Cliqueu per ampliar
dimecres, 27 de juny del 2012
dilluns, 25 de juny del 2012
dissabte, 23 de juny del 2012
NOU ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ: "MESTRES DE LA REPÚBLICA A LES GARRIGUES"
MESTRES DE LA REPÚBLICA A
A la recerca dels orígens de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE) a les terres de Lleida topem amb per el grup “Batec”, grup d’ensenyants d’ escoles rurals que treballaren durant la República per a la renovació pedagògica. Un professor de la Universitat Autònoma
Per millorar les condicions laborals del col·lectiu docent, alguns d’aquells mestres decidiren participar en el moviment sindical, mitjançant FETE-UGT. Així, dels que fundaren el sindicat d’ensenyament de la UGT , trobem a Ricard Barqué, fill de les Borges Blanques; Ramon Costafreda d’Artesa de Lleida que exercí, primer a Cervià i més tard a Juneda; també a Josep Barrull, nascut i mestre de La Granadella.
La llista de docents batequistes nascuts a la comarca es pot ampliar amb Miquel Farré i Antònia Solé, ambdós de Juneda; així com els germans Vigatà de Torregrossa –Josep, Miquel, Rossend i Antoni-.
Resseguint la llista dels mestres s’observa que foren molts els docents del Grup que exerciren el seu mestratge en diferents escoles de la comarca:
- Salvador Ambrós (Juneda)
- Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles)
- Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella )
- Lluis Esteve (Juncosa)
- Ferran Ginés (Les Borges Blanques)
- Montserrat Parellada (Cervià)
- Ricard Reñé (Juneda)
- Ramon Costafreda (Cervià i Juneda)
- Josep Roselló (Castelldans i Juneda)
- Josep Barrull (La Granadella )
- Rossend Vigatà (Arbeca)
- Miquel Vigatà (Castelldans)
Derrotada la República , la dictadura depurà aquells mestres. La gran majoria foren separats del magisteri, alguns marxaren a l’exili; altres amb el temps foren readmesos; hi va haver que foren castigats a exercir fora de la província, inclús fora de Catalunya; d’alguns es va perdre el seu rastre. Dels que anaren a l’exili, el Josep Barrull i la seva esposa, Carolina Zavala, fundaren l’Institut “Cervantes” a Maracaibo (Veneçuela) i l’Antoni Vigatà fundà a Torreón (Mèxic) el col·legi “Cervantes”, escola dirigida actualment per un dels seus nets.
Molts dels avis de la comarca són testimonis i encara guarden en la seva memòria les ensenyances d’aquells mestres convençuts que la cultura faria, dels seus alumnes, homes i dones lliures. Foren condemnats per les seves idees i lluita des de l’aula per un món més just.
Va escriure el poeta Màrius Torres: “Oh, Pare de la nit, del mar i el silenci,/ jo vull la pau, però no vull l’oblit”.
Que aquest escrit sigui un homenatge a tots aquells mestres que van fer de les Garrigues una comarca rica, pel que fa a la renovació pedagògica, en un temps d’il·lusió col·lectiva com fou l’etapa republicana.
Javier Giménez
FETE-UGT Terres de Lleida
diumenge, 17 de juny del 2012
ARTICLE DE JAVIER GIMÉNEZ GRACIA: "JOSEP BARRULL I CAROLINA ZAVALA; DE LA GRANADELLA A MARACAIBO"
El set de juny de 2002 moria a Barcelona Josep Barrull, tenia noranta-cinc anys i havia nascut a la Granadella; al 1951 culminà el seu mestratge a la localitat veneçolana de Maracaibo quan amb Carolina Zavala, la seva esposa, funden una escola, l’Institut “Cervantes”.
Què feien Carolina i Josep a Maracaibo, la “Ciutat del Sol Amada”?
Josep Barrull i Suñé és el fill gran d’una humil família garriguenca dedicada a la pagesia; a instàncies d’un oncle capellà treballa de mosso al col·legi dels Maristes de Lleida; en aquell centre, conciliant estudi i treball, es prepara per l’accés a l’escola Normal.
Mestre des del 1929, interí en diverses escoles de la Plana i del Pirineu: Massalcoreig, Vilanova de Banat i Noves de Segre (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran). del Pirineu: Fígols d’Organyà (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran) ; al 1933 aprova les oposicions i exerceix al seu poble. Aquell mateix any també les ha aprovades i arriba a la Granadella, una jove mestra, Carolina Zavala i Mimiague, nascuda a Andorain, Guipúscoa. Fan bona parella i tots dos participen a les trobades del grup “Batec” que ha esclatat plenament a les nostres contrades, amb participació d’un bon grapat d’ensenyants destinats en escoles garriguenques com: Salvador Ambrós, mestre de Juneda i considerat un dels fundadors del Grup, que definia als batequistes com, “...missioners de l’emoció de l’escola i per l’escola (...) apassionats”. Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles), Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella), Lluis Esteve (Juncosa), Ferran Ginés (Les Borges), Montserrat Parellada (Cervià), Ricard Reñé (Juneda), Ramon Costafreda (Cervià i Juneda), Josep Roselló (Castelldans i Juneda), Rossend Vigatà (Arbeca), Miquel Vigatà (Castelldans).
Al setembre del 36 es traslladen a Barcelona; Josep serà el Secretari de Finances de la secció barcelonina de FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT. A la primavera del 37 es destinat com a “Milicià de la Cultura” al front d’Aragó, a la 123 Brigada de la 27 Divisió, formada majoritàriament per militants del PSUC i la UGT.
Derrotada la República, al febrer del 39 surten cap a França. Carolina és traslladada a Colliure d’on surt ben aviat, reclamada per la família materna basc francesa. Inicia les gestions per alliberar l’espòs, confinat al “Camp de Judes”, situat a Septfonds, departament de Tarn-et-Garonne. A primers de desembre d’aquell any, sortirien des de Bordeus, amb passaport basc - no oblidem que Carolina era guipuscoana -, via República Dominicana. Fruit d’un acord entre les autoritats veneçolanes i el govern d’Euskadi a l’exili, s’instal·len a Maracaibo amb autorització per dirigir una escola Normal; de fet, dues escoles de mestres, una per a nois , dirigida pel Barrull i una altra per a noies, sota la responsabilitat de Zavala. Al curs següent ambdós centres es fusionen en un de sol, l’Escola Normal Mixta “Rafael Maria Baralt”. “Aquells que ens ha tocat ser mestres i viure els moments actuals, tenim una gran responsabilitat davant la història. Si volem que el ciutadà senti tota la responsabilitat de viure en una democràcia és necessari que sigui convenientment preparat (...) ha d’haver viscut la plena i fecunda vida democràtica infantil i juvenil.”; exhorta Josep als joves estudiants de mestre.
Al 1946 Josep dirigeix el vell Reformatori de Maracaibo amb un criteri molt definit, “l’activitat dirigida és la base fonamental de tota acció educativa, però aquesta activitat ha de ser amena i útil, ha de tendir a (...) crear hàbits i normes de conducta i a l’educació del caràcter per mitjà de la disciplina del treball socialment útil.”.
Al 1951 funden l’Institut “Cervantes” que imparteix tots els nivells no universitaris sota els principis de l’escola activa i on mitjançant l’associacionisme, el cooperativisme, els grups esportius, el teatre infantil, l’orfeó..., s’estimula la participació democràtica de l’alumnat. El ”Cervantes” arribà a tenir 700 alumnes; era un centre laic i amb praxis coeducativa, qüestionat per les escoles religioses de la ciutat que el denunciaren per no impartir ensenyament religiós i ser una “escola de rojos”, fins al punt que al Josep Barrull el detenen durant un mes del curs 56-57, acusat de comunista.
Participarà en el moviment associatiu d’educadors veneçolans a través de l’Associació Nacional d’Instituts Educatius Privats (ANDIEP) de la qual Josep fou Sots-president, del 1978 fins el retorn de la parella a Catalunya al 1981. A Maracaibo, el “Cervantes” continua la seva tasca ara sota la direcció d’educadors veneçolans.
Carolina Zavala morí el dinou de novembre de 1990 i enguany, deu anys després del traspàs del company, és just recuperar llur memòria; la d’aquells mestres que, com escrivien els professors Salomó Marquès i Juan J. Martin, al llibre “La tasca educativa dels exiliats espanyols a Veneçuela”, defensaren tenaçment “ ... l’educació democràtica, treballant per a què la cultura no fos un privilegi de les classes benestants”. Principis, segells identitaris dels homes i les dones de la FETE-UGT, avui més vigents més que mai.
Javier Giménez Gracia
FETE-UGT Terres de Lleida
ARTICLE DEL MES DE JUNY AL 'SOMGARRIGUES': "UN FUTUR MOLT NEGRE?"
Un futur molt negre?
Vivim dies de crisi, de retallades, principalment en sanitat i ensenyament. Per aquest motiu ja no podrem estar malalts i els nens ja veurem què aprendran a l’escola. I la cultura? Què passarà? Serà com sempre la més perjudicada? S’aturaran projectes iniciats i no en començaran de nous? Ja ho veieu: tot un seguit de preguntes per a les quals no sembla que hi hagi respostes a curt termini. A la nostra comarca hi ha tres grans projectes que anaven agafant forma: la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, la Roca del Moros del Cogul i el Castell de l’Albi. I ara què? Tindran continuïtat? I els nous com el castell de l’Albagés o l’església de Sant Miquel de Granyena? En temps de bonança econòmica la nostra comarca ja va perdre l’Arxiu Comarcal. I jo em pregunto: ens podem permetre perdre més coses?
També viuran dificultats els petits projectes com els forns de calç, les carboneres, el patrimoni industrial, les cabanes, els campanars i les campanes, que cal dir que són projectes la majoria dels quals són fets per gent de forma altruista. I ara, com que les economies familiars es veuran afectades, això, de retruc, comportarà que els esforços econòmics siguin mes difícils.
Sort encara que hi ha gent com el Xavi Moragues qui, després de dos anys de feina, ha pogut exposar a l’Albi 260 fotos dels soldats del poble, la més antiga de les quals és de l’any 1883, fent constar en totes les imatges el lloc on van fer el servei militar. Sortosament ha regalat tot el format digitalitzat a l’Ajuntament.
Les fotografies son un patrimoni que a poc a poc desapareix. Seria interessant que des dels ajuntaments es fes un esforç per poder tenir un bon fons fotogràfic de cada poble digitalitzat, i com més prompte fem aquestes gestions culturals menys pèrdues tindrem.
No és cap novetat dir que al llarg dels anys molta documentació ha estat llençada. Hi havia gent que sortosament anava als abocadors i així s’ha recuperat part d’aquesta documentació. Avui si es llença als contenidors de reciclatge segurament ja no es recuperarà mai més. Seria bo que les persones que volguessin desfer-se de documents els portessin als ajuntaments per poder-los classificar i guardar-los esperant el dia en què degudament assessorats es puguin dipositar en un fons comarcal.
Tot som responsables que es pugui gaudir i utilitzar demà el patrimoni que tenim avui. Esperem que les dificultats econòmiques no siguin un impediment per conservar-lo com es mereix, i així el dia de demà qui el necessiti el trobi en condicions per poder-lo utilitzar. És l’herència que deixarem als nostres descendents. Només somio que mai no ens puguin recriminar l’estat de com l’han trobat.
Ramon Miró
Centre d’Estudis de les Garrigues
dimarts, 12 de juny del 2012
CONSTITUÏT EL CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ
El passat divendres, es va constituir a Lleida el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. L'acte va comptar amb la presència de diversos membres del Centre d'Estudis de les Garrigues.
https://centrestudiscomarcalsegria.wordpress.com/2012/06/11/es-constitueix-el-centre-destudis-comarcals-del-segria-cecs/
ENDAVANT I MOLTS ÈXITS!!!
REUNIÓ DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES AMB LA DIRECTORA DE CULTURA A LLEIDA
El passat dimarts 5 de juny, una representació de la junta del Centre d'Estudis de les Garrigues, formada pel president, Josep Rubió, i els vocals Judit Flix i Santi Arbós, es va entrevistar amb la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Carme Vidal. La reunió va tenir com a objecte la presentació de les activitats que realitza el nostre centre i l'exploració de les possibles col·laboracions que es puguin establir amb el Departament de Cultura en el context actual marcat per la crisi.
Durant l'acte es va fer lliurament a la senyora Vidal d'una mostra de les publicacions del CEG.
dijous, 31 de maig del 2012
HOMENATGE A TRES GARRIGUENCS VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST NAZI
Josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues va participar en l'homenatge a tres garriguencs víctimes de l’holocaust nazi
Els passats 11, 12 i 13 maig i en motiu d’un viatge realitzat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), per tal del commemorar el 67è aniversari del seu alliberament pels soldats nordamericans, un grup d’alumnes de l’institut Josep Lladonosa de Lleida acompanyats per dos professors, Antoni Galeote i jo mateix, vam tenir la possibilitat de poder retre homenatge a tres garriguencs que van morir al Castell de Hartheim, convertit en camp d’extermini de presoners amb deficiències psíquiques o físiques. La major part d’ells provinents dels camps de Mauthausen i del seu annex Gusen, cas del garriguencs referits.
Aquests garriguencs eren:
Les Borges Blanques (Les Garrigues)
- Marcel·lí Boldú Corbella: Nascut el 7 d’abril de 1903. Provinent del camp de presoners IX-A de Ziegenheim (Alemanya), ingressà al camp de Mauthausen el 13 d’agost de 1940 (núm. 3780), traslladat a Gusen el 24 de gener de 1941 (núm. 9062) i mort al Castell de Hartheim el 30 de setembre de 1941.
El Soleràs (Les Garrigues)
- Ramon Sarlé Graell: Nascut el 13 de desembre de 1913, arribà al camp de concentració de Mauthausen des del camp de presoners d’Angulema (França) el 24 d’agost de 1940 (núm. 3900). Traslladat a Gusen el 24 de gener de 1941 (núm. 9692), mort al Castell de Hartheim el 29 de setembre de 1941.
Vinaixa (Les Garrigues)
- Ramon Pere Moragues: nascut el 5 de juliol de 1903. Presoner al VIII-C Stalag de Zagan amb la matrícula 55635 d'on surt l'octubre de 1940 i al XII-D Stalag Trier de l'octubre de 1940 al 22 de gener de 1941. Surt amb un comboi que transporta 775 presoners cap a Mauthausen. Hi arriba el 25 de gener de 1941 i rep la matrícula: 3996. Traslladat a Gusen el 8 d’abril de 1941, rep la matrícula: 12059. Traslladat al Castell de Hartheim el 15 d’agost de 1941. Mor a Hartheim, a la cambra de gas, el 28 de setembre de 1941.
dimecres, 30 de maig del 2012
10 DE JUNY: 110 ANIVERSARI DE LA MORT DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER
El proper 10 de juny es celebra el 110 aniversari de la mort de Jacint Verdaguer i amb això la celebració del Dia de la Memòria, una iniciativa cívica que comença aquest any 2012 amb la finalitat de recordar tots els qui han lluitat per preservar i mantenir la llengua catalana durant tota la història.
La recordança consistirà en un toc de campanes a les set en punt de la tarda a tots els campanars i totes les contrades de Catalunya que s’hi vulguin sumar. A veure si entre tots aconseguim que tots els nostres campanars sonin a la vegada.
Per més informació podeu consultar:
També us adjuntem la selecció de textos de Jacint Verdaguer feta per la commemoració. Descarregar aquí
DES D'AQUÍ FEM UNA CRIDA A TOTS ELS CAMPANERS I CAMPANARS DE LA NOSTRA COMARCA A SUMAR-SE A AQUESTA INICIATIVA CÍVICA I CULTURAL
dimarts, 22 de maig del 2012
IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DEL VOLUM SEGON DE 'LA PLANA SALVATGE' A JUNEDA EL PASSAT 27 D'ABRIL
Agradable presentació d'aquest segon volum de La plana salvatge de Felip Gallart per Ramona Urgell, German París i Santi Arbós, amenitzat pel rock garriguenc dels Quina Barra.
dimecres, 16 de maig del 2012
dimecres, 9 de maig del 2012
PRESENTAT EL MAPA "CAMINANT PER TARRÈS"
Segons ens informa Ramon M. Arbós, alcalde Tarrés i soci del Centre d'Estudis de les Garrigues, el passat dissabte dia 28 d'abril a les 7 del vespre, es presentà a Tarrés, a la Sala Polivalent del Sindicat, el mapa editat per Ed. Piolet, “Caminant per Tarrés” però amb la idea de marcar i promocionar la “Ruta de la Calç”, un itinerari de 12,6 km per fer a peu, BTT i cavall amb sortida i arribada al nucli urbà de Tarrés.
S'ha aprofitat la realització del mapa per realitzar una actualització toponímica de les partides de terme del municipi de Tarrés i la mateix temps una localització en el mapa d'aquells elements arquitectura rural que es consideraven més representatius: cabanes de volta, també s'han localitzat els aixoplucs -refugis menors, normalment fets en marges de pedra o basses empedrades del terme.
dilluns, 7 de maig del 2012
ARTICLE DEL MES DE MAIG AL 'SOMGARRIGUES': "LA HISTÒRIA CONTINUA"
LA HISTÒRIA CONTINUA
El proppassat 13 d’abril, el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) presentà, en el que fins ara ha estat el seu darrer acte a la comarca, l’elaboració de l’inventari sobre el Patrimoni Industrial de la comarca. Més de 400 elements registrats entre molins d’oli, de farina, fassines, trulls, teuleries o forns de pa. Una relació que ajudarà, sens dubte, a conèixer una mica més la nostra comarca i que obre un ventall de possibilitats de cara a la realització de futurs estudis al voltant d’aquest patrimoni (històrics, econòmics, socials, arquitectònics, toponímics o arqueològics), així com la catalogació de futurs béns d’interès cultural local. La redacció i elaboració d’aquest inventari és una activitat més que el CEG realitza des del 2002, és a dir, ara ja en fa 10 anys.
El CEG és fruit de l’herència de l’anomenat Grup d’Estudiosos de les Garrigues, nascut provisionalment l’any 1997 i que mai no arribà a funcionar de forma legalitzada, però sí que la seva tasca fou fonamental per a la creació posterior del Centre d’estudis actual. Anem a pams, perquè el GEG encara té un precedent que ens ajudarà a entendre-ho tot. Una sèrie de garriguencs de soca-rel, amb una estima inqüestionable al seu lloc d’origen i amb un treball d’estudi i recerca feta, en la seva major part, des de l’anonimat, sempre desagraït i poc reconegut, de picar pedra dia a dia, de recórrer la comarca (una feina sense res a canvi, però amb un gran valor afegit per a tots els que hi vivim), proposaren al llavors President del Consell Comarcal, el Sr. Francesc Piñol, realitzar un acte sense precedents a la comarca i que, a la llarga, serviria per a bastir el seu món cultural propi. Era una Trobada d’Estudiosos de la comarca. Els dirigents del Consell hi donaren el seu vistiplau i el dia 20 de setembre de 1997 se celebrà la I Trobada d’Estudiosos de les Garrigues a les Borges Blanques, al Centre Cívic. Aquells pioners eren Fèlix Martín, Josep Preixens, Mateu Esquerda, Manel Giné, Lluís Nogué, Antoni Pau, Josep Borch, Ramon Miró i Anton Bundó. S’aconseguí posar la primera pedra del que seria el gran leitmotiv de continuïtat del futur Centre d’Estudis. Una primera trobada que va suposar, també, la participació d’una sèrie d’universitaris com el Ramon M. Arbós, el Jordi Satorra, el Santi Arbós i el que subscriu aquest article, que anys més tard agafarien les regnes d’aquells iniciadors.
L’èxit de la I Trobada va fer que aquell grup de persones -que desinteressadament s’havien mogut i preocupat per fomentar l’estudi de la comarca- formessin un grup d’estudiosos amb la clara intenció d’organitzar la II Trobada. Aquest grup rebé, ràpidament, el suport i la predisposició de l’alcalde de Tarrés, el Sr. Jesús Domènech. Crec, sense por a equivocar-me, que, en aquella II Trobada celebrada a Tarrés el 31 d’octubre de 1999, es consolidà el Grup d’Estudiosos de les Garrigues. Recordo que s’hi va fer una reunió que marcaria el futur, ja imparable de les trobades d’investigadors i d’aquesta associació que conviuria durant uns tres anys, aproximadament, dins d’una certa al·legalitat. Recordo la meva participació en les reunions prèvies i preparatòries per a la convocatòria de la III Trobada d’Estudiosos a realitzar a Cervià, amb l’Ajuntament de l’època i membres del GEG. Una tasca que culminà el 3 de novembre de 2001 amb la realització de la Trobada i amb la novetat d’incloure-hi una cloenda acadèmica a l’acte. Aquest fet donà més solemnitat i potencialitat a l’acte cultural. L’arbequí d’origen, Francesc Pané, en fou l’encarregat. El GEG tingué un període de vida curt però vital i fonamental perquè, finalment, el 8 de setembre de 2002 i a la seu del Consell Comarcal es produís l’acta fundacional del Centre d’Estudis de les Garrigues, l’aprovació dels seus estatuts i l’elecció de la primera Junta Directiva. 10 anys després, la història continua.
Josep Rubió i Sobrepere
President del Centre d’Estudis de les Garrigues
dimarts, 1 de maig del 2012
V PREMI DE JOVES INVESTIGADORS I INVESTIGADORES DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES
Un any més el Centre d'Estudis de les Garrigues convoca el seu premi dedicat a incentivar la investigació sobre temes garriguencs entre la joventut. Podeu accedir a les bases clicant a la imatge.
dijous, 26 d’abril del 2012
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ A ARBECA
El passat dissabte 21 d'abril va tenir lloc a Arbeca la presentació de tres llibres d'autors garriguencs. Francesc Pané amb El vol de les papallones, Vidal Vidal amb Nit endins i Josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues, amb La Guerra civil a les Garrigues.
RECERCA SOBRE EL SINDICAT DE FULLEDA
Darrerament s'ha lliurat a l'Ajuntament de Fulleda el treball "Recerca sobre el Sindicat de Fulleda" de Montse Arbós, sòcia del Centre d'Estudis de les Garrigues, que fa una primera aproximació a la història, amb els antecedents de molins fulledencs anteriors en el temps, les característiques tècniques i l'impacte social d'aquesta institució local. Partint d'aquest estudi i d'altres materials, s'ha previst que es realitzi un audiovisual que expliqui detalladament el procés que tenia lloc per a l'elaboració de l'oli en aquesta cooperativa.
dimarts, 24 d’abril del 2012
PRESENTACIÓ A JUNEDA DEL SEGON VOLUM DE 'LA PLANA SALVATGE' DE FELIP GALLART
Aquest proper divendres 27 d'abril, a les19,30 h a la biblioteca Joan Duch de Juneda tindrà lloc la presentació del llibre "La Plana salvatge, volum II" de Felip Gallart, a càrrec de Santi Arbós, membre del Centre d'Estudis de les Garrigues, l'editor Germán París i l'autor.
dilluns, 23 d’abril del 2012
IMATGES DE LA VISITA GUIADA PER VINAIXA D'AQUEST PASSAT DIUMENGE
Ahir diumenge, amb motiu de l'Aplec Arxiprestal Garrigues-Urgell, va tenir lloc una visita guiada per Vinaixa a càrrec de Joan Palau, membre de la junta del Centre d'Estudis de les Garrigues, que va aplegar al voltant de 75 persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)