Molts cops hem parlat de construccions fetes per l’home, com els castells, les pintures rupestres, les construccions de pedra seca i un llarg etcètera d’edificis habitables o d’espais aprofitables per a l’agricultura. Aquest cop, però, vull parlar dels espais que tenim que no estan fets per la mà de l’home i que se’ns ofereixen de forma gratuïta i l’únic que hem de fer és conservar-los. Són els espais naturals que tenim a la comarca. No cal dir que seria molt llarg enumerar-los tots. Deixeu-me que faci menció d’alguns com si es tractés d’un petit recull. Parlo dels Bessons de les Borges, de la Banqueta de Juneda, de la Serra de la Llena, de l’espai estepari del Mas de Melons o de la Vall del riu Set, vall que amb la construcció del pantà de l’Albagés canviarà totalment la seva fisonomia.
Tan sols passejant pels espais naturals en primavera ja ens fa tenir sensacions que no es poden notar en els nuclis urbans. Aquí la natura se’ns ha donat sense reclamar-nos res, si més no dient respecteu-me. Dintre d’aquests espais naturals podem trobar també els que ha modelat l’home com són la florida dels ametllers o sentir el perfum en florir la rapa dels olivers. Aquesta és la nostra comarca a la primavera, plena també d’ocells que amb els seus cants delecten les nostres orelles. L’estiu calmat, amb la suau marinada a les nits, ens fa oblidar la forta calor del migdia, en què només el cant dels grills sembla que no la sentin, i aprofiten aquells moments més calorosos del dia per entonar els seus cants. La tardor és temps de passejar, de gaudir dels colors de la natura tot buscant bolets pels boscos. Sens dubte és un dels plaers que la natura ens dóna gratuïtament i ens fa gaudir a tothora. Malauradament aquí és quan ja observem el que l’home deixa sense escrúpols: bosses de plàstic, llaunes, papers, tot un munt de brutícia que va llençant arreu sense respectar els paratges. Tan fàcil que fóra de ficar la brossa en els contenidors.
En aquests indrets naturals hi ha una diversitat d’herbes que els nostres avantpassats coneixien i que aplicaven com a remeis casolans. Avui, aquesta flora, s’hauria de poder inventariar ja que pot ser que tant el canal Segarra-Garrigues com el pantà de l’Albagés arribin a canviar el nostre entorn natural i es perdin pel camí algunes d’aquesta plantes remeieres.
Dissortadament el progrés ha fet que aquesta natura es veiés reduïda per construccions com l’autopista o l’AVE, bo i sabent que tot això és necessari per no quedar-nos encallats en el passat. La construcció dels molins eòlics ha canviat també el nostre paisatge, però encara ens queden espais naturals que hem de conservar ja que, si destruïm una obra dels homes, els mateixos homes la podrem reconstruir, però si destruïm un espai natural, pot ser que la natura no ens el torni mai més. Aleshores ja no sentiríem el cant dels ocells, ni podríem veure les flors en primavera, ni podríem anar al bolet a la tardor.
Avui encara hi podem passejar, caminant o amb bicicleta, gaudint de la natura. Si nosaltres la respectem i el progrés la respecta, podrem fer-ho durant molt de temps i els nostres fills ens ho agrairan.
RAMON MIRÓ
Centre d’Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada