CAMINADA ETNOBOTÀNICA AL PARC DE LES OLORS DE L'ALBI

 

El dissabte dia 12  d'abril es va realitzar una caminada etnobotànica  pels voltants de l’Albi finalitzant al parc de les olors de les Baselles. Joan Palau, membre del Centre d’Estudis de les  Garrigues, va donar durant la camina explicacions de les plantes que anàvem trobant. Vam comprovar un cop més que la nostra terra està plena  de plantes medicinals, i ens explicava per al que servien antigament i per al que avui encara podrien servir. En arribar al Parc de les Olors, els propietaris ens van explicar les plantes que tenen i desprès d'un esmorzar i unes infusions amb productes naturals retornàrem cap al poble am el propòsit de repetir un altre cop ja que l’experiència va ésser mol bona.

 

EL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES IMPLICAT EN LA MARXA NÒRDICA I CULTURAL A LES GARRIGUES

http://marxanordicaiculturagarrigues.blogspot.com.es/p/qu.html

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE RAMON QUERALT SOBRE L'ATENEU POPULAR GARRIGUENC AQUEST PROPER DIVENDRES A LES BORGES

ARTICLE DEL MES DE MARÇ AL 'SOMGARRIGUES': "L'ARXIU HISTÒRIC ARXIODIOCESÀ DE TARRAGONA"

L'ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA

Fa un parell d'anys, l’investigador Santi Arbós, en aquesta mateixa secció, va fer un escrit sobre l'AHAT (sigles d'aquest arxiu). Ara reprenem aquest tema ja que aquesta institució està realitzant una tasca important de digitalització del seu fons. Aquest fet és significatiu per a la història d'una part de la comarca, per a aquells pobles que tenen la seva parròquia a l'Arquebisbat de Tarragona. A les Garrigues n’ni ha una colla. Deu dels vint-i-quatre municipis: l'Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa.

Fent una mica de repàs històric, l'any 1920, l'arquebisbe de Tarragona, el Dr. Francesc Assís Vidal i Barraquer, va determinar la creació d'un arxiu diocesà, on es guardés, entre d'altra documentació, la dels arxius parroquials de tota l’arxidiòcesi. Aquesta tasca la va encomanar a mossèn Sanç Capdevila, autèntic artífex de la fundació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). En aquell moment, molts dels fons parroquials de les parròquies abans esmentades es van traslladar a Tarragona, a la seu de l'Arxiu. Aquest fet, mirat amb perspectiva històrica, potser va salvar bona part d'aquests fons documentals garriguencs, ja que la dècada següent, amb la guerra civil, què hauria passat amb aquesta documentació?

Els fons digitalitzats són una gran eina per als investigadors ja que permeten consultar els documents sense necessitat de desplaçar-se físicament a l'arxiu, sense una limitació horària. Tens els documents a casa! Quan parlem d'investigadors cal tenir present que la informació que podem treure d'aquests arxius és molt diversa. Si visiteu la pàgina web de l'arxiu, ho podreu comprovar (http://www.ahat.cat/Principal/FonsDocumentals). Hi ha la documentació pròpiament de la parròquia com els llibres sagramentals (naixements, matrimonis, òbits), llibres de visites pastorals, informació sobre confraries o altres institucions locals; després acostuma a haver-hi també documentació notarial -els mossens feien de notaris-, com testaments, capítols matrimonials o manuals notarials (amb documentació de compra-vendes i altres).

Malauradament, la digitalització dels fons parroquials de l'AHAT és desigual, i en el cas dels pobles pertanyents a la demarcació de Lleida -a part dels garriguencs n’hi ha uns quants de l'Urgell- encara hi ha molta feina a fer. La direcció de l'AHAT posa a disposició dels Ajuntaments, per exemple, convenis a mida per tal d'anar digitalitzant la documentació progressivament, durant diverses anualitats. També hi ha la possibilitat que qualsevol persona interessada “esponsoritzi” la digitalització d'un document, llibre d'una parròquia en concret. En llocs, com Valls, s'està duent a terme una campanya de micromecenatge per aconseguir diners.

Com veieu les opcions són diverses, però possibles. Des d'aquesta pàgina d'opinió fem una crida a historiadors, interessats en la cultura, en el patrimoni documental, en la genealogia, a conèixer el patrimoni de la vostra parròquia, que poseu al corrent de les vostres autoritats municipals la necessitat de digitalitzar els fons de les vostres parròquies i les facilitats que hi posa l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

Ramon Maria Arbós

Centre d’Estudis de les Garrigues - Tarrés

ARTICLE DEL MES DE FEBRER AL 'SOMGARRIGUES': "A PROPÒSIT DE L’INVENTARI DE MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA"

A PROPÒSIT DE L’INVENTARI DE MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA

El Monument al Pagès de les Garrigues, el Monument a les víctimes de Mauthausen, el Monument a la Sardana i el Monument al President Francesc Macià han passat a formar part recentment de la base de dades de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la tasca realitzada des del CEG en col·laboració amb el consistori municipal. Més concretament, del projecte que consisteix en l’inventari i la catalogació dels monuments commemoratius de Catalunya que dirigeix l’Oficina d’Assessorament Històric i Patrimoni de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. L’objectiu del projecte és tenir una base de dades en la qual s’inclogui tota la informació possible d’aquesta tipologia de monuments, amb la finalitat de recollir la memòria històrica dels catalans i de fer-la consultable de manera gratuïta per Internet.

El Monument al Pagès, ubicat en ple Parc del Terrall, data del segle XVII (se’n desconeix l’any exacte de la seua creació), i hi destaca per la seua majestuositat. Es tracta d’una antiga premsa de barra feta de fusta per a produir oli d’oliva, coneguda popularment com a premsa romana, sent una de les més antigues que es conserven a l’Estat Espanyol; just al costat de la Biblioteca Marquès d’Olivart s’hi aixeca el  Monument a les víctimes de Mauthausen, erigit l’any 1990 per part de l’Amical, és a dir, l’associació que agrupa els exdeportats republicans dels camps d’extermini nazi, així com els familiars i amics i que es dedica a la divulgació de les atrocitats comeses en aquest camp austríac per ser el que concentrà més espanyols i catalans. El Monument a la Sardana, també al Terrall, data de 1980 i s’aixecà en commemoració de l’elecció de la vila com a Ciutat Pubilla pels seus mèrits i la seua tasca del foment i la difusió de la sardana. Finalment, el més recent dels monuments, el del President republicà que fou diputat per les Borges Blanques al Congrés espanyol entre 1907 i 1923, es troba ubicat just davant de l’Espai Macià, a la Plaça de Ramon Arqués, inaugurat el 2006 i és obra de Lourdes Umérez. Realitzat en bronze i de 2 metres d’alçada, s’ha convertit ja en símbol per excel·lència de la localitat.

Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC explica en el seu article penjat a Internet que per a la catalogació només es tenen en compte els monuments commemoratius, és a dir, aquells dedicats a personatges o a fets històrics; a personalitats, col·lectius o institucions, ja siguin locals, nacionals o estrangers; al folklore i als senyals d’identitat nacional, etcètera, sense tenir en compte el seu caràcter artístic; és a dir, es recull tant una escultura de valor artístic com un monòlit de pedra. Es deixen de banda, per tant, els monuments i les escultures purament decoratius i aquells dedicats a figures hagiogràfiques (si no és que tinguin una relació directa amb la història local) o a ens abstractes (a la pau, a la música, a la solidaritat, etc.).

Quan estigui acabada aquesta base de dades de tot Catalunya, serà possible analitzar com s’ha anat configurant un imaginari identitari col·lectiu al llarg dels darrers cent trenta anys. Segons Balcells, a part del caràcter merament catalogràfic i d’inventari, la base de dades permetrà, un cop completa, observar de quina manera es distribueixen en el territori determinats monuments i quins estan en voga en un moment concret.

Lis Solé

Centre d’Estudis de les Garrigues