EL NOM DELS LLOCS
La toponímia és un element patrimonial d'un gran valor i de vegades no som prou conscients d'aquesta importància. Em refereixo, sobretot, a la microtoponímia, al nom dels petits indrets dels nostres termes municipals garriguencs. En molts casos, dins d’una partida de terme, cada propietari té un nom més concret, més particular per les seves parcel·les, on potser també hi ha una font, el nom de la qual només coneixen uns quants veïns. Els que la feien servir per abeurar les bèsties -posem per cas- perquè no és en un camí principal, potser està situada en una raconada...Us en poso un exemple de Tarrés. El Pla Marinà, la Font del Mateu i el Passet del Florenti són tres parcel·les de conreu que es toquen però al ser de tres veïns diferents cada u li dóna també un nom propi.
Cabanes de volta o de terra, pletes, forns de calç, balmes, marges, cogulles, aljubs, basses...Inventariar tot aquest ric patrimoni, bàsicament de pedra seca, és fonamental per a la nostra comarca, per conservar-lo -en molts casos perquè ara és abandonat i força degradat-, protegir-lo, difondre'l, estimar-lo. En definitiva, prendre consciència que és part del nostre substrat.
De la mateixa manera, els noms concrets d'aquest patrimoni -la microtoponímia- és part del patrimoni a conèixer, conservar, protegir, salvar de l'oblit. Pateix el mateix procés que la resta d'elements “físics” -referint-me als que són tangibles, com una cabana- al caure en desús aquests llocs, perquè, per exemple, les raconades i els costers menys productius es tornen erms, cada vegada hi ha menys pagesos i aquests noms tan concrets ja no passen de pares a fills. També hi ha influït que els cadastres moderns han tendit a generalitzar els noms de les partides, i molts dels topònims concrets no hi surten, tampoc ja a les noves escriptures i a poc a poc cauen en l'oblit.
S'ha de reconèixer que s'ha fet un gran esforç a nivell comarcal per recollir la memòria oral dels padrins i padrines, les seves vivències -per exemple, sobre la Guerra Civil. No podem oblidar que aquests padrins són els que encara conserven també aquest ric patrimoni toponímic, que no només cal preservar, conèixer sinó localitzar sobre el terreny, saber identificar la microtoponíma d'aquella raconada, coster, argallada, vall o font oblidada.
Si conservem, protegim, recuperem i difonem aquesta riquesa toponímica, també coneixerem millor el nostre territori, i, tot i que potser parlem de raconades ermes, fonts en desús o pletes mig enrunades, el seu nom concret les mantindrà més vives.
Ramon Maria Arbós
Centre d’Estudis de les Garrigues
