dimecres, 21 de març del 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA GUERRA CIVIL A LES GARRIGUES" A CERVIÀ



La presentació del llibre sobre la Guerra Civil a les Garrigues es va fer a Cervià el passat dissabte 17 de març. A l'acte hi assisteren gairebé un centenar de persones i la presentació fou feta per la Gemma Manresa, alcaldessa de Cervià; Rosa M. Rué, presidente de l'Associació Cultural El Cérvol; Jaume Barrull, professor de la UdL i Josep Rubió, l'autor.

dilluns, 19 de març del 2012

CANVIS EN EL CURS DE FONS PARROQUIALS DE L'ARXIU HISTÒRIC ARXIODICESÀ DE TARRAGONA

Per motius aliens a l'organització del curs Fons parroquials: eines
per al seu estudi les dos conferències del dijous 22 demà es faran
demà dimarts 20 de març. Així doncs, les conferències queden
distribuïdes de la següent manera:

Dimarts, 20 de març


Arxius complementaris: possibilitats d’estudi en els fons notarials.
Sr. Josep Maria Porta Balanyà, director de l’Arxiu Comarcal de la
Conca de Barberà.
Horari de 17-18:30 h.

La història local eina imprescindible per a la construcció d’una
història nacional.
Sr. Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de
Catalunya. Horari de 18:30-20 h.

Dijous, 22 de març


L’administració local a l’Antic Règim: la universitat
Sr. Ezequiel Gort Juanpere, arxiver municipal de Reus.
Horari de 17-18:30 h.

Fons documentals per a l’estudi dels impostos que pagava el clero diocesà.
Sr. Jordi Morelló Baget, investigador del Programa Ramón y Cajal a
l’Institut Milà i Fontanals.
Horari de 18:30-20 h.

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

VISITA GUIADA PER VINAIXA

Aquest proper diumenge dia 25 de març, a 3/4 d'11 del matí, Joan Palau Gallart, membre de la Junta del Centre d'Estudis de les Garrigues, farà una visita guiada a Vinaixa sota el títol de VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC I ESGLÉSIA.

dimecres, 7 de març del 2012

ARTICLE DEL MES DE MARÇ AL 'SOMGARRIGUES': "L'OLI I LA SEVA HISTÒRIA"

L’oli i la seva història
Fullejant el diari Ara, em vaig trobar un article d’en Vicenç Villatoro titulat “També per vendre oli” (1 de febrer 2012), i per allò de proximitat amb la comarca i l’oli el vaig llegir. Tenia molta raó. Parlava del valor afegit als productes, del procés d’elaboració i la importància d’una marca comercial d’un territori... i també deia: “Sortiran abans de la crisi els països amb coneixement, sensibilitat, cohesió social, valors innovadors i una marca atractiva. Tot això passa per la cultura”.
En la meua manera d’entendre les coses aquesta reflexió és una evidència com un temple. Ara bé, quan apropem la cultura al territori i més concretament a la nostra comarca ens adonem que hi ha unes mancances molt grans i que encara no hem corregit. Si nosaltres ens volem donar a conèixer al món amb el tema de l’oli, a més d’un bon producte, necessitem uns bons fonaments socials i culturals que donin consistència i fermesa a aquest producte.
Jo anoto algunes propostes culturals sobre el món de l’oli. Necessitem saber a la nostra comarca quines són i en quin moment es produeixen els nostres vincles amb la producció d’oli. Dubto que aquesta vinculació que en tants llocs surt referenciada amb els ducs de Medinaceli no tingui res a veure. Aquest llinatge medieval castellà encara no existia quan a les Garrigues ja es feia oli. Però imaginem-nos que alguna relació, encara que sigui llegendària, hi hagi en aquest tema. Si realment fos així, necessitem saber quin duc de la casa Medinaceli va fer aquest gest cap al nostre territori? En quin moment?  Què en sabem del viatge a Palestina d’aquest duc d’on es diu que va portar aquestes oliveres? Tots aquests interrogants cal que els esbrinem i els treballem, sobretot si volem crear aquesta solidesa i consistència en el nostre producte per crear una marca i vendre arreu.
Ara fa dos mesos, hem descobert el que podria ser el molí d’oli més antic de la comarca de les Garrigues. Els arqueòlegs i els que treballem en l’àmbit de la cultura a la comarca tenim un dilema sobre el seu funcionament i de l’encaix interpretatiu d’algunes de les peces que han restat tapades una pila d’anys. De moment hem buscat similituds amb un altre molí que va aparèixer a Montblanc, però no acaba de ser ben bé igual. Amb el que més coincideix amb les restes trobades a la Conca de Barberà és amb la cronologia ja que es parla del segle XV (entre els anys 1400 i 1500). Com podem veure doncs tenim evidències de producció d’oli molt abans de l’arribada dels ducs de Medinaceli a la nostra comarca.
A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons de la Baronia de l’Albi, amb molta documentació de la nostra comarca, concretament de dues poblacions, Albi i Cervià de les Garrigues. En aquesta documentació del segle XVII i XVIII també hi ha referències a l’oli, a la seva producció i a la creació d’algun molí. Bé, com podeu veure es necessita ja un estudi seriós sobre la producció d’oli a la nostra comarca. Els coneixements històrics ens han d’ajudar a presentar-nos al món com una terra productora d’oli amb una tradició mil·lenària i amb un oli d’excel·lentíssima qualitat, que sense cap mena de dubte ja existeix. Cal polir aquesta informació sobre el nostre or líquid o el nostre elixir daurat si volem que sigui alguna cosa més.

Isidre Pinyol
Centre d’Estudis de les Garrigues

US RECORDEM LA REUNIÓ D'AQUEST PROPER DIVENDRES 9 DE MARÇ PER A LA CONSTITUCIÓ D'UN CENTRE D'ESTUDIS COMARCAL AL SEGRIÀ

http://cegarrigues.blogspot.com/2012/02/per-un-centre-destudis-comarcals-al.html

diumenge, 26 de febrer del 2012

UNA REPRESENTACIÓ DEL CEG ACUDEIX A L'ASSEMBLEA DE LA CCEPC


Una representació del Centre d'Estudis de les Garrigues, formada per Isidre Piñol i Joan Palau, van assistir a l'Assemblea de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana celebrada el passat dissabte 25 de febrer a Reus.

ÈXIT ROTUND EN LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOSEP RUBIÓ A L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS



Aquest passat dijous 23 de febrer, amb un ple de gom a gom, es va presentar el llibre La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939), de josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues i que es basa en la seva tesi doctoral presentada aquest any passat.

divendres, 17 de febrer del 2012

PRESENTACIÓ DEL SEGON VOLUM DE "LA PLANA SALVATGE" DE FELIP GALLART

Aquest proper dimarts 28 de febrer, a les 19,30 h, es presentarà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs la segona part de La Plana Salvatge de Felip Gallart que porta per subtítol De 1846 a 1862. Quan la realitat supera la ficció, a càrrec del soci del CEG Santi Arbós.

El volum se centra en el anys de la Segona Guerra Carlina, la dels Matiners, el món de violència i de misèria generalitzada d'aquella època, en què de tant en tant sorgeix alguna figura destacable, com el capellà d'Almatret Josep Castel, anomenat el Pare dels Pobres. Aquest segon volum dedicat al segle XIX de Ponent es clou albirant una nova època amb l'arribada del tren a Lleida i la construcció del canal d'Urgell.

Un llibres destinat, sens dubte, a igualar o superar l'èxit de la primera part, tot esperant un darrer volum dedicat a la Tercera Guerra Carlina i al convuls acabament del segle. 

dijous, 9 de febrer del 2012

MÉS NOTÍCIES DE LA JORNADA DE LA GRANADELLA

http://mascansa.blogspot.com/2012/02/la-segona-jornada-sobre-memoria.html

http://www.somgarrigues.cat/noticies/1235

ARTICLE DEL MES DE FEBRER AL 'SOMGARRIGUES': L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA

L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA

Per als investigadors de la part oriental de les Garrigues, la qual forma part pràcticament des de la conquesta cristiana de l’arquebisbat de Tarragona, és fonamental i indefugible moltes vegades la consulta de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, situat al carrer Sant Pau, 2, a prop de la catedral. Això afectaria les localitats de l’Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa incloses actualment a l’arxiprestat Garrigues-Urgell amb capital a Arbeca.
        
De cadascun d'aquests pobles hi ha documentació diversa, principalment de registres parroquials (baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions), a partir generalment del segle XVI però amb moltes intermitències, que permeten la reconstrucció d'arbres genealògics familiars, estudis demogràfics (procedència dels nouvinguts a la parròquia, nombre de fills, edat de matrimoni...) o onomàstics (prenoms, cognoms i renoms), per només citar-ne alguns. En l'àmbit de la genealogia, que atreu una part molt important dels usuaris de l'arxiu tarragoní, cal destacar pel que fa a la nostra comarca l'obra Libro de árboles genealógicos, cronológicos de Fulleda desde 1524 a 1879, en què mossèn Josep Boada a finals del segle XIX va fer una obra titànica amb una documentació que a hores d'ara en bona part ja no és consultable. També la documentació de l'arxiu ens permet l'estudi d'una part de la vida associativa (confraries), que molts cops depassava l'àmbit estrictament religiós, o de l'assistencial en el cas dels antics hospitals dels pobres (Albi, Arbeca, Espluga Calba, Fulleda...) que no tenien gaire utilitat sanitària sinó que més aviat servien de refugi per a viatgers sense recursos.
        
Ultra la documentació més de tipus parroquial, també podem trobar-ne molta de notarial, pel fet que els rectors de les nostre parròquies actuaven com a notaris públics, sobretot en les poblacions on no n'hi havia d'altres, fins 1736, amb casos que s'allarguen fins a mitjans d'aquest segle. Després, els rectors només estaven facultats per a la redacció de testaments, cosa que ha succeït fins fa poc temps. Curiosament, en el cas del Vilosell, els seus rectors continuarien exercint de notaris fins pràcticament la Llei del notariat (1862), i avui els seus protocols resten dividits entre aquest arxiu de l'arquebisbat de Tarragona i l'Arxiu Històric de Lleida.  
        
L'arxiu Arxidiocesà de Tarragona és una institució que en els darrers temps s'ha anat posant al dia, tant des d'un punt de vista d'instal·lacions i material, com des del punt de vista de les noves tecnologies de la societat de la informació en què vivim immersos. Així, podem trobar-los a internet a l'adreça http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/, amb possibilitat -previ registre gratuït- de visionar els cada cop més nombrosos documents digitalitzats gràcies als convenis amb ajuntaments, entitats diverses i particulars, o a la xarxa social Facebook.


Santi Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues

PRESENTACIÓ A MONTBLANC DE "HISTÒRIA DE LA CONCA DE BARBERÀ. LES ARRELS DEL PASSAT"

dilluns, 6 de febrer del 2012

DIVERSES FOTOGRAFIES DE LA JORNADA DE LA GRANADELLA







RESUM DE LA JORNADA SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA CELEBRADA A LA GRANADELLA EL 4 DE FEBRER DE 2012

Les segones jornades de títol: El Patrimoni de la Memòria Històrica: Recull, recuperació i recerca a les Garrigues i al Pla d’Urgell, celebrades a la Granadella el dissabte 4 de febrer, començaren amb la visita al Refugi del Molí de la Vila. Per primer cop es va poder veure tot el refugi després de les difícils i lentes tasques de neteja que es van realitzar. Segurament estem parlant d’un dels refugis naturals més grans de la comarca que s’utilitzà durant la guerra dins d’una població.
Seguidament començaren les ponències ofertes pel Doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008 fent incidència al Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL (2003). Feu esment de les àrees que fins ara ha subvencionat l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la Memòria de Catalunya).
Feu esment de tots els treballs fins ara subvencionats a la comarca de les Garrigues i que ha portat, entre d’altres aspectes, la publicació de dos llibres: Les Borges Blanques sota les bombes  i Pa, crosta i molla. La realització d’una exposició itinerant per la comarca sota el títol: La Guerra Civil a les Garrigues. La realització d’una sèrie d’estudis i xerrades entorn de la commemoració 75 anys dels Fets d’Octubre de 1934. La senyalització i recuperació de dos espais dins la Xarxa d’espais de la Memòria Democràtica de Catalunya com són l’Espai Macià i Sota les bombes. Itinerari dels bombardeigs a les Borges Blanques.

Jordi Oliva, llicenciat en Hª Contemporània, coordinador, des del 1989, del projecte Cost Humà de la Guerra Civil iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Oliva feu referència al Centre d’Història Contemporània de Catalunya i a tot el seguit de projectes que ha realitzat des que el 1984, Josep Benet se’n feu càrrec i, seguidament explica el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara.

Seguidament, l’historiador garriguenc Josep Rubió, membre de l’equip de col·laboradors del projecte des del 2007, feu un desglossament de les dades que fins ara es poden recollir a les Garrigues. Cal mencionar el registre de 1.235 persones de la comarca mortes durant la Guerra Civil i la postguerra, d’aquestes 1.098, l’any 1936 hi eren residents. Fent un desglossament per àmbits cal destacar els següents resultats:

Víctimes de la violència revolucionària i la repressió a la rereguarda: 183 (5,93 per mil de la població total de la comarca).

-Víctimes per acció de guerra: 522 (16,91 per mil).

-Víctimes per bombardeigs: 74 (2,4 per mil) víctimes residents, mortes a la comarca. 96 (3,1 per mil) morts a la comarca per bombardeig i 109 garriguencs morts per bombardeigs arreu de Catalunya (3,53 per mil).

-Víctimes per Accidents derivats de la guerra: 37 (1,2 per mil).

-Víctimes refugiades o desplaçades de guerra: 93. La major part procedent d’Andalusia (38,7%). La majoria de morts es centres entre les franges d’edat entre 0 i 17 anys (50,54%). Les malalties respiratòries (34,7%) i les digestives (21,3%) són les majoritàries.

-Víctimes de la Repressió franquista: 197 (6,38 per mil).

 L’historiador Juli Cuéllar, membre de la Subdirecció General de Memòria i Pau i responsable de l’area de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, feu una exhaustiva dissertació sobre l’abordatge polític actual en relació a la recuperació de fosses, especialment des de la Llei de fosses del 2010.
Explicà que la seva funció es centre en tres àmbits: 1r Cens de persones desaparegudes; 2n Elaboració d’un mapa de fosses i 3r Recollida de restes òssies.  
En relació al primer apartat cal destacar que fins ara s’han tramitat o inscrit 4.400 persones desaparegudes de la guerra, de les quals s’ha actuat en 1.876 casos i d’aquest, 380 se n’han identificat les restes o el lloc d’ubicació del desaparegut.

 Visita guiada al recentment recuperat refugi del Molí de la Vila


Diversos moments de la jornada que va tenir lloc al Centre Cívic de la Granadella

Actualment el mapa de fosses de Catalunya, tot i que no està publicat, consta de 370 fosses localitzades. La primera versió del mapa que es pot consultat és de 2008 i allí s’assenyalen, només, 235 fosses.

Quan a la recollida de restes òssies, s’han fet 44 actuacions a Catalunya, 9 a les terres de Lleida inclosa una a les Garrigues. Aquesta feia referència a un soldat trobat a la partida de les Carbonelles, entre la Granadella i Torrebesses. Actualment aquestes restes estan en el cementiri de la Granadella.

Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a les Garrigues per la recuperació de la Memòria Històrica. Miquel Andreu explicà tota la simbologia franquista que encara resta a la comarca de les Garrigues; Jordi Satorra feu referència a totes les activitats realitzades des de l’Ajuntament de les Borges a recuperar patrimoni i espais en aquella població; Josep Mª Navàs i Adelina Freixinet, explicaren en detall tota la recuperació del refugi del Molí de la Vila a la Granadella a més de l’ambiciós projecte de recuperació d’espais de xerra en aquella població i finalment Isidre Pinyol, explicà la tasca duta a terme pel Consell Comarcal de les Garrigues en la recuperació del patrimoni històric.

 Per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no recuperar la memòria o si cal dedicar més esforços a altres temes. Si les retallades són l’excusa i és la voluntat política la que gira l’esquena a tots aquests àmbits. També es parlà sobre si s’han superar les velles ferides de la guerra i la postguerra a la comarca i a Catalunya en general. També és qüestionà el paper de les universitats catalanes en els últims 30 anys en relació a la recuperació de la memòria històrica.

dimarts, 31 de gener del 2012

SESSIÓ AL PALAU D'ANGLESOLA DE LES JORNADES DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Taula rodona

Jordi Oliva

Josep Calvet

Queralt Solé

La primera sessió de  les Jornades de la Memòria Històrica, que va tenir lloc aquest dissabte passat al Palau d'Anglesola, estigueren marcades per les 3 ponències principals ofertes pel doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008, fent incidència en el Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL. Féu esment de les àrees que subvencionava l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra, tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la memòria). Féu esment especialment dels treballs fets al Pla d'Urgell en aquest sentit.

Jordi Oliva, llicenciat en Història Contemporània, coordinador del projecte "Cost Humà de la Guerra Civil" iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, desglossà l'explicació d'aquest des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara. Seguidament féu un desglossament del cost humà a la comarca del Pla d'Urgell.

La Doctora Queralt Solé féu una explicació de la diferent tipologia de fosses comunes que ens podem trobar. Explicà de forma clara el protocol que s'ha de seguir per tal de recuperar una fossa comuna i feu referència al mapa d'aquestes fosses a Catalunya.

Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a terme al Pla d'Urgell per a la recuperació de la Memòria Històrica, per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no de recuperar la memòria o si cal dedicar esforços a altres temes.

dimecres, 25 de gener del 2012

CURS 'FONS PARROQUIALS: EINES PER AL SEU ESTUDI'

http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/Activitats/FonsParroquialsEinesEstudi

El curs Fons parroquials: eines per al seu estudi està organitzat per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona amb la col·laboració de la URV.

LES JORNADES SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA COMENCEN AQUEST PROPER DISSABTE...

JORNADES SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES I EL CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D'URGELL MASCANÇÀ A LA PREMSA


LOGO DEL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES

dissabte, 14 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "A PROPÒSIT DE LA ROCA DELS MOROS DEL COGUL"

A propòsit de la Roca dels Moros del Cogul

L'any 1908 va ser descobert “oficialment” el conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. Ara farà, doncs, quatre anys dels actes de commemoració que es van celebrar en motiu del Centenari del Descobriment. Es van organitzar un conjunt d'activitats, bàsicament a la nostra comarca, però també a Lleida i fins i tot diverses es van fer a Barcelona. El actes del Centenari estaven organitzats per una comissió que es va crear a tal afecte. Entre les entitats i organismes que la formaven també hi era el Centre d'Estudis de les Garrigues. A part de programar i coordinar els actes, la Comissió del Centenari també posà fil a l'agulla per tal de dignificar definitivament el conjunt de la Roca dels Moros. Això volia dir, primer, restaurar les pintures; després, construir un centre d'interpretació al Cogul que fos un referent no només pel conjunt conservat al municipi sinó per tot l'art rupestre català i, finalment, dignificar l'entorn del conjunt per tal de convertir-lo, tot plegat, en un producte turístic i cultural de primer ordre.

S'ha de tenir present que l'art rupestre del llevant peninsular -inclou el Cogul i d'altres manifestacions rupestres de la comarca- va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco l'any 1998. Semblava que era el moment perquè el Cogul tingués el reconeixement i la dignificació d'acord amb la categoria excepcional de la Roca dels Moros. Les pintures van ser restaurades i es va construir el Centre d'Interpretació -si aneu al Cogul veureu que és un edifici impressionant. Ara, però, queden pendents tres coses que semblava que estaven força ben encarrilades: la museïtzació i dotació de contingut del Centre d'Interpretació, l'electrificació de l'edifici i l'adequació de l'entorn paisatgístic. Com a membre del Centre d'Estudis no puc dir-vos per què ara sembla que el Cogul està, podríem dir, “estancat”. És ben cert que la crisi que patim és molt forta, però també és igualment cert que, si hi ha voluntat política, sembla que no hauria d'haver problemes per buscar els recursos que faltaven en comparació amb els ja invertits o assegurats per subvencions i ajuts concedits.

Em preocupa que en moments en què és necessari impulsar cinèrgies positives que puguin crear riquesa al territori -com pot ser un element turístic de primera magnitud, com el Cogul- no es faci el necessari per posar la cirereta al pastís, de manera que es corre el risc de “llençar” tots els diners fins ara invertits. A més a més, si ara aneu a la Roca dels Moros tampoc no podreu veure les pintures perquè la Generalitat manté tancat al públic i sense personal el conjunt Patrimoni de la Humanitat. Tinguem esperança, fins i tot paciència, i confiem que els polítics creguin en el Cogul i en la comarca com hi creiem nosaltres.


Ramon Maria Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues 

dimarts, 3 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE DESEMBRE A 'SOMGARRIGUES': "TEMPS PER PENSAR"

TEMPS PER PENSAR
No fa pas gaires dies, els meus alumnes de tercer curs d’ESO em preguntaven: “L’examen que ens posaràs serà de pensar?”. En un primer moment, no vaig donar massa importància a aquesta pregunta, però davant la seva insistència perquè la respongués, em vaig adonar d’una realitat que cada cop sembla que és més estesa en la nostra societat. Existeix una desídia del pensar, una mena de mandra física que acaba produint un tipus d’obesitat consistent en un engreix mental. On hem guardat consells tan valuosos com els de Sòcrates: “Mantingues les teves ànsies de saber i arribaràs a ser savi”. Els nostres estudiants ens demanen que no els fem pensar, i, molt sovint, som nosaltres mateixos els que reconeixem que no tenim temps per pensar, per llegir, per estudiar, per criticar…
La valoració de la recerca i la docència és avui en dia bàsicament quantitativa i no pas qualitativa. Les diferents metodologies que ens ajuden a mesurar aquestes dues competències estan per sobre, moltes vegades, dels valors i dels coneixements que impliquen, amb un interès sobremesurat pels resultats numèricament registrables. Això mateix ho podríem trasladar a la historiografia o a la ciència històrica.
El món en el qual vivim, el seu ritme trepidant, amb les seves rutines i quotidianitats, ens obliga a actuar massa mecànicament i a tirar d’automatismes més que a plantejar debats, discussions i reflexions sobre les diverses realitats del nostre dia a dia. Qui dedica temps diàriament a reflexionar sobre aquelles inquietuds que poden contribuir a millorar el nostre país, exceptuant els professionals que han fet d’aquesta activitat la seva professió? Segurament molts menys dels que voldríem o caldria que ho féssim. 
Si en la investigació, en l’ensenyament i en la ciència històrica és fonamental la motivació a l’hora de despertar inquietuds per al coneixement, l’ús de la pròpia llengua d’expressió nacional es converteix en l’eina indispensable per tal de posar a l’abast de tothom els coneixements i les realitats històriques d’interès, en un afany per projectar-nos a nosaltres mateixos, per fer-nos saber què hem estat, què som i què serem en el futur, tot plegat des d’una òptica objectiva que dota aquesta disciplina de caràcter científic.
Els metges per tal de mantenir el nostre cos i la nostra ment sans ens aconsellen practicar una hora d’esport almenys tres cops per setmana en l’edat adulta i caminar almenys 15 minuts al dia quan som grans,. Doncs el mateix consell el podríem aplicar a la reflexió, a l’art de pensar com a exercici saludable que contribueix a l’afirmació de la nostra identitat: hem de caminar eliminant en el camí els greixos que ens pesen i no els deixen avançar. Un bon punt de partida seria pensar al voltant del paper que ocupa, o millor dit, no ocupa, el català en el nostre sistema democràtic. Els catalans no som normals. La nostra llengua, tot i ser la més antiga d’Europa, encara no disposa avui d’un lloc al Senat. I aquest és només el primer punt de la rutina que hem de practicar si volem fer de nosaltres persones dignes en un país que ens és igualment digne.

Lis Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues

diumenge, 1 de gener del 2012

BON ANY 2012: CELEBREM EL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE!!!

El Centre d'Estudis de les Garrigues celebra aquest any 2012 el desè aniversari de la seva constitució com a entitat legal. Des d'aquest blog us anirem informant sobre els diferents actes que es duran a terme per commemorar-ho. També us animem que ens continueu seguint a través d'aquest blog, la pàgina web, Facebook i Twitter, així com que, els que us desitgeu, us associeu al CEG per continuar fent gran la nostra comarca.

BON ANY NOU 2012!!!