A PROPÒSIT DE L’INVENTARI DE MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA
El Monument al Pagès de les
Garrigues, el Monument a les víctimes
de Mauthausen, el Monument a la Sardana i el Monument al President Francesc Macià han
passat a formar part recentment de la base de dades de la Generalitat de
Catalunya, gràcies a la tasca realitzada des del CEG en col·laboració amb el
consistori municipal. Més concretament, del projecte que consisteix en
l’inventari i la catalogació dels monuments commemoratius de Catalunya que
dirigeix l’Oficina d’Assessorament Històric i Patrimoni de la Secció
Històrico-Arqueològica de l’IEC. L’objectiu del projecte és
tenir una base de dades en la qual s’inclogui tota la informació possible
d’aquesta tipologia de monuments, amb la finalitat de recollir la memòria
històrica dels catalans i de fer-la consultable de manera gratuïta per
Internet.
El Monument al Pagès, ubicat
en ple Parc del Terrall, data del segle XVII (se’n desconeix l’any exacte de la
seua creació), i hi destaca per la seua majestuositat. Es tracta d’una antiga
premsa de barra feta de fusta per a produir oli d’oliva, coneguda popularment
com a premsa romana, sent una de les més antigues que es conserven a l’Estat
Espanyol; just al costat de la Biblioteca Marquès d’Olivart s’hi aixeca el Monument
a les víctimes de Mauthausen, erigit l’any 1990 per part de l’Amical, és a
dir, l’associació que agrupa els exdeportats republicans dels camps d’extermini
nazi, així com els familiars i amics i que es dedica a la divulgació de les
atrocitats comeses en aquest camp austríac per ser el que concentrà més
espanyols i catalans. El Monument a la Sardana , també al
Terrall, data de 1980 i s’aixecà en commemoració de l’elecció de la vila com a
Ciutat Pubilla pels seus mèrits i la seua tasca del foment i la difusió de la
sardana. Finalment, el més recent dels monuments, el del President republicà que
fou diputat per les Borges Blanques al Congrés espanyol entre 1907 i 1923, es
troba ubicat just davant de l’Espai Macià, a la Plaça de Ramon Arqués , inaugurat el
2006 i és obra de Lourdes Umérez. Realitzat en bronze i de 2 metres d’alçada, s’ha
convertit ja en símbol per excel·lència de la localitat.
Albert Balcells, membre de la Secció
Històrico-Arqueològica de l'IEC explica en el seu article
penjat a Internet que per a la catalogació només es tenen en compte els
monuments commemoratius, és a dir, aquells dedicats a personatges o a fets
històrics; a personalitats, col·lectius o institucions, ja siguin locals,
nacionals o estrangers; al folklore i als senyals d’identitat nacional,
etcètera, sense tenir en compte el seu caràcter artístic; és a dir, es recull
tant una escultura de valor artístic com un monòlit de pedra. Es deixen de
banda, per tant, els monuments i les escultures purament decoratius i aquells
dedicats a figures hagiogràfiques (si no és que tinguin una relació directa amb
la història local) o a ens abstractes (a la pau, a la música, a la solidaritat,
etc.).
Quan estigui acabada aquesta base de dades de tot Catalunya, serà
possible analitzar com s’ha anat configurant un imaginari identitari col·lectiu
al llarg dels darrers cent trenta anys. Segons Balcells, a part del caràcter
merament catalogràfic i d’inventari, la base de dades permetrà, un cop
completa, observar de quina manera es distribueixen en el territori determinats
monuments i quins estan en voga en un moment concret.
Lis Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada