dimecres, 19 d’octubre de 2011

ARTICLE DEL MAIG AL SOMGARRIGUES: "LA NECESSITAT D'UN ARXIU COMARCAL"

La necessitat d’un Arxiu Comarcal
En el núm. 287 del Som Garrigues declaràvem que un dels dèficits culturals més importants de la nostra comarca és l’absència d’un Arxiu Comarcal destinat a preservar, gestionar i difondre el nostre patrimoni cultural. Els governs autonòmics, comarcals i locals, que són els que tenen responsabilitats en aquest tema, es van succeint. Apareixen esporàdicament algunes declaracions en els mitjans de comunicació en què s’assevera que l’Arxiu està a punt, que “en el proper ple està prevista l’aprovació del plec de clàusules per al procés de licitació”, que les obres “es podrien iniciar el mes de febrer o el de març (de 2011) i estarien enllestides a finals del 2012”... Però la trista i crua realitat és que som al mes de maig de 2011 i tenim el lamentable honor de ser una de les tres darreres comarques de tot Catalunya on encara no hi ha un arxiu comarcal. Trist i deplorable honor que compartim amb l’Alta Ribagorça i la Terra Alta. En tot cas, cal deixar ben clar que en aquest retard no podem solament atribuir responsabilitats als de fora, sinó que som els propis garriguencs els que tenim a veure alguna cosa en tot això.  En els darrers anys de bonança econòmica s’ha prioritzat, a la pròpia comarca de les Garrigues, la construcció d’altres equipaments i infraestructures culturals que la llei no contempla com a obligatoris. Si en aquells moments no es va prioritzar l’Arxiu Comarcal, que la Llei estableix necessàriament en totes les capitals de comarca, què passarà ara, en ple context de crisi i de rescissió, de retallades pressupostàries i de reducció del sector públic? Quant temps haurem d’esperar més? L’Arxiu estarà enllestit al 2012, al 2014, al 2018?

La Llei d’arxius -que és de l’any 2001- estableix un sistema destinat a garantir la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació. En aquest sistema, que ha d’estar interconnectat, el debat sobre la ubicació física de l’Arxiu Comarcal perd gran part del seu sentit, especialment en ple segle XXI i dins de l’actual societat del coneixement, quan el Som Garrigues es pot consultar per internet i quan es parla d’un Banc Digital de la Memòria. Aquesta legislació estableix el mandat que: “Les administracions públiques han de promoure d’una manera activa l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per tal de garantir que el tractament de la documentació, en tots els seus aspectes de gestió documental, preservació i difusió dels documents, compleixi la finalitat de posar-los a l’abast dels usuaris”. El debat important que té la nostra comarca és que estigui ben connectada a tots els nivells i que el seu Arxiu Comarcal es projecti adequadament per a tots els ciutadans, no solament d’un municipi o d’una comarca sinó de tot arreu. El fonamental és no solament la seva centralitat com a ubicació física, sinó la seva posició de pal de paller com a eina que s’aproximi efectivament i de forma real a la ciutadania. Aquesta aproximació pot fer-se de diverses formes que van des de la realització d’exposicions itinerants, la publicació de llibres, revistes, butlletins informatius, així com de la digitalització dels seus catàlegs i d’una part important dels seus fons. Cal tenir ben present que el fet que estigui al mateix centre de la capital no garanteix per si sola la proximitat de l’Arxiu Comarcal a la ciutadania. Cal molta feina a fer i entre tots hem de fer pinya perquè això sigui una realitat.

El Centre d’Estudis de les Garrigues, com a associació cultural sense ànim de lucre que defensa el patrimoni cultural de la seva comarca, manifesta el seu més profund malestar i preocupació per aquest endarreriment injustificat. La veïna comarca de la Conca de Barberà va inaugurar el seu Arxiu Comarcal el 8 de setembre de 1982. És a dir, que les Garrigues porten un retard de prop de trenta anys respecte a les comarques pioneres en aquest àmbit. Durant aquest període, la conservació i la gestió dels documents ha estat en mans del voluntarisme, d’aquells que han valorat la importància d’aquest patrimoni. Però cal cridar l’atenció sobre la malaurada i penosa desaparició de documents que s’han perdut per sempre més i que no ens permetran reconstruir adequadament el nostre passat. La Constitució estableix el dret dels ciutadans a l’accés als arxius i registres administratius, però aquest dret difícilment es pot dur a terme en relació al patrimoni documental de les Garrigues si no existeix un Arxiu Comarcal que el protegeixi, el conservi i el faci accessible a la ciutadania.  Tant de bo aquestes paraules serveixin per a remoure consciències i cridar l’atenció dels garriguencs sobre el seu patrimoni cultural, per tal que aquest no es continuï guardat en una sala de “mals endreços”, en les golfes o en altres racons dels nostres ajuntaments i que aquests “paperots vells” no acabin dissortadament en els contenidors de disseny de paper reciclat.


Junta de Govern del Centre d’Estudis de les Garrigues

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada