Les segones jornades de títol: El Patrimoni de la Memòria Històrica: Recull, recuperació i recerca a les Garrigues i al Pla d’Urgell, celebrades a la Granadella el dissabte 4 de febrer, començaren amb la visita al Refugi del Molí de la Vila. Per primer cop es va poder veure tot el refugi després de les difícils i lentes tasques de neteja que es van realitzar. Segurament estem parlant d’un dels refugis naturals més grans de la comarca que s’utilitzà durant la guerra dins d’una població.
Seguidament començaren les ponències ofertes pel Doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008 fent incidència al Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL (2003). Feu esment de les àrees que fins ara ha subvencionat l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la Memòria de Catalunya).
Feu esment de tots els treballs fins ara subvencionats a la comarca de les Garrigues i que ha portat, entre d’altres aspectes, la publicació de dos llibres: Les Borges Blanques sota les bombes i Pa, crosta i molla. La realització d’una exposició itinerant per la comarca sota el títol: La Guerra Civil a les Garrigues. La realització d’una sèrie d’estudis i xerrades entorn de la commemoració 75 anys dels Fets d’Octubre de 1934. La senyalització i recuperació de dos espais dins la Xarxa d’espais de la Memòria Democràtica de Catalunya com són l’Espai Macià i Sota les bombes. Itinerari dels bombardeigs a les Borges Blanques.
Jordi Oliva, llicenciat en Hª Contemporània, coordinador, des del 1989, del projecte Cost Humà de la Guerra Civil iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Oliva feu referència al Centre d’Història Contemporània de Catalunya i a tot el seguit de projectes que ha realitzat des que el 1984, Josep Benet se’n feu càrrec i, seguidament explica el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara.
Seguidament, l’historiador garriguenc Josep Rubió, membre de l’equip de col·laboradors del projecte des del 2007, feu un desglossament de les dades que fins ara es poden recollir a les Garrigues. Cal mencionar el registre de 1.235 persones de la comarca mortes durant la Guerra Civil i la postguerra, d’aquestes 1.098, l’any 1936 hi eren residents. Fent un desglossament per àmbits cal destacar els següents resultats:
- Víctimes de la violència revolucionària i la repressió a la rereguarda: 183 (5,93 per mil de la població total de la comarca).
-Víctimes per acció de guerra: 522 (16,91 per mil).
-Víctimes per bombardeigs: 74 (2,4 per mil) víctimes residents, mortes a la comarca. 96 (3,1 per mil) morts a la comarca per bombardeig i 109 garriguencs morts per bombardeigs arreu de Catalunya (3,53 per mil).
-Víctimes per Accidents derivats de la guerra: 37 (1,2 per mil).
-Víctimes refugiades o desplaçades de guerra: 93. La major part procedent d’Andalusia (38,7%). La majoria de morts es centres entre les franges d’edat entre 0 i 17 anys (50,54%). Les malalties respiratòries (34,7%) i les digestives (21,3%) són les majoritàries.
-Víctimes de la Repressió franquista: 197 (6,38 per mil).
L’historiador Juli Cuéllar, membre de la Subdirecció General de Memòria i Pau i responsable de l’area de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, feu una exhaustiva dissertació sobre l’abordatge polític actual en relació a la recuperació de fosses, especialment des de la Llei de fosses del 2010.
Explicà que la seva funció es centre en tres àmbits: 1r Cens de persones desaparegudes; 2n Elaboració d’un mapa de fosses i 3r Recollida de restes òssies.
En relació al primer apartat cal destacar que fins ara s’han tramitat o inscrit 4.400 persones desaparegudes de la guerra, de les quals s’ha actuat en 1.876 casos i d’aquest, 380 se n’han identificat les restes o el lloc d’ubicació del desaparegut.
Visita guiada al recentment recuperat refugi del Molí de la Vila
Diversos moments de la jornada que va tenir lloc al Centre Cívic de la Granadella
Actualment el mapa de fosses de Catalunya, tot i que no està publicat, consta de 370 fosses localitzades. La primera versió del mapa que es pot consultat és de 2008 i allí s’assenyalen, només, 235 fosses.
Quan a la recollida de restes òssies, s’han fet 44 actuacions a Catalunya, 9 a les terres de Lleida inclosa una a les Garrigues. Aquesta feia referència a un soldat trobat a la partida de les Carbonelles, entre la Granadella i Torrebesses. Actualment aquestes restes estan en el cementiri de la Granadella.
Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a les Garrigues per la recuperació de la Memòria Històrica. Miquel Andreu explicà tota la simbologia franquista que encara resta a la comarca de les Garrigues; Jordi Satorra feu referència a totes les activitats realitzades des de l’Ajuntament de les Borges a recuperar patrimoni i espais en aquella població; Josep Mª Navàs i Adelina Freixinet, explicaren en detall tota la recuperació del refugi del Molí de la Vila a la Granadella a més de l’ambiciós projecte de recuperació d’espais de xerra en aquella població i finalment Isidre Pinyol, explicà la tasca duta a terme pel Consell Comarcal de les Garrigues en la recuperació del patrimoni històric.
Per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no recuperar la memòria o si cal dedicar més esforços a altres temes. Si les retallades són l’excusa i és la voluntat política la que gira l’esquena a tots aquests àmbits. També es parlà sobre si s’han superar les velles ferides de la guerra i la postguerra a la comarca i a Catalunya en general. També és qüestionà el paper de les universitats catalanes en els últims 30 anys en relació a la recuperació de la memòria històrica.
