Durant el segle XX hem
vist canvis molt importants en la nostra societat. Les persones han obtingut un
dret que abans no tenien: poder votar. Però el més important ha estat en
l’àmbit tecnològic. A principis de segle, en el camp eren les mules les que treballaven
la terra, i amb gran esforç del pagès; ara són les màquines agrícoles les que fan
les feines en menys temps. A principis del segle XX tampoc no hi havia
electricitat a les cases; avui les nostres llars estan plenes d’estris elèctrics,
i el dia que ens falta electricitat tot són problemes. Les comoditats ens
envolten. Tenim calefacció a l’hivern, i aire condicionat a l’estiu. Per tant, no
ens falta res. Ens desplacem fàcilment d’una ciutat a una altra amb els nostres
vehicles. Tot això era impensable als inicis del segle passat.
Un dels altres estris que
aconseguirà fer-nos perdre l’escriure a mà és l’ordinador. Un aparell que als
mes grans ens semblava que ens seria impossible entendre’l, ni acostumar-nos a
ell, però a poc a poc hem anat endinsant-nos en el món de la informàtica sense saber,
encara molts cops, el que estem fent. Dins del món de l’ordinador hi ha
internet, eina que ens permet investigar i viatjar pel món estant asseguts en
una cadira.
Que lluny queda la
centraleta telefònica on havies d’anar quan volies trucar per telèfon! Ara els mòbils,
el facebook i el twitter, i d’altres utensilis multimèdia, ens informen de les notícies
ràpidament i estem localitzats sempre. A poc a poc els homes i dones ens hem
acostumat a tots els canvis que la tecnologia ens ha portat. Durant el segle XX
tot ha anat més ràpid que mai. Ja gairebé no arriben cartes. Els carters – com aquell qui
diu- ja només porten certificats o
notificacions. Tot són correus electrònics, i ara watsapps o piulades. Hem anat
perdent el costum d’escriure i progressivament també perdem la facultat de
parlar i d’escoltar. No sentim els avis quan ens conten un conte o ens expliquen
les seves vivències. Tant la televisió com les altres maquinetes ens van prenent
el temps que tindríem per compartir experiències.
Ja tenim llibres
digitals. Acostumats a llegir en paper, el fet de sentir la seva olor i de la
tinta quan l’obres per primer cop, a notar a les mans el volum que llegim i poder-lo portar arreu, tot això serà substituït
per la freda pantalla que sempre tindrà el mateix tacte i la mateixa olor. Quan
farem una investigació ja no tindrem la taula plana de papers i llibres. Senzillament
tindrem una pantalla plena de pantalles dels documents que estem buscant. Tot
serà un gran avenç. Com seran les biblioteques digitals? Seran fredes com les
pantalles? Quan entres en una biblioteca, es nota el caliu dels llibres i l’olor
de la fusta, i el somriure de la bibliotecària. Serà tot molt diferent. Ens
haurem d’acostumar al progrés, com ho hem anat fent fins ara. Hem d’acceptar
els avenços que al llarg de la vida van
esdevenint; però amb el llibre digital no sé si
podré, com tampoc no ho faig amb els diaris digitals. Llegir el diari
prenent un cafè assegut en un bar o l’ombra d’un arbre en un parc al jardí
continua sent un gran plaer. A poc a poc les màquines ens estan superant. Espero
que no arribi el dia en què ens marquin el nostre destí i ens controlin. I molt
menys que ens puguin marcar el destí els que estan darrere de les màquines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada