dilluns, 22 d’abril de 2013

ARTICLE DEL MES D'ABRIL AL 'SOMGARRIGUES": "RECUPERACIÓ DE CANTS POPULARS I RELIGIOSOS"


Recuperació de cants populars i religiosos

Just acabada la Setmana Santa és un bon moment per explicar-vos la investigació que està duent a terme l’equip d’investigació d’en Jaume Ayats, doctor en Història de l’Art, especialitzat en etnomusicologia i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular.

Aquest equip va començar la seva recerca el 2006 al Pirineu, quan es va constatar l’existència de cant religiós polifònic masculí i de tradició oral. La sorpresa va ser quan el 2011, Música d’Arrel, associació cultural de La Granadella que treballa per la recerca i la difusió de la música i les tradicions populars, els informà de l’existència d’uns cants similars durant la Setmana Santa de la seva població, i va posar en contacte els estudiosos amb els “cantadors”. Un dels cants més interessants d’aquest cicle pasqual, que encara trobem en algunes poblacions, és el Miserere, un cant antigament molt comú, però actualment gairebé del tot desaparegut. A La Granadella encara es canta conservant l’estructura antiga: en llatí i amb veus masculines. Les tradicions van lligades al territori i per tant és possible que hi hagi més exemples en poblacions de la comarca. Així doncs, seria bo aprofitar aquest estudi per documentar-les.

Fins a mitjans del s. XX, en els pobles, el fet de cantar junts en els actes religiosos tenia implicacions de notable importància. Cantar permetia viure i experimentar individualment les jerarquies i els rols de vida social dels pobles petits. Totes aquestes relacions i construccions socials es mostraven a través d’uns cants monòdics i polifònics transmesos oralment de generació en generació, i gairebé mai acompanyats per instruments. Qui prenia el protagonisme eren “els cantadors”. Generalment eren els caps de casa i d’edat adulta que tenien una consideració social més elevada pel sol fet de ser “cantador”. Els jornalers o homes vinguts de fora, habitualment, no entraven a formar part d’aquest grup. Cantaven els dies de les festivitats més importants de l’any dins l’església, normalment des de dalt del cor; i tenien un paper molt important a les processons, enterraments i altres actes fora de l’església, sempre acompanyant el mossèn i les autoritats.

Són cants emmarcats dins una tradició oral comuna a tota la Mediterrània. Exemples molt similars són els de confraries d’homes de Còrsega i Sardenya, que també canten durant les celebracions religioses, en llatí i amb el mateix timbre de veu que els nostres homes.

 

El final de moltes d’aquestes tradicions ve marcat pel Concili Vaticà II, a partir de l’any 1962, en què l’església catòlica elimina el llatí de la missa, i el poble passa a tenir un major protagonisme, per exemple, en el cant. És el moment en què sorgeixen els primers cors parroquials d’homes i dones. Els cants dels “homes vells” en llatí passen a ser considerats “rústics” o de “l’antic règim” i es tendeixen a eliminar. Aquests cants mai no van ser documentats perquè d’una banda els folkloristes i etnògrafs consideraven que eren cants d’origen culte perquè eren en llatí, i d’altra banda, els musicòlegs històrics no li donaven cap tipus de valor perquè no tenien autoria i eren de transmissió oral. No eren ni “cultes” ni “populars”. És per això que pràcticament no han arribat enregistraments fins als nostres dies i els testimonis cada vegada són més escassos.

 

Per tot el que hem explicat, estem satisfets de poder contribuir en l’estudi i en la documentació local i comarcal i de poder treballar de la mà d’experts que són coneixedors de la vàlua d’aquest cants. Cal potenciar estudis com aquests a la comarca per mirar de contribuir a una bona documentació del nostre llegat cultural.

 

Judit Flix

Centre d’Estudis de les Garrigues

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada