UTRECHT, GIBRALTAR... NOSALTRES!
El passat 13 de juliol es commemoraren els 300 anys de la pau d’Utrecht (Holanda) que signaren Felip IV d’Aragó (V de Castella) i Anna I d’Anglaterra i Escòcia. La corona peninsular rebia el reconeixement sobre les Índies, però perdia Gibraltar, Menorca i Sicília (les dos darreres eren possessions de la Corona d’Aragó).
Amb aquest acord les nacions que donaven suport a la nostra corona (Anglaterra, Holanda i Portugal) contra la de Castella ens traïen i ens deixaven a la sort de les armes franceses i castellanes en la guerra de Successió; Barcelona resistiria poc més d’un any. Amb el tractat de 1713 la nació catalana, una de les més antigues d’Europa, va quedar esquarterada en diferents territoris annexionats a diversos estats. El tracte que se’ns va atorgar fou el de súbdits castellans i es van abolir les nostres constitucions.
Castella, malgrat que va entregar “la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, junt amb el port, defensa i fortalesa que li pertanyen”, continua reivindicant el seu dret sobre el territori i generant conflictes sobre el règim fiscal, el cel únic europeu, les seleccions esportives, etc. I el ministro Margallo afirmava el març que mai ha trepitjat Gibraltar i que no ho farà fins que no hi hagi una bandera espanyola. És evident que pels governs espanyols la pau d’Utrecht és paper mullat i, per tant, nosaltres els hem de donar la raó i sentir-nos lliures de poder reprendre el camí de llibertat segat, com va dir Felip IV, “por justo derecho de conquista”.
Fa molts anys que els pobles decideixen què volen ser, és a dir, que per vies diverses (democràcia, lluita armada, lluita pacífica, pactes polítics, etc.) són amos del seu futur, malgrat que en determinats moments no ho hagin pogut continuar essent. I això s’ha accentuat en els darrers 100 anys a Europa d’una forma clara: des de Noruega (de Suècia, el 1905) a Kosovo (de Sèrbia, el 2008), s’han vist néixer 28 nous estats.
La corona de Castella, l’imperi de Castella, també ha vist reduït el seu àmbit d’influència directa en els darrers 400 anys. Portugal, el 1640; els Països Baixos, el 1648; els territoris dels Habsburg, el 1713 (Luxemburg, Bohèmia, Silèsia, Moràvia, Àustria, Hongria, Llombardia, etc.); Paraguai, el 1811; Argentina, el 1816; Xile, el 1818; Colòmbia, el 1819; Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua, el 1821; l’Equador, el 1822; Perú, el 1824; Bolívia, el 1826; Uruguai, el 1828; Veneçuela, el 1845; Cuba, Filipines i Puerto Rico, el 1898; Marroc, el 1956; Guinea, el 1968, i el Sàhara, el 1975.
Amb la inauguració el passat 9 de setembre de l’espai cultural del Born, que acull els actes del Tricentenari, es vol donar inici a un any de múltiples activitats culturals per donar a conèixer la data fatídica de l’onze de setembre de 1714. El Centre d’Estudis de les Garrigues se suma a aquesta inquietud i és per això que la IX Trobada d’Estudiosos a Fulleda, el 26 d’octubre, centrarà bona part de les comunicacions en aquesta efemèride. Només entenent el passat podrem projectar-nos amb força cap a un futur... per VIURE LLIURES! Via Catalana!
Jordi Satorra
Centre d'Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada