la província, inclús fora de Catalunya; d’alguns es va perdre  el seu rastre. Dels que anaren a l’exili, el Josep Barrull i la seva esposa, Carolina Zavala, fundaren l’Institut “Cervantes” a Maracaibo (Veneçuela) i l’Antoni Vigatà fundà a Torreón (Mèxic) el col·legi “Cervantes”, escola dirigida actualment per un dels seus nets. 
Molts dels avis de la comarca són testimonis i encara guarden en la seva memòria les ensenyances d’aquells mestres convençuts que la cultura faria, dels seus alumnes, homes i dones lliures. Foren condemnats per les seves idees i lluita des de l’aula per un món més just.
Va escriure el poeta Màrius Torres: “Oh, Pare de la nit, del mar i el silenci,/ jo vull la pau, però no vull l’oblit”. 
Que aquest escrit sigui un homenatge a tots aquells mestres  que van fer de les Garrigues una comarca rica, pel que fa a la  renovació pedagògica, en un temps d’il·lusió col·lectiva com fou l’etapa republicana.
Javier Giménez 
FETE-UGT Terres de Lleida
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada