dilluns, 6 de febrer del 2012

RESUM DE LA JORNADA SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA CELEBRADA A LA GRANADELLA EL 4 DE FEBRER DE 2012

Les segones jornades de títol: El Patrimoni de la Memòria Històrica: Recull, recuperació i recerca a les Garrigues i al Pla d’Urgell, celebrades a la Granadella el dissabte 4 de febrer, començaren amb la visita al Refugi del Molí de la Vila. Per primer cop es va poder veure tot el refugi després de les difícils i lentes tasques de neteja que es van realitzar. Segurament estem parlant d’un dels refugis naturals més grans de la comarca que s’utilitzà durant la guerra dins d’una població.
Seguidament començaren les ponències ofertes pel Doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008 fent incidència al Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL (2003). Feu esment de les àrees que fins ara ha subvencionat l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la Memòria de Catalunya).
Feu esment de tots els treballs fins ara subvencionats a la comarca de les Garrigues i que ha portat, entre d’altres aspectes, la publicació de dos llibres: Les Borges Blanques sota les bombes  i Pa, crosta i molla. La realització d’una exposició itinerant per la comarca sota el títol: La Guerra Civil a les Garrigues. La realització d’una sèrie d’estudis i xerrades entorn de la commemoració 75 anys dels Fets d’Octubre de 1934. La senyalització i recuperació de dos espais dins la Xarxa d’espais de la Memòria Democràtica de Catalunya com són l’Espai Macià i Sota les bombes. Itinerari dels bombardeigs a les Borges Blanques.

Jordi Oliva, llicenciat en Hª Contemporània, coordinador, des del 1989, del projecte Cost Humà de la Guerra Civil iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Oliva feu referència al Centre d’Història Contemporània de Catalunya i a tot el seguit de projectes que ha realitzat des que el 1984, Josep Benet se’n feu càrrec i, seguidament explica el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara.

Seguidament, l’historiador garriguenc Josep Rubió, membre de l’equip de col·laboradors del projecte des del 2007, feu un desglossament de les dades que fins ara es poden recollir a les Garrigues. Cal mencionar el registre de 1.235 persones de la comarca mortes durant la Guerra Civil i la postguerra, d’aquestes 1.098, l’any 1936 hi eren residents. Fent un desglossament per àmbits cal destacar els següents resultats:

- Víctimes de la violència revolucionària i la repressió a la rereguarda: 183 (5,93 per mil de la població total de la comarca).

-Víctimes per acció de guerra: 522 (16,91 per mil).

-Víctimes per bombardeigs: 74 (2,4 per mil) víctimes residents, mortes a la comarca. 96 (3,1 per mil) morts a la comarca per bombardeig i 109 garriguencs morts per bombardeigs arreu de Catalunya (3,53 per mil).

-Víctimes per Accidents derivats de la guerra: 37 (1,2 per mil).

-Víctimes refugiades o desplaçades de guerra: 93. La major part procedent d’Andalusia (38,7%). La majoria de morts es centres entre les franges d’edat entre 0 i 17 anys (50,54%). Les malalties respiratòries (34,7%) i les digestives (21,3%) són les majoritàries.

-Víctimes de la Repressió franquista: 197 (6,38 per mil).

 L’historiador Juli Cuéllar, membre de la Subdirecció General de Memòria i Pau i responsable de l’area de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, feu una exhaustiva dissertació sobre l’abordatge polític actual en relació a la recuperació de fosses, especialment des de la Llei de fosses del 2010.
Explicà que la seva funció es centre en tres àmbits: 1r Cens de persones desaparegudes; 2n Elaboració d’un mapa de fosses i 3r Recollida de restes òssies.  
En relació al primer apartat cal destacar que fins ara s’han tramitat o inscrit 4.400 persones desaparegudes de la guerra, de les quals s’ha actuat en 1.876 casos i d’aquest, 380 se n’han identificat les restes o el lloc d’ubicació del desaparegut.

 Visita guiada al recentment recuperat refugi del Molí de la Vila


Diversos moments de la jornada que va tenir lloc al Centre Cívic de la Granadella

Actualment el mapa de fosses de Catalunya, tot i que no està publicat, consta de 370 fosses localitzades. La primera versió del mapa que es pot consultat és de 2008 i allí s’assenyalen, només, 235 fosses.

Quan a la recollida de restes òssies, s’han fet 44 actuacions a Catalunya, 9 a les terres de Lleida inclosa una a les Garrigues. Aquesta feia referència a un soldat trobat a la partida de les Carbonelles, entre la Granadella i Torrebesses. Actualment aquestes restes estan en el cementiri de la Granadella.

Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a les Garrigues per la recuperació de la Memòria Històrica. Miquel Andreu explicà tota la simbologia franquista que encara resta a la comarca de les Garrigues; Jordi Satorra feu referència a totes les activitats realitzades des de l’Ajuntament de les Borges a recuperar patrimoni i espais en aquella població; Josep Mª Navàs i Adelina Freixinet, explicaren en detall tota la recuperació del refugi del Molí de la Vila a la Granadella a més de l’ambiciós projecte de recuperació d’espais de xerra en aquella població i finalment Isidre Pinyol, explicà la tasca duta a terme pel Consell Comarcal de les Garrigues en la recuperació del patrimoni històric.

 Per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no recuperar la memòria o si cal dedicar més esforços a altres temes. Si les retallades són l’excusa i és la voluntat política la que gira l’esquena a tots aquests àmbits. També es parlà sobre si s’han superar les velles ferides de la guerra i la postguerra a la comarca i a Catalunya en general. També és qüestionà el paper de les universitats catalanes en els últims 30 anys en relació a la recuperació de la memòria històrica.

dimarts, 31 de gener del 2012

SESSIÓ AL PALAU D'ANGLESOLA DE LES JORNADES DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Taula rodona

Jordi Oliva

Josep Calvet

Queralt Solé

La primera sessió de  les Jornades de la Memòria Històrica, que va tenir lloc aquest dissabte passat al Palau d'Anglesola, estigueren marcades per les 3 ponències principals ofertes pel doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008, fent incidència en el Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL. Féu esment de les àrees que subvencionava l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra, tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la memòria). Féu esment especialment dels treballs fets al Pla d'Urgell en aquest sentit.

Jordi Oliva, llicenciat en Història Contemporània, coordinador del projecte "Cost Humà de la Guerra Civil" iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, desglossà l'explicació d'aquest des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara. Seguidament féu un desglossament del cost humà a la comarca del Pla d'Urgell.

La Doctora Queralt Solé féu una explicació de la diferent tipologia de fosses comunes que ens podem trobar. Explicà de forma clara el protocol que s'ha de seguir per tal de recuperar una fossa comuna i feu referència al mapa d'aquestes fosses a Catalunya.

Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a terme al Pla d'Urgell per a la recuperació de la Memòria Històrica, per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no de recuperar la memòria o si cal dedicar esforços a altres temes.

dimecres, 25 de gener del 2012

CURS 'FONS PARROQUIALS: EINES PER AL SEU ESTUDI'

http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/Activitats/FonsParroquialsEinesEstudi

El curs Fons parroquials: eines per al seu estudi està organitzat per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona amb la col·laboració de la URV.

LES JORNADES SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA COMENCEN AQUEST PROPER DISSABTE...

JORNADES SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES I EL CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D'URGELL MASCANÇÀ A LA PREMSA


LOGO DEL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES

dissabte, 14 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "A PROPÒSIT DE LA ROCA DELS MOROS DEL COGUL"

A propòsit de la Roca dels Moros del Cogul

L'any 1908 va ser descobert “oficialment” el conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. Ara farà, doncs, quatre anys dels actes de commemoració que es van celebrar en motiu del Centenari del Descobriment. Es van organitzar un conjunt d'activitats, bàsicament a la nostra comarca, però també a Lleida i fins i tot diverses es van fer a Barcelona. El actes del Centenari estaven organitzats per una comissió que es va crear a tal afecte. Entre les entitats i organismes que la formaven també hi era el Centre d'Estudis de les Garrigues. A part de programar i coordinar els actes, la Comissió del Centenari també posà fil a l'agulla per tal de dignificar definitivament el conjunt de la Roca dels Moros. Això volia dir, primer, restaurar les pintures; després, construir un centre d'interpretació al Cogul que fos un referent no només pel conjunt conservat al municipi sinó per tot l'art rupestre català i, finalment, dignificar l'entorn del conjunt per tal de convertir-lo, tot plegat, en un producte turístic i cultural de primer ordre.

S'ha de tenir present que l'art rupestre del llevant peninsular -inclou el Cogul i d'altres manifestacions rupestres de la comarca- va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco l'any 1998. Semblava que era el moment perquè el Cogul tingués el reconeixement i la dignificació d'acord amb la categoria excepcional de la Roca dels Moros. Les pintures van ser restaurades i es va construir el Centre d'Interpretació -si aneu al Cogul veureu que és un edifici impressionant. Ara, però, queden pendents tres coses que semblava que estaven força ben encarrilades: la museïtzació i dotació de contingut del Centre d'Interpretació, l'electrificació de l'edifici i l'adequació de l'entorn paisatgístic. Com a membre del Centre d'Estudis no puc dir-vos per què ara sembla que el Cogul està, podríem dir, “estancat”. És ben cert que la crisi que patim és molt forta, però també és igualment cert que, si hi ha voluntat política, sembla que no hauria d'haver problemes per buscar els recursos que faltaven en comparació amb els ja invertits o assegurats per subvencions i ajuts concedits.

Em preocupa que en moments en què és necessari impulsar cinèrgies positives que puguin crear riquesa al territori -com pot ser un element turístic de primera magnitud, com el Cogul- no es faci el necessari per posar la cirereta al pastís, de manera que es corre el risc de “llençar” tots els diners fins ara invertits. A més a més, si ara aneu a la Roca dels Moros tampoc no podreu veure les pintures perquè la Generalitat manté tancat al públic i sense personal el conjunt Patrimoni de la Humanitat. Tinguem esperança, fins i tot paciència, i confiem que els polítics creguin en el Cogul i en la comarca com hi creiem nosaltres.


Ramon Maria Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues 

dimarts, 3 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE DESEMBRE A 'SOMGARRIGUES': "TEMPS PER PENSAR"

TEMPS PER PENSAR
No fa pas gaires dies, els meus alumnes de tercer curs d’ESO em preguntaven: “L’examen que ens posaràs serà de pensar?”. En un primer moment, no vaig donar massa importància a aquesta pregunta, però davant la seva insistència perquè la respongués, em vaig adonar d’una realitat que cada cop sembla que és més estesa en la nostra societat. Existeix una desídia del pensar, una mena de mandra física que acaba produint un tipus d’obesitat consistent en un engreix mental. On hem guardat consells tan valuosos com els de Sòcrates: “Mantingues les teves ànsies de saber i arribaràs a ser savi”. Els nostres estudiants ens demanen que no els fem pensar, i, molt sovint, som nosaltres mateixos els que reconeixem que no tenim temps per pensar, per llegir, per estudiar, per criticar…
La valoració de la recerca i la docència és avui en dia bàsicament quantitativa i no pas qualitativa. Les diferents metodologies que ens ajuden a mesurar aquestes dues competències estan per sobre, moltes vegades, dels valors i dels coneixements que impliquen, amb un interès sobremesurat pels resultats numèricament registrables. Això mateix ho podríem trasladar a la historiografia o a la ciència històrica.
El món en el qual vivim, el seu ritme trepidant, amb les seves rutines i quotidianitats, ens obliga a actuar massa mecànicament i a tirar d’automatismes més que a plantejar debats, discussions i reflexions sobre les diverses realitats del nostre dia a dia. Qui dedica temps diàriament a reflexionar sobre aquelles inquietuds que poden contribuir a millorar el nostre país, exceptuant els professionals que han fet d’aquesta activitat la seva professió? Segurament molts menys dels que voldríem o caldria que ho féssim. 
Si en la investigació, en l’ensenyament i en la ciència històrica és fonamental la motivació a l’hora de despertar inquietuds per al coneixement, l’ús de la pròpia llengua d’expressió nacional es converteix en l’eina indispensable per tal de posar a l’abast de tothom els coneixements i les realitats històriques d’interès, en un afany per projectar-nos a nosaltres mateixos, per fer-nos saber què hem estat, què som i què serem en el futur, tot plegat des d’una òptica objectiva que dota aquesta disciplina de caràcter científic.
Els metges per tal de mantenir el nostre cos i la nostra ment sans ens aconsellen practicar una hora d’esport almenys tres cops per setmana en l’edat adulta i caminar almenys 15 minuts al dia quan som grans,. Doncs el mateix consell el podríem aplicar a la reflexió, a l’art de pensar com a exercici saludable que contribueix a l’afirmació de la nostra identitat: hem de caminar eliminant en el camí els greixos que ens pesen i no els deixen avançar. Un bon punt de partida seria pensar al voltant del paper que ocupa, o millor dit, no ocupa, el català en el nostre sistema democràtic. Els catalans no som normals. La nostra llengua, tot i ser la més antiga d’Europa, encara no disposa avui d’un lloc al Senat. I aquest és només el primer punt de la rutina que hem de practicar si volem fer de nosaltres persones dignes en un país que ens és igualment digne.

Lis Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues

diumenge, 1 de gener del 2012

BON ANY 2012: CELEBREM EL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE!!!

El Centre d'Estudis de les Garrigues celebra aquest any 2012 el desè aniversari de la seva constitució com a entitat legal. Des d'aquest blog us anirem informant sobre els diferents actes que es duran a terme per commemorar-ho. També us animem que ens continueu seguint a través d'aquest blog, la pàgina web, Facebook i Twitter, així com que, els que us desitgeu, us associeu al CEG per continuar fent gran la nostra comarca.

BON ANY NOU 2012!!!

diumenge, 11 de desembre del 2011

ANARQUISME GARRIGUENC

El quinzenari comarcal SomGarrigues (núm. 307, 25 nov. - 6 des., pàg. 19-22) publica el reportatge "Anarquisme garriguenc" de Jordi Soldevila. Aquestes pàgines coincideixen enguany amb l'aparició del llibre Memòria llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent, editat pel sindicat CGT. El moviment obrerista a la nostra comarca arranca a Llardecans i Maials a la dècada dels 70 del segles XIX i ja al XX s'estendrà per moltes altres localitats garriguenques.

El reportatge inclou una entrevista al doctor Josep Rubió, president del CEG, centrada especialment en l'anarquisme comarcà de la Segona República i Guerra Civil.