dilluns, 23 de desembre del 2013
divendres, 29 de novembre del 2013
dissabte, 23 de novembre del 2013
divendres, 22 de novembre del 2013
Benvolguts/des,
Com ja sabeu, el passat mes de juliol l'Institut Ramon Muntaner va celebrar el desè aniversari de la seva constitució. Seguint amb els actes commemoratius d'aquests deu anys de trajectòria, esteu convidats a la presentació "Institut Ramon Muntaner: 10 anys al servei de la cultura i la recerca", que es realitzarà el dia 25 de novembre de 2013 a les set de la tarda a l'Institut d'Estudis Catalans (C/ del Carme, 47, Barcelona). L'acte anirà a càrrec de Lluís Puig, president de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases, vicepresident de l’IRMU, i M. Carme Jiménez, directora de l’IRMU.
Salutacions ben cordials,
Institut Ramon Muntaner
43770 Móra la Nova
977 40 17 57 - info@irmu.org
dimecres, 20 de novembre del 2013
DIGITALITZACIÓ DE DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL DEL VILOSELL PER PART DE L'ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA
Vilosell. Parròquia de Santa Maria.
Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits 1591-1734
Unitat de catalogació: 70 Unitat d'instal·lació: capsa 11
Unitat de catalogació: 70 Unitat d'instal·lació: capsa 11
Disponible al web de l'AHAT gràcies al finançament privat de la Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, respectivament:
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragonaarxiu.historic@arquebisbattarragona.cat
C/ Sant Pau, 2 • 43003 TARRAGONA
Tel. 977 233 412 ext. 214
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragonaarxiu.historic@arquebisbattarragona.cat
C/ Sant Pau, 2 • 43003 TARRAGONA
Tel. 977 233 412 ext. 214
ARTICLES AL 'SOMGARRIGUES' DEL MES D'OCTUBRE: "SOM ÉSSERS SOLITARIS O SOCIALS?"
SOM
ÉSSERS SOLITARIS O SOCIALS?
Durant els primers dos-cents anys de la Il ·lustració, la majoria de
filòsofs pensaven que la idea de societat era contrària a la naturalesa humana.
Creien que l’home era solitari, egoista i anàrquic per natura. Allò natural és
la lluita de l’individu per autoabastir-se sense haver de dependre de ningú, de
manera que tots els altres comportaments i conductes socials són una creació de
l’home. En aquest sentit, Montaigne ja sostenia a finals del segle XVI que
l’ésser humà viu en societat perquè ho necessita i no perquè li agradi, de
manera que si el deixéssim ser totalment lliure, preferiria estar sol. Si per
contra l’home accepta viure en societat és a canvi de rebre recolzament, ajut o
força per part dels qui l’envolten. El preu que ha de pagar és alt: renunciar a
molts dels seus desitjos personals. Per tot això aquest pensador francès
sostenia la necessitat de deslliurar-nos dels llaços que ens lliguen als altres
i els altres a nosaltres perquè cadascú pugui viure a la seua manera i
aconseguir que la seua satisfacció depengui exclusivament d’un mateix.
Tanmateix reconeix que aquesta independència és inútil perquè per assolir el
benestar i la plena satisfacció l’home necessita del reconeixement i de l’acceptació
dels altres.
A partir d’aquesta idea de l’essència solitària de
l’home apareixen en la història del pensament dues tendències completament
oposades: una que combatrà aquesta teoria i una altra que la glorificarà. Al
segle XVIII Kant dirà que cal combatre aquest home solitari perquè
contràriament la humanitat no podrà subsistir. És possible que l’home tingui
béns sense necessitat que existeixin els altres; pot tenir fins i tot domini
sobre la seua herència, terra o animals, sense que existeixin els altres, però
com pot tenir honors, en el sentit de ser aplaudit, glorificat o admirat, sense
algú altre? El que està clar és que viure en societat és una conducta apresa i
que la societat aporta l'honor que aquest necessita per a sentir-se complet.
Serà Rousseau qui dirà que la naturalesa humana consisteix a sentir-se
incomplet en soledat.
Precisament els estudiosos i les estudioses que formem
el Centre d’Estudi de les Garrigues, entitat que neix oficialment l’any 2002,
creiem i defensem aquesta filosofia en el sentit que necessitem el
reconeixement, la consideració i l’aprovació dels altres per sentir-nos
complets. Com a individus que estudiem, analitzem, investiguem, escrivim i
treballem per i amb la nostra comarca, necessitem que hi hagi algú que ho valori,
que ho reconegui, que ho aplaudeixi, com una condició de la nostra humanitat. Les
tasques d’estudi, recerca, classificació, inventari i catalogació de la
identitat patrimonial, històrica i cultural de les Garrigues que es realitzen
des del CEG només tenen sentit, com deia també Hegel al segle XIX, amb
l’admiració d’un altre. Tot el treball que es realitza, des de reunions,
trobades, taules rodones, conferències, jornades, publicacions, sortides,
exposicions no són res sense aquest reconeixement social.
De manera similar a Aristofan que se sent incomplet
fins al dia que algú li diu “ets Aristofan, jo et conec”, els estudiosos/es
garriguencs/es necessitem dels altres no per a utilitzar-los, sinó per a no
sentir-nos incomplets o mutilats. Així, la voluntat de promoure la conservació,
defensa, transmissió i divulgació dels senyals identitaris i patrimonials de
les Garrigues arriben a tenir sentit plenament, de la mateixa manera que
l’organització i la participació en activitats culturals directament relacionades
amb la nostra comarca, siguin del tipus que siguin, o l’impuls per a la
constitució i la gestió d’un museu o fons patrimonial propi de la comarca. Les Trobades
d’Estudiosos de les Garrigues, enguany les desenes a Fulleda, són una
oportunitat perquè ens sentim entre tots més complets, més realitzats, més
identificats, més satisfets i en definitiva, més feliços de ser i sentir-nos
garriguencs.
ARTICLE DEL MES DE SETEMBRE AL 'SOMGARRIGUES': "UTRECHT, GIBRALTAR... NOSALTRES!
UTRECHT, GIBRALTAR... NOSALTRES!
El passat 13 de juliol es commemoraren els 300 anys de la pau d’Utrecht (Holanda) que signaren Felip IV d’Aragó (V de Castella) i Anna I d’Anglaterra i Escòcia. La corona peninsular rebia el reconeixement sobre les Índies, però perdia Gibraltar, Menorca i Sicília (les dos darreres eren possessions de la Corona d’Aragó).
Amb aquest acord les nacions que donaven suport a la nostra corona (Anglaterra, Holanda i Portugal) contra la de Castella ens traïen i ens deixaven a la sort de les armes franceses i castellanes en la guerra de Successió; Barcelona resistiria poc més d’un any. Amb el tractat de 1713 la nació catalana, una de les més antigues d’Europa, va quedar esquarterada en diferents territoris annexionats a diversos estats. El tracte que se’ns va atorgar fou el de súbdits castellans i es van abolir les nostres constitucions.
Castella, malgrat que va entregar “la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, junt amb el port, defensa i fortalesa que li pertanyen”, continua reivindicant el seu dret sobre el territori i generant conflictes sobre el règim fiscal, el cel únic europeu, les seleccions esportives, etc. I el ministro Margallo afirmava el març que mai ha trepitjat Gibraltar i que no ho farà fins que no hi hagi una bandera espanyola. És evident que pels governs espanyols la pau d’Utrecht és paper mullat i, per tant, nosaltres els hem de donar la raó i sentir-nos lliures de poder reprendre el camí de llibertat segat, com va dir Felip IV, “por justo derecho de conquista”.
Fa molts anys que els pobles decideixen què volen ser, és a dir, que per vies diverses (democràcia, lluita armada, lluita pacífica, pactes polítics, etc.) són amos del seu futur, malgrat que en determinats moments no ho hagin pogut continuar essent. I això s’ha accentuat en els darrers 100 anys a Europa d’una forma clara: des de Noruega (de Suècia, el 1905) a Kosovo (de Sèrbia, el 2008), s’han vist néixer 28 nous estats.
La corona de Castella, l’imperi de Castella, també ha vist reduït el seu àmbit d’influència directa en els darrers 400 anys. Portugal, el 1640; els Països Baixos, el 1648; els territoris dels Habsburg, el 1713 (Luxemburg, Bohèmia, Silèsia, Moràvia, Àustria, Hongria, Llombardia, etc.); Paraguai, el 1811; Argentina, el 1816; Xile, el 1818; Colòmbia, el 1819; Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua, el 1821; l’Equador, el 1822; Perú, el 1824; Bolívia, el 1826; Uruguai, el 1828; Veneçuela, el 1845; Cuba, Filipines i Puerto Rico, el 1898; Marroc, el 1956; Guinea, el 1968, i el Sàhara, el 1975.
Amb la inauguració el passat 9 de setembre de l’espai cultural del Born, que acull els actes del Tricentenari, es vol donar inici a un any de múltiples activitats culturals per donar a conèixer la data fatídica de l’onze de setembre de 1714. El Centre d’Estudis de les Garrigues se suma a aquesta inquietud i és per això que la IX Trobada d’Estudiosos a Fulleda, el 26 d’octubre, centrarà bona part de les comunicacions en aquesta efemèride. Només entenent el passat podrem projectar-nos amb força cap a un futur... per VIURE LLIURES! Via Catalana!
Jordi Satorra
Centre d'Estudis de les Garrigues
divendres, 15 de novembre del 2013
dimecres, 13 de novembre del 2013
diumenge, 3 de novembre del 2013
CURS DE GENEALOGIA I CURS DEL PROGRAMA INFORMÀTIC DE GENEALOGIA GDS
Cursos, 2013-2014.
Proposem de descobrir els nostres avantpassat, en definitiva, de recuperar un passat biològic, familiar, històric. Amb rigor metodològic i científic.
- Curs: Genealogia, a la recerca dels nostres avantpassats, impartit pel president de la ICGenHer, Sr. Armand de Fluvià i Escorsa.
Gràcies a les noves tecnologies de la informàtica, cada vegada més eficients i desenvolupades i d’un abast impensable fa molts pocs anys, ara podem exposar i representar genealogies.
- Curs: Programa informàtic GDS, impartit per Sr. Joaquim Casals i de Nadal
ICGenHer
Objectius: La genealogia no és una ciència dedicada només —com hom pensava fins fa poc— a les famílies o llinatges de la reialesa o de la noblesa. Afecta tots els ésser humans, perquè tots tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis... i és força interessant i apassionant recuperar-los de l’oblit i, en certa manera, fer-los reviure. És un tribut que els devem perquè per ells som.
Programa: • Concepte i desenvolupament de la
Genealogia. La Genealogia al llarg del temps.
• Relació interdisciplinar de la Genealogia.
• Formació dels antropònims (noms i cognoms)
• Qüestió de noms i de càlcul.
• Presentació d’una ascendència.
• Presentació d’una descendència
• La numeració dels ascendents i dels cognoms
• La recerca de les fonts genealògiques.
• Compilació o recull de dades genealògiques
• Mobilitat genealògica i sistemes d’aliances
• L’auxili de l’onomàstica.
• La informàtica a l’auxili de la genealogia.
Dates: 4, 11, 18 i 25 de novembre i 2 , 9, 16 i 23 de desembre.
Els dilluns de 19 a 20,30h
Preu: 60 euros
Cursos a la seu d’Òmnium Cultural:
Diputació, 276, pral. 08009 Barcelona
Diputació, 276, pral. 08009 Barcelona
Objectius: Qui no ha experimentat mai a la vida el desig de posseir el seu arbre genealògic o de conèixer els seus avantpassats? La Genealogia com a ciència i els mitjans informàtics per a desenvolupar una recerca de genealogia familiar o de recerca històrica. Demostració pràctica del programa informàtic GDS.
Programa: • Història del GDS.
• Conceptes bàsics.
• La persona com a centre de la xarxa genealògica.
• Els avantpassats.
• Sousa-Stradonitz.
• Les representacions gràfi ques i les llistes.
• L’arbre troncal.
• Els descendents.
• El càlcul dels cognoms de la persona.
• Melgar i la relació amb els números Sousa.
• La relació familiar entre dues persones.
• Avantpassats comuns i relacions diverses.
• Les dates i la seva identifi cació.
Dates: 13, 20 i 27 de gener, 3 , 10, 17 i 24 de febrer i 3 de març.
Els dilluns de 19 a 20,30h
Preu: 60 euros
Cursos a la seu d’Òmnium Cultural:
Diputació, 276, pral. 08009 Barcelona
Diputació, 276, pral. 08009 Barcelona
Inscripcions a: correu@icgenher.cat
-Curs de Genealogia 60 euros.
-Curs de GDS 60 euros.
Nom d’alumne:
Cognom:
Adreça:
Núm. pis porta:
C.P. Població:
Tel. Mòbil:
E-mail:
Data de naixement:
Professió actual:
Completeu amb les vostres dades i envieu aquesta butlleta d’inscripció per correu electrònic a correu@icgenher.cat
Tipus de pagament:
Efectueu el pagament per transferència bancària al compte:
“La Caixa”
Núm. 2100-3372-26-2200184674 (*) - ICGENHER
(*)Preguem envieu el comprovant del banc o de la caixa per correu electrònic a correu@icgenher.cat, amb el nom del curs i de la persona que s’inscriu.
Amb el suport d’Òmnium Cultural:
dimecres, 30 d’octubre del 2013
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): CLOENDA ACADÈMICA A CÀRREC DE LA Dra. CARME BATET GABARRÓ
La cloenda acadèmica d'aquesta jornada
va correspondre a la senyora Carme Batet i Gabarró, descendent d'una família arrelada
a Fulleda i arrelada ella mateixa durant
molts períodes de l'any a aquesta població, a qui agraïm de tot cor que hagués
acceptat la nostra invitació.
La Sra. Carme Batet és metgessa, doctora
en Medicina -excel·lent Cum Laude-
per la Universitat de Barcelona, especialista en anestesiologia, màster en
Tractament del Dolor i en Direcció d'Organitzacions Sanitàries i diplomada en
Direcció de Serveis Integrats de Salut. Actualment és la cap de la Unitat de
Tractament del Dolor de l'Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí i del
Consorci Sanitari Integral.
Va fer un discurs científic i rigorós, però al mateix temps humà i amè que va centrar en les comunicacions presentades en aquesta Trobada, en els nexes d'unió a la nostra terra, en la responsabilitat sanitària de cadascú i en el futur de la comarca de les Garrigues.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP M. VALLÈS
Josep M. Vallès Martí va
exposar el seu treball titulat “Capbreu del
Vilosell 1754 (II part)”, on acaba la radiografia socioeconòmica de mitjans del
segle XVIII d’aquesta població de la nostra comarca sotmesa a la senyoria del
monestir de Poblet que n’efectuà la capbrevació.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP M. GRAU
Josep M. Grau Pujol
presentà la seva comunicació “Impacte de la Guerra
de Successió sobre les Terres de Lleida a través dels refugiats a Barcelona. El
cas de les Garrigues”, en què demostra un augment de la presència de refugiats
garriguencs a la capital catalana com a conseqüència del conflicte.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP M. PASQUAL
Josep M.
Pasqual Palau ens va parlar del treball
“Apunts sobre la Guerra
de Successió de mossèn Isidre Jové i altres aportacions”, amb interessants
notícies històriques i de tot tipus d’aquest període de la mà d’un capellà que
exercia el ministeri a Tarrés.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): RAMON MIRÓ
Ramon Miró Bernat va
presentar la comunicació “Moviment
demogràfic a l’Albi durant el segle XVIII”, amb nombrós suport gràfic i basada
fonamentalment en el buidatge dels llibres de registre parroquials albinencs dipositats en
l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): VICENÇ AGUADO
Vicenç Aguado Cudolà exposà el treball “Impacte del règim borbònic a la comarca de les
Garrigues: valoració general”, un estudi global a nivell comarcal de la
transcendència de la Guerra
de Successió i dels posteriors efectes que va tenir la implantació de la
dinastia dels Borbons en aquesta zona.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JORDI SATORRA
Jordi Satorra Marín ens va
parlar de la seva comunicació que portava el títol de “Usos lingüístics a les Borges Blanques entre els segles XVII i XVIII.
L’impacte de la Nova
Planta ”, on estudia a través de la documentació municipal de
la capital de les Garrigues el procés de castellanització lingüística.
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): MONTSE ARBÓS
IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): MARC MACIÀ
Marc Macià Farré va
exposar la seva comunicació “Les Borges Blanques durant la dictadura de Primo de Rivera”, on
aprofundeix en d’altres treballs seus sobre el tema i se centra en la vida
borgenca, convulsa en molts aspectes, dels anys 20 del segle passat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)