IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP M. ALBAIGÈS

Josep M. Albaigès va exposar el treball “Cinc ponts de Juneda desapareguts”, amb un important suport gràfic, amb fotografies antigues i plànols, i perfectament contextualitzat des del punt de vista tècnic, històric i anecdòtic.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): ALBERT SOLÉ, AMÀLIA ATMETLLÓ I ESTHER GARCIA

Albert Solé Bosch, Amàlia Atmetlló Folguera i Esther García Llop van presentar la comunicació titulada “El cant popular religiós a la Granadella” que forma part d’un innovador estudi que poua en un tipus de cant que és en llatí però de transmissió oral, i que ha estat menystingut tant en els treballs sobre la música culta com en els de la popular.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): GLÒRIA ALBES

Glòria Albes Murt va presentar el treball “El parlar de l’Albi. Estudi fonètic, morfològic i lèxic”, un estudi de la llengua catalana que s’utilitza en aquest poble garriguenc i que se situa en una zona de transició entre el català occidental i el català oriental, concretament entre els subdialectes lleidatà i tarragoní.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): RAQUEL SÁNCHEZ

Raquel Sánchez Espada ens va parlar de la comunicació que du per títol “Gestió de l’arxiu municipal i històric de Fulleda”, basat en la nova ordenació i indexació que s’ha portat a terme darrerament de la documentació municipal i del jutjat de pau de Fulleda. Podeu consultar la documentació dipositada a l’arxiu a través d'internet. 

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): MONTSE ARBÓS I NÚRIA ARBÓS

Les fulledenques Montse Arbós i Núria Arbós van exposar el seu treball “Episodis violents durant la tercera guerra carlina a Fulleda” centrat en la figura de Ramon Pasqual Arbós, Pigat, i d’altres episodis emmarcats en el clima de violència que impregnava el darrer conflicte carlí del segle XIX.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): EVA MARTÍ, MONTSERRAT RIBÉ I HOMBELINA RIUS

Eva Martí, Montserrat Ribé i Hombelina Rius van exposar la comunicació “L’escola a l’Albi de 1912 a 1962” centrada en la llarga lluita menada en aquella població per a la construcció de les escoles i en el paper determinant del pare Joan Fàbregas de l’Espluga Calba.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): MATEU ESQUERDA

Mateu Esquerda Ribes ens va parlar del seu treball, realitzat conjuntament amb d’altres persones, “Testimonis d’arquitectura popular i rural relacionats amb l’elaboració del vi a la zona sud-occidental de les Garrigues”, on s’estudien les restes encara existents d’edificis, trulls, cups... destinats a l’elaboració de vi en una zona on aquesta producció era important abans de l’arribada de la fil·loxera.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): ERNESTINA VALLVERDÚ

Ernestina Vallverdú Briansó va presentar una comunicació titulada “Pioners en l’associacionisme agrari: tres molins d’oli a l’Albi i un al Vilosell de 1860”, on s’estudien quatre casos d’associacionisme agrari precooperatiu en un camp encara molt poc explorat.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): JOSEP RUBIÓ

Josep Rubió Sobrepere ens va exposar el seu treball “Cent anys de l’edifici de l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues” que tracta del centenari de la construcció d’aquest edifici modernista, emblemàtic entre les edificacions civils de la nostra comarca.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): SANTI ARBÓS

 

 

Santi Arbós va parlar-nos sobre "La confraria de Sant Esteve de Fulleda. Majorals i crisis", un treball dedicat a aquesta institució fulledenc que va estar activa de 1735 a 1924, amb un breu ressorgiment al 1947-48.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): LIS SOLÉ

Lis Solé ens va presentar el treball "El modernisme arquitectònic a Fulleda" dedicat a l'estudi de cal Xavalla d'aquesta localitat.

IX TROBADA D'ESTUDIOSOS (FULLEDA, 26-10-13): INAUGURACIÓ

 

L'acte inaugural va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Fulleda, Neus Cornet, el diputat provincial i alcalde de Juneda, Antoni Villas, el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Juli Muro, i el president del Centre d'Estudis de les Garrigues, Josep Rubió.

LA TROBADA D'ESTUDIOSOS VOL SER UNA FESTA DE LA CULTURA (JOSEP RUBIÓ A RÀDIO LES BORGES)

http://www.radiolesborges.cat/escoltans/arxiu/165/josep-rubio-la-trobada-estudiosos-vol-ser-una-festa

US ESPEREM DEMÀ DISSABTE 26 D'OCTUBRE A LA IX TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LES GARRIGUES QUE TINDRÀ LLOC A FULLEDA

SOM-HI!!!

DINAR DE LA IX TROBADA D'ESTUDIOSOS A FULLEDA

Ens veiem el proper dissabte 26 a Fulleda. Recordeu que si algú vol quedar-se a dinar, encara que sigui ponent, cal que es posi en contacte amb l'Ajuntament de Fulleda. Dimarts vinent és l'últim dia per apuntar-se.

FOTOS DE LA JORNADA DE RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ORGANITZADA PEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES EN UN POU DE GEL DE L'ALBI, EL PASSAT 4-10-2013

TOTS ELS ACTES DE LA IX TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LES GARRIGUES A FULLEDA

Cliqueu per ampliar el programa

L'ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA HA DIGITALITZAT DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL GARRIGUENCA

-Fulleda. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1578-1874)
Confirmacions (1616-1905)
Matrimonis (1613-1913)
Òbits (1594-1913)
Compliments pasquals (1611-1913)

Llibre d'arbres genealògics


-La Pobla de Cérvoles. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1591-1787)
Confirmacions (1593-1780)
Matrimonis (1592-1780)
Òbits (1592-1787)
Compliments pasquals (1746-1788)

 

Per accedir a aquesta documentació heu de donar-vos d'alta (si no ho esteu ja) a la web

http://www.ahat.cat/Principal/AccountInfo

i accedir als fons digitalitzats, marcant els parroquials:

 

http://www.ahat.cat/Principal/FonsDocumentals

Segons ens informen amablement fons del mateix arxiu, la digitalització dels llibres sagramentals de Fulleda i la Pobla de Cérvoles s'ha pogut realitzar destinant un part dels recursos propis de la institució, com a mesura urgent de conservació, ja que el seu estat actual no era el més òptim per ser consultat físicament pels investigadors.

Per altra banda, l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ofereix la possibilitat de col·laborar  econòmicament amb la digitalització, tant dels llibres sagramentals com d'altra documentació (notarial, confraries, etc) dipositada a l’arxiu.

Per a més informació podeu consultar el següents enllaços:

http://www.ahat.cat/Patrociandors/Particular
http://www.ahat.cat/Principal/Donacions

JORNADA DE RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ORGANITZADA PEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES EN UN POU DE GEL DE L'ALBI

Amb la voluntat de recuperar i conservar el patrimoni històric de la comarca, us convoquem el proper dissabte 5 d’octubre, a participar en la realització d’unes tasques mínimes de neteja i desbrossament de la zona on es conserva un dels Pous de Gel de l’Albi, prop del pantà.

 

Es tracta d’un Pou de Gel, datat del segle XVIII i que està força ben conservat de l’interior i que permet fer-se una clara idea de la seva utilitat en èpoques passades.

 

L’actual situació de lamentable deixadesa, fa que pugui ser un perill per a totes les persones que el decideixin visitar i, al mateix temps, que es perdi aquesta valuosa mostra patrimonial.

 

Per tal d’evitar possibles riscos d’accident i dins els límits de la nostra actuació, proposem tres accions de millora:

1a Realitzar tasques de neteja que evitin el perill i que es pugui fer més visitable la zona.

2a Desbrossar la zona i deixar més net i ampli l’espai de visita i mostra del Pou, a més de col·locar-hi algunes pedres que ara estan escampades pel voltant.

3a Posar una reixa a l’entrada del Pou, per tal d’evitar possibles accidents. També caldria posar una reixa a la part superior d’aquest, pel mateix raonament.

 

Tothom que hi vulgui participar queda convocat a les 8:30 h davant del Casal de l’Albi. Caldria portar aixades, destrals, pics, tisores de poda grans, cabassos i altres estris que podeu considerar necessaris per a aquesta tasca.

Hi haurà esmorzar gratuït per a tots els assistents.

 

Us esperem el proper 5 d’octubre.

Salutacions,

 

Josep Rubió Sobrepere

President CEG

  

Les Borges Blanques, 20 de setembre de 2013

 

ARTICLES DEL MES D'AGOST AL 'SOMGARRIGUES': "CAMINS I SENDERS"

CAMINS I SENDERS

Un gruix important dels pobles de les Garrigues -sobretot aquells que actualment tenen territori més boscós- han perdut en els darrers cent anys una bona part dels camins que transcorrien pels seus termes municipals. Les causes en són bàsicament quatre: primer, a finals del segle XIX amb l'aparició de la fil·loxera es produí un gran primer èxode massiu de despoblament al camp i conseqüentment l'abandonament de terres de conreu, sobretot de les feixes més costerudes i petites, les de les parts altes dels costers -fet prou visible amb els centenars de quilòmetres que hi ha de marges de pedra al mig del bosc-. Segon, un altre procés d'emigració, també molt important a partir de la postguerra, que comporta un nou i massiu abandonament de terres i lligat a aquest procés -tercer- la mecanització del camp, també afavoreix deixar de conrear peces de terra als costers, més petites, menys productives i rendibles per treballar amb maquinària. El quart -lligat als dos anteriors- és la falta d'activitat productiva del bosc, tot i la seva diversitat biològica.

Per tant, en els darrers cent anys s'han perdut, enmig de la malesa del bosc, camins, camins de carro, de pas d'animal, carrerades de bestiar, de pas humà que facilitaven la vida dels nostres avantpassats, portant-los d'una partida a una altra pel camí més dret i ràpid. Tots aquests elements també són part del nostre patrimoni rural, cultural, etnològic... Aquest procés imparable ha deixat els llocs quasi inaccessibles: cabanes, corrals de bestiar, marges imponents, basses, fonts, cogulles, cadolles, piques de pedra, etc...

A tombant segle XXI arriba a les nostres contrades un nou aprofitament d'aquest llegat que resta mig perdut, comença a generalitzar-se, en el temps d'oci, les caminades, l'ús de la BTT, el córrer. L'aflorament d'aquestes activitats és una nova via per recuperar als nostres pobles aquests camins. No cal que siguin amples, conservar-los tal com eren, pel pas només d'animals o persones. També pot servir per donar a conèixer la comarca i els seus racons, molts d'ells preservats al llarg de dècades per la mateixa malesa.

Cal vetllar, doncs, perquè la recuperació d'aquest llegat patrimonial es faci amb cura, alhora que s'ha de controlar que l'obertura de nous senders sigui compatible amb la preservació del patrimoni arquitectònic rural. Amb el pas dels anys, les dècades, ens vam oblidar del bosc, ara s'hi retorna, per donar-li altres usos. Siguem curosos i respectuosos amb el bosc, amb els senders, amb els camins i retrobarem l'essència del nostre territori, i així també ajudarem a poder-lo conèixer i a preservar-lo millor.

 

Ramon Maria Arbós

Centre d'Estudis de les Garrigues