diumenge, 14 de setembre del 2014

ARTICLE DEL MES D'AGOST AL 'SOMGARRIGUES': "A JOAN PALAU GALLART, IN MEMORIAM"

A JOAN PALAU GALLART, IN MEMORIAM
 

Sabem, Joan, que no volies protagonismes, ni tributs, ni cap altra cosa que et fes ser el personatge principal, el focus d’atenció. Ja fa molts anys que ens coneixem; segurament no tants com els teus amics de sempre de Vinaixa o d’altres poblacions, però són els suficients per reconèixer-te dues virtuts que ens han acompanyat en la relació amb el CEG. 

La primera i més important, l’amistat, la bonhomia, l’excel·lent relació de complicitat que has mantingut amb cadascun de nosaltres, amb cadascun dels membres del CEG amb qui et vas relacionar i de retruc amb la resta dels nostres socis i sòcies. Sempre has tingut les portes obertes per nosaltres, amatent a qualsevol cosa i disposat a ser el primer a donar un cop de mà quan calia. En segon lloc, la teva implicació i interès en la millora del teu estimat poble, però també de la comarca, en l’àmbit cultural i patrimonial des que vas decidir formar part de l’entitat. Era un 16 de febrer de 2008 quan vas entrar com a vocal de la junta del CEG. Aquell dia ja ens vas deixar clares una sèrie de coses, entre elles ens vas dir: “Jo entro a la Junta, però no em feu escriure. Us ajudaré en tot el que pugui”. I tant que ho vas fer. I saps una cosa, vas acabar escrivint coses del teu poble, de l’entorn, del paisatge. Des d’aquell dia ja tenies al cap la celebració d’una de les trobades d’estudiosos a Vinaixa, com així va ser el 24 d’octubre de 2009, un dia important a la teva vida, pel teu esperit vinaixenc. Vas ser un gran amfitrió, el millor. Vas ser el protagonista del “Cabal de Petjades”. 

A partir d’aquí, van arribar múltiples presentacions de llibres, exposicions, visites guiades pel nucli antic del poble. T’era igual si fos per als nens de primària en les trobades de la ZER, per a les associacions de dones, per a la gent que venia a la Fira de l’oli i de la pedra, per a les trobades l’arxiprestat o per a les caminades guiades pel terme on ens feies descobrir les característiques de les plantes i flors del terrer, especialment aquelles medicinals i remeieres, l’última, la caminada etnobotànica el 12 d’abril en motiu de la visita al Parc de les olors de l’Albi. 

Les campanes que ahir van tocar, que toquen avui i que tocaran en el futur, sempre portaran, en el seu toc, una mica de tu. Vas veure i viure, des del seu inici el naixement de la Magina i de la Montserrat. La seva fosa a Riudellots de la Selva, la seva benedicció i finalment, la penjada. I tot això ho vas oferir a la gent del teu poble. Les campanes de Vinaixa també et recordaran permanentment.  

Joan Palau de cal Tarresà, pagès de soca-rel, reivindicatiu, íntegre, implicat en la millora i progressió de l’ofici, lluny queden les manifestacions dels anys setanta, i tan a prop que queden els seus ideals pels quals vas lluitar. Sempre al peu del canó. Sindicalista, cooperativista convençut d’unes idees que portaves de vegades a l’extrem. Això et feia ser tossut, on ficaves l’ull ficaves la banya i per moltes explicacions que et donessin no baixaves del burro, ja podíem dir missa.  

També eres de la “ceba”, és a dir, independentista fins al moll de l’os. Implicat, participatiu, compromès. Esperaves amb deliri el 9 de novembre, però encara esperaves amb més desig la proclamació d’un nou país, Catalunya, la teva república catalana. Joan, han estat molts anys compartint les inquietuds del teu poble, de la comarca i del país, però treballant sempre per aquests anhels. No ha estat una feina fàcil. Has viscut de primera mà com a la nostra comarca li costa implicar-se en projectes nous, com de difícil és canviar certes mentalitats i reconèixer la feina feta des del darrera, des de la sala de màquines. 

Allí on vagis segur que trobaràs algú per fer tertúlia, per parlar dels problemes que els humans, malauradament, generem i, a vegades, ni sabem resoldre. Esperem que puguis veure la teva Catalunya lliure, aquella que tant reivindicaves i que ara ens toca a nosaltres vetllar diàriament. Moltes gràcies, Joan, per tot allò que ens has aportat. Dels teus companys i companyes del Centre d’Estudis de les Garrigues, que tinguis un bon viatge cap a Ítaca, Joan.

 

Centre d’Estudis de les Garrigues

Vicenç Aguado, Santi Arbós, Joan Cornudella, Pedro-Giordano Marqués, Ramon Miró, Josep Maria Navàs, Isidre Piñol, Josep Rubió i Lis Solé.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada