dimecres, 19 d’octubre de 2011

ARTICLE DE JOAN CORNUDELLA DEDICAT A RAMON AMIGÓ I PUBLICAT A SOMGARRIGUES

A l’ombra d’una olivera

Pels carrers de l’Albi

No ha pogut ser. A vegades els camins es torcen quan menys t’ho esperes. Feia pocs dies que havíem parlat de convidar Ramon Amigó a la Trobada d’Estudiosos de l’Albi. Havia d’impartir la lliçó magistral. Malauradament la notícia apareixia als diaris del país. Una esquela anunciava la seva mort. Sortia en un espai reservat a les persones que han fet molt per aquesta nació. En el seu cas se li recordava, entre d’altres càrrecs, que havia estat president de l’Associació Excursionista de Reus, vicepresident de la Societat d’Onomàstica i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. I en un esglaó més alt, havia estat premiat amb la Creu de Sant Jordi. Tot això fet des de la humilitat i la discreció.

Els que hem tingut la sort de conèixe’l sabem que, fins a l’últim moment, va estar treballant i tirant endavant projectes, la majoria dels quals sempre vinculats a l’onomàstica. Precisament els seus primers passos en aquesta disciplina van lligats a la seva passió per l’excursionisme. I en particular, a la serra de Prades, al Montsant i a la Serra la Llena. Més tard, de manera autodidacta, es dedicaria a la recerca i a la recopilació de topònims d’aquests paratges i de diversos municipis del Camp de Tarragona, del Baix Camp, del Priorat i, fins i tot, de les Garrigues. Tota aquesta nodrida investigació del territori partia d’un “jurament”, d’un pacte d’amics que van segellar, al seu dia, Ramon Amigó i Albert Manent. Ara veuen els seus fruits. Ara, els seus deixebles aprofitem el seu llegat. Precisament aquest llegat va ser enaltit al XXIVè Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de Barcelona. Era el divendres 9 de setembre. Ell hi era, però no va voler fer cap intervenció. Les forces no l’acompanyaven. El vam aplaudir de tot cor. En cap moment no ens podíem imaginar que una setmana després ja seria mort.

No ha pogut ser. Als 86 anys ens deixa un mestre de l’onomàstica, un home de pedra picada, catalanista declarat, que ha contribuït a recuperar, eixamplar, consolidar i difondre els noms de persona i els noms de lloc del nostre país. A la comarca el recordarem rellegint la seva ponència presentada al Col·loqui d’Onomàstica de les Borges Blanques. I, a darrera hora, buscarem la seva veu caminant pels carrers de l’Albi. 

Joan Cornudella Olivart
Juneda, octubre de 2011




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada