CAMINS I
SENDERS
Un gruix
important dels pobles de les Garrigues -sobretot aquells que actualment tenen
territori més boscós- han perdut en els darrers cent anys una bona part dels
camins que transcorrien pels seus termes municipals. Les causes en són bàsicament
quatre: primer, a finals del segle XIX amb l'aparició de la fil·loxera es
produí un gran primer èxode massiu de despoblament al camp i conseqüentment
l'abandonament de terres de conreu, sobretot de les feixes més costerudes i
petites, les de les parts altes dels costers -fet prou visible amb els
centenars de quilòmetres que hi ha de marges de pedra al mig del bosc-. Segon,
un altre procés d'emigració, també molt important a partir de la postguerra,
que comporta un nou i massiu abandonament de terres i lligat a aquest procés
-tercer- la mecanització del camp, també afavoreix deixar de conrear peces de
terra als costers, més petites, menys productives i rendibles per treballar amb
maquinària. El quart -lligat als dos anteriors- és la falta d'activitat
productiva del bosc, tot i la seva diversitat biològica.
Per tant,
en els darrers cent anys s'han perdut, enmig de la malesa del bosc, camins,
camins de carro, de pas d'animal, carrerades de bestiar, de pas humà que
facilitaven la vida dels nostres avantpassats, portant-los d'una partida a una
altra pel camí més dret i ràpid. Tots aquests elements també són part del
nostre patrimoni rural, cultural, etnològic... Aquest procés imparable ha
deixat els llocs quasi inaccessibles: cabanes, corrals de bestiar, marges
imponents, basses, fonts, cogulles, cadolles, piques de pedra, etc...
A tombant
segle XXI arriba a les nostres contrades un nou aprofitament d'aquest llegat
que resta mig perdut, comença a generalitzar-se, en el temps d'oci, les
caminades, l'ús de la BTT,
el córrer. L'aflorament d'aquestes activitats és una nova via per recuperar als
nostres pobles aquests camins. No cal que siguin amples, conservar-los tal com
eren, pel pas només d'animals o persones. També pot servir per donar a conèixer
la comarca i els seus racons, molts d'ells preservats al llarg de dècades per
la mateixa malesa.
Cal
vetllar, doncs, perquè la recuperació d'aquest llegat patrimonial es faci amb
cura, alhora que s'ha de controlar que l'obertura de nous senders sigui
compatible amb la preservació del patrimoni arquitectònic rural. Amb el pas
dels anys, les dècades, ens vam oblidar del bosc, ara s'hi retorna, per
donar-li altres usos. Siguem curosos i respectuosos amb el bosc, amb els
senders, amb els camins i retrobarem l'essència del nostre territori, i així
també ajudarem a poder-lo conèixer i a preservar-lo millor.
Ramon
Maria Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues
.JPG)
