LA HISTÒRIA CONTINUA
El proppassat 13 d’abril, el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) presentà, en el que fins ara ha estat el seu darrer acte a la comarca, l’elaboració de l’inventari sobre el Patrimoni Industrial de la comarca. Més de 400 elements registrats entre molins d’oli, de farina, fassines, trulls, teuleries o forns de pa. Una relació que ajudarà, sens dubte, a conèixer una mica més la nostra comarca i que obre un ventall de possibilitats de cara a la realització de futurs estudis al voltant d’aquest patrimoni (històrics, econòmics, socials, arquitectònics, toponímics o arqueològics), així com la catalogació de futurs béns d’interès cultural local. La redacció i elaboració d’aquest inventari és una activitat més que el CEG realitza des del 2002, és a dir, ara ja en fa 10 anys.
El CEG és fruit de l’herència de l’anomenat Grup d’Estudiosos de les Garrigues, nascut provisionalment l’any 1997 i que mai no arribà a funcionar de forma legalitzada, però sí que la seva tasca fou fonamental per a la creació posterior del Centre d’estudis actual. Anem a pams, perquè el GEG encara té un precedent que ens ajudarà a entendre-ho tot. Una sèrie de garriguencs de soca-rel, amb una estima inqüestionable al seu lloc d’origen i amb un treball d’estudi i recerca feta, en la seva major part, des de l’anonimat, sempre desagraït i poc reconegut, de picar pedra dia a dia, de recórrer la comarca (una feina sense res a canvi, però amb un gran valor afegit per a tots els que hi vivim), proposaren al llavors President del Consell Comarcal, el Sr. Francesc Piñol, realitzar un acte sense precedents a la comarca i que, a la llarga, serviria per a bastir el seu món cultural propi. Era una Trobada d’Estudiosos de la comarca. Els dirigents del Consell hi donaren el seu vistiplau i el dia 20 de setembre de 1997 se celebrà la I Trobada d’Estudiosos de les Garrigues a les Borges Blanques, al Centre Cívic. Aquells pioners eren Fèlix Martín, Josep Preixens, Mateu Esquerda, Manel Giné, Lluís Nogué, Antoni Pau, Josep Borch, Ramon Miró i Anton Bundó. S’aconseguí posar la primera pedra del que seria el gran leitmotiv de continuïtat del futur Centre d’Estudis. Una primera trobada que va suposar, també, la participació d’una sèrie d’universitaris com el Ramon M. Arbós, el Jordi Satorra, el Santi Arbós i el que subscriu aquest article, que anys més tard agafarien les regnes d’aquells iniciadors.
L’èxit de la I Trobada va fer que aquell grup de persones -que desinteressadament s’havien mogut i preocupat per fomentar l’estudi de la comarca- formessin un grup d’estudiosos amb la clara intenció d’organitzar la II Trobada. Aquest grup rebé, ràpidament, el suport i la predisposició de l’alcalde de Tarrés, el Sr. Jesús Domènech. Crec, sense por a equivocar-me, que, en aquella II Trobada celebrada a Tarrés el 31 d’octubre de 1999, es consolidà el Grup d’Estudiosos de les Garrigues. Recordo que s’hi va fer una reunió que marcaria el futur, ja imparable de les trobades d’investigadors i d’aquesta associació que conviuria durant uns tres anys, aproximadament, dins d’una certa al·legalitat. Recordo la meva participació en les reunions prèvies i preparatòries per a la convocatòria de la III Trobada d’Estudiosos a realitzar a Cervià, amb l’Ajuntament de l’època i membres del GEG. Una tasca que culminà el 3 de novembre de 2001 amb la realització de la Trobada i amb la novetat d’incloure-hi una cloenda acadèmica a l’acte. Aquest fet donà més solemnitat i potencialitat a l’acte cultural. L’arbequí d’origen, Francesc Pané, en fou l’encarregat. El GEG tingué un període de vida curt però vital i fonamental perquè, finalment, el 8 de setembre de 2002 i a la seu del Consell Comarcal es produís l’acta fundacional del Centre d’Estudis de les Garrigues, l’aprovació dels seus estatuts i l’elecció de la primera Junta Directiva. 10 anys després, la història continua.
Josep Rubió i Sobrepere
President del Centre d’Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada