dimarts, 20 de maig del 2014
dimecres, 14 de maig del 2014
HA MORT MANEL GINÉ... FINS SEMPRE, MONSIEUR!!!
Ens sap molt de greu d'haver-vos de comunicar la mort del nostre consoci Manel Giné Freixes aquest matí a l'edat de 85 anys. A partir de les 16 h d'avui els seu cos serà al tanatori del costat del Terrall, a l'avinguda Jaume I. L'enterrament es farà demà a les 11 h a l'església parroquial de les Borges Blanques. Personatge clau per a la cultura de les Borges i de la comarca de les Garrigues, soci fundador de la nostra entitat i habitual en totes les trobades d'estudiosos de les Garrigues mentre la salut li va permetre, és sens dubte una persona destinada a ser recordada.
Descansi en pau, el trobarem a faltar. El nostre condol per a familiars i amics.
Més informació a SomGarrigues:
http://www.somgarrigues.cat/noticies/2741/ha-mort-manel-gine-personatge-clau-en-la-cultura-de-les-borges-i-comarca
Un escrit del nostre soci Jordi Satorra:
http://sarramostre.wordpress.com/2014/05/14/al-manel-un-home-savi-i-bo/
divendres, 9 de maig del 2014
CONVOCATÒRIA PER A LA PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS A LES SEGONES JORNADES D'ESTUDI DEL CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ
El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS) obre la convocatòria de comunicacions per a les Segones Jornades d’Estudi que tindran lloc a la Granja d’Escarp el 22 de novembre de 2014.
El període per presentar les propostes de comunicacions és de l’1 de maig al 15 de juny de 2014. A partir del 15 de juny es valoraran els resums rebuts i, a partir de l’1 de juliol, es comunicarà als autors quines han estat escollides finalment.
Podeu trobar més informació per als interessats en participar:
Les comunicacions, que es presentin a les Segones Jornades d’Estudi del CECS, han de ser de temàtica lliure, però sempre han d’establir una relació amb el Segrià. L’acte vol ser una comunió de totes les persones que tinguin algun interès, siguin estudioses o no, en la realitat comarcal del Segrià, des de qualsevol punt de vista (social, cultural, territorial, mediambiental, etc.), i que tinguin iniciativa per compartir treballs, projectes o reflexions que puguin ser d’interès comú.
Conèixer la història de la comarca, la seva parla, els seus escriptors, les seves festes i costums, la composició de la seva societat, la vegetació que li és pròpia, la fauna vertebrada i invertebrada, el seu territori, la geologia, els conreus o la geografia física en la qual ens movem, pensem que són temes interessants per a moltes persones, que en moltes ocasions es treballen de manera molt local o personal i no poden tindre la difusió que mereixerien. Les Segones Jornades d’Estudi del CECS volen ser la plataforma en què totes les iniciatives d’estudi sobre la comarca del Segrià tinguin un espai definit i una difusió adient.
El CECS es troba treballant en l’edició del primer número de la revista de la institució, que recollirà els texts de les comunicacions presentades a les Primeres Jornades
d’Estudi celebrades a Alpicat el passat 23 de novembre de 2013. El volum recollirà un total de tretze recerques inèdites que versen sobre disciplines com les ciències del sòl, la biologia, la història, l’arqueologia, la història de l’art, la literatura, la musicologia, l’etnologia, l’antropologia, el turisme i el patrimoni.
CURS DE LA UNIVERSITAT D'ESTIU DE LA UdL A LES BORGES BLANQUES: DEL REPUBLICANISME A L'INDEPENDENTISME
Coordinat per Antonieta Jarne Mòdol (Departament d'Història de la UdL) i el nostre company del Centre d'Estudis de les Garrigues Marc Macià Farré (Departament d’Història de la UdL).
dijous, 17 d’abril del 2014
CAMINADA ETNOBOTÀNICA AL PARC DE LES OLORS DE L'ALBI
El dissabte dia 12 d'abril es va realitzar una caminada etnobotànica pels voltants de l’Albi finalitzant al parc de les olors de les Baselles. Joan Palau, membre del Centre d’Estudis de les Garrigues, va donar durant la camina explicacions de les plantes que anàvem trobant. Vam comprovar un cop més que la nostra terra està plena de plantes medicinals, i ens explicava per al que servien antigament i per al que avui encara podrien servir. En arribar al Parc de les Olors, els propietaris ens van explicar les plantes que tenen i desprès d'un esmorzar i unes infusions amb productes naturals retornàrem cap al poble am el propòsit de repetir un altre cop ja que l’experiència va ésser mol bona.
dimecres, 9 d’abril del 2014
dimarts, 8 d’abril del 2014
divendres, 4 d’abril del 2014
ARTICLE DEL MES DE MARÇ AL 'SOMGARRIGUES': "L'ARXIU HISTÒRIC ARXIODIOCESÀ DE TARRAGONA"
L'ARXIU
HISTÒRIC
ARXIDIOCESÀ
DE
TARRAGONA
Fa
un parell d'anys, l’investigador Santi Arbós, en aquesta mateixa secció, va fer un escrit sobre l'AHAT (sigles d'aquest arxiu). Ara reprenem aquest tema ja que aquesta institució està realitzant una tasca important de digitalització del seu fons. Aquest fet és significatiu per a la història d'una part de la comarca, per a aquells pobles que tenen la seva parròquia a l'Arquebisbat de Tarragona. A les Garrigues n’ni ha una colla. Deu dels vint-i-quatre municipis: l'Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa.
Fent
una mica de repàs històric, l'any 1920, l'arquebisbe de Tarragona, el Dr. Francesc Assís Vidal i Barraquer, va determinar la creació d'un arxiu diocesà, on es guardés, entre d'altra documentació, la dels arxius parroquials de tota l’arxidiòcesi. Aquesta tasca la va encomanar a mossèn Sanç Capdevila, autèntic artífex de la fundació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). En aquell moment, molts dels fons parroquials de les parròquies abans esmentades es van traslladar a Tarragona, a la seu de l'Arxiu. Aquest fet, mirat amb perspectiva històrica, potser va salvar bona part d'aquests fons documentals garriguencs, ja que la dècada següent, amb la guerra civil, què hauria passat amb aquesta documentació?
Els fons digitalitzats són una gran
eina per als investigadors ja que permeten consultar els documents sense
necessitat de desplaçar-se físicament a l'arxiu, sense una limitació horària. Tens
els documents a casa! Quan parlem d'investigadors cal tenir present que la
informació que podem treure d'aquests arxius és molt diversa. Si visiteu la
pàgina web de l'arxiu, ho podreu comprovar (http://www.ahat.cat/Principal/FonsDocumentals).
Hi ha la documentació pròpiament de la parròquia com els llibres sagramentals
(naixements, matrimonis, òbits), llibres de visites pastorals, informació sobre
confraries o altres institucions locals; després acostuma a haver-hi també
documentació notarial -els mossens feien de notaris-, com testaments, capítols
matrimonials o manuals notarials (amb documentació de compra-vendes i altres).
Malauradament, la digitalització dels fons parroquials de l'AHAT és desigual, i en el cas dels pobles pertanyents a la demarcació de Lleida -a part dels garriguencs n’hi ha uns quants de l'Urgell- encara hi ha molta feina a fer. La direcció de l'AHAT posa a
disposició dels Ajuntaments, per exemple, convenis a mida per tal d'anar
digitalitzant la documentació progressivament, durant diverses anualitats.
També hi ha la possibilitat que qualsevol persona interessada “esponsoritzi” la
digitalització d'un document, llibre d'una parròquia en concret. En llocs, com
Valls, s'està duent a terme una campanya de micromecenatge per aconseguir
diners.
Com veieu les opcions són diverses,
però possibles. Des d'aquesta pàgina d'opinió fem una crida a historiadors,
interessats en la cultura, en el patrimoni documental, en la genealogia, a
conèixer el patrimoni de la vostra parròquia, que poseu al corrent de les
vostres autoritats municipals la necessitat de digitalitzar els fons de les
vostres parròquies i les facilitats que hi posa l'Arxiu Històric Arxidiocesà de
Tarragona.
Ramon
Maria Arbós
Centre
d’Estudis de les Garrigues - Tarrés
dimecres, 2 d’abril del 2014
ARTICLE DEL MES DE FEBRER AL 'SOMGARRIGUES': "A PROPÒSIT DE L’INVENTARI DE MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA"
A PROPÒSIT DE L’INVENTARI DE MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA
El Monument al Pagès de les
Garrigues, el Monument a les víctimes
de Mauthausen, el Monument a la Sardana i el Monument al President Francesc Macià han
passat a formar part recentment de la base de dades de la Generalitat de
Catalunya, gràcies a la tasca realitzada des del CEG en col·laboració amb el
consistori municipal. Més concretament, del projecte que consisteix en
l’inventari i la catalogació dels monuments commemoratius de Catalunya que
dirigeix l’Oficina d’Assessorament Històric i Patrimoni de la Secció
Històrico-Arqueològica de l’IEC. L’objectiu del projecte és
tenir una base de dades en la qual s’inclogui tota la informació possible
d’aquesta tipologia de monuments, amb la finalitat de recollir la memòria
històrica dels catalans i de fer-la consultable de manera gratuïta per
Internet.
El Monument al Pagès, ubicat
en ple Parc del Terrall, data del segle XVII (se’n desconeix l’any exacte de la
seua creació), i hi destaca per la seua majestuositat. Es tracta d’una antiga
premsa de barra feta de fusta per a produir oli d’oliva, coneguda popularment
com a premsa romana, sent una de les més antigues que es conserven a l’Estat
Espanyol; just al costat de la Biblioteca Marquès d’Olivart s’hi aixeca el Monument
a les víctimes de Mauthausen, erigit l’any 1990 per part de l’Amical, és a
dir, l’associació que agrupa els exdeportats republicans dels camps d’extermini
nazi, així com els familiars i amics i que es dedica a la divulgació de les
atrocitats comeses en aquest camp austríac per ser el que concentrà més
espanyols i catalans. El Monument a la Sardana , també al
Terrall, data de 1980 i s’aixecà en commemoració de l’elecció de la vila com a
Ciutat Pubilla pels seus mèrits i la seua tasca del foment i la difusió de la
sardana. Finalment, el més recent dels monuments, el del President republicà que
fou diputat per les Borges Blanques al Congrés espanyol entre 1907 i 1923, es
troba ubicat just davant de l’Espai Macià, a la Plaça de Ramon Arqués , inaugurat el
2006 i és obra de Lourdes Umérez. Realitzat en bronze i de 2 metres d’alçada, s’ha
convertit ja en símbol per excel·lència de la localitat.
Albert Balcells, membre de la Secció
Històrico-Arqueològica de l'IEC explica en el seu article
penjat a Internet que per a la catalogació només es tenen en compte els
monuments commemoratius, és a dir, aquells dedicats a personatges o a fets
històrics; a personalitats, col·lectius o institucions, ja siguin locals,
nacionals o estrangers; al folklore i als senyals d’identitat nacional,
etcètera, sense tenir en compte el seu caràcter artístic; és a dir, es recull
tant una escultura de valor artístic com un monòlit de pedra. Es deixen de
banda, per tant, els monuments i les escultures purament decoratius i aquells
dedicats a figures hagiogràfiques (si no és que tinguin una relació directa amb
la història local) o a ens abstractes (a la pau, a la música, a la solidaritat,
etc.).
Quan estigui acabada aquesta base de dades de tot Catalunya, serà
possible analitzar com s’ha anat configurant un imaginari identitari col·lectiu
al llarg dels darrers cent trenta anys. Segons Balcells, a part del caràcter
merament catalogràfic i d’inventari, la base de dades permetrà, un cop
completa, observar de quina manera es distribueixen en el territori determinats
monuments i quins estan en voga en un moment concret.
Lis Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues
divendres, 28 de març del 2014
1702-1714. GUERRA DE SUCCESSIÓ A LES TERRES DE LLEIDA. ENTRE LES GARRIGUES I EL SEGRIÀ
Amb la intervenció d'Isidre Pinyol del Centre d'Estudis de les Garrigues.
dimecres, 19 de març del 2014
HA MORT JOSEP M. ALBAIGÈS, ESCRIPTOR POLIFACÈTIC DE JUNEDA
Després d'una curta malaltia, ahir va morir el polifacètic escriptor junendenc Josep M. Albaigès. En aquestes dues fotos, el podem veure a Fulleda el passat mes d'octubre, en la IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues on va exposar el treball “Cinc ponts de Juneda desapareguts”, amb un important suport gràfic, amb fotografies antigues i plànols, i perfectament contextualitzat des del punt de vista tècnic, històric i anecdòtic. Descansi en pau.
divendres, 14 de març del 2014
MONTSE ARBÓS EXPLICA ELS FETS DEL RACÓ DEL BOLET DE FULLEDA EN EL 75è ANIVERSARI DE LA TRAGÈDIA
La historiadora fulledenca Montse Arbós, membre del Centre d'Estudis de les Garrigues, va exposar els dolorosos fets que fa 75 anys van provocar la mort de cinc nois de Fulleda i en van ferir de gravetat quatre més, mentre jugaven amb material bèl·lic abandonat en les proximitats del poble. El lloc dels fets, el racó del Bolet, ha estat condicionat i s'hi ha aixecat un senzill monument en homenatge als morts, els ferits i les víctimes de totes les guerres.
CONFERÈNCIA DE JOSEP RUBIÓ A L'AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA LES GARRIGUES
Fotos de la conferència "Pluja de foc a les Garrigues, els atacs aeris" de Josep Rubio al dia 6 de març a l'Aula d'Extensió universitària "Les Garrigues"
dimecres, 5 de març del 2014
AQUEST PASSAT DISSABTE, A GRANYENA DE LES GARRIGUES, VA TENIR LLOC L'ASSEMBLEA DE SOCIS ANUAL DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES
L'assemblea va fer un repàs de totes les variades activitats realitzades durant el 2013, entre els quals cal destacar la jornada sobre els fets de 1714 que va tenir lloc a la Floresta i la IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues a Fulleda. Entre els projectes per a aquest any hi ha la publicació del llibre que reculli les comunicacions de l'esmentada trobada.
El Centre d'Estudis de les Garrigues agraeix a l'Ajuntament de Granyena i als membres del Centre d'Estudis Local d'aquesta població la molt bona acollida dispensada.
dijous, 20 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)