divendres, 14 de febrer del 2014

L'ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA POSA A L'ABAST DELS INVESTIGADORS DIVERSA DOCUMENTACIÓ DIGITALITZADA DE LA PARRÒQUIA DE TARRÉS

Tarrés. Parròquia de Santa Maria 

Baptismes (1566-1900)
Confirmacions (1587-1859)
Matrimonis (1586-1902)
Òbits (1421-1914)
Compliments pasquals (1452-1914)


http://www.ahat.cat/

VII PREMI JOVES INVESTIGADORS I INVESTIGADORES DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES



ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "LA MARCA GARRIGUES"


La marca Garrigues

 

Dins del complicat panorama museístic i patrimonial de la comarca voldria destacar un centre d’interpretació que mira de fer-se un lloc en l’àmbit nacional: l’Espai Macià. Des de les Borges, el centre dedicat a la figura de Francesc Macià i Llussà és un referent local que aglutina esforços dedicats a la recuperació de la memòria històrica i el patrimoni documental o la divulgació i estudi del pensament de qui fou el primer president de la Generalitat republicana. L’Espai Macià ha esdevingut, en definitiva, un centre d’interpretació local, comarcal i nacional, que ens ajuda a entendre millor la realitat històrica del país.

 

Precisament un dels punts clau en la història de la comarca és la indústria de l’oli, un element discursiu de l’Espai que ens ajuda a entendre com part de la història de la lluita per la democràcia a les Garrigues fou, també, la lluita per millorar les condicions de vida de la pagesia i garantir un futur a la indústria oliera. Com ha documentat Josep M. Roig Rosich, Macià es va preocupar en diverses ocasions per la indústria de l’oli i, de fet, la seva primera intervenció al Congrés dels Diputats la dedicà a aquesta qüestió. Els seus discursos, molt pràctics i encaminats a buscar solucions immediates als problemes del moment, també parlaren d’un tema molt actual: les exportacions. Aquí Macià demanava suport institucional per vendre oli a països com Mèxic i el Japó, el que avui en diríem mercats emergents, una idea prou moderna tenint en compte que part del debat actual passa per com fer forat en mercats com el xinès.

 

No ens hauria d’estranyar que l’any 2007, aprofitant els actes del 75è aniversari de la seva mort, la Cooperativa Sant Isidre de les Borges presentés una edició limitada de 5.000 ampolles amb l’efígie del president, pensades com un homenatge, però que, alhora, servia d’excusa per a donar valor afegit a l’oli de la capital garriguenca. Macià és una marca que ven, per molt frívol que pugui semblar. Ho vam veure amb l’oli de la República Catalana que es va envasar de cara a la inauguració de l’Espai Macià. Potser algú ja parla d’alimentació amb identitat, com hi ha el turisme identitari. Per exemple, fa temps em van demanar si hi havia constància documental de quins plats es van servir en el sopar de benvinguda a Francesc Macià que se li féu en retornar de l’exili. A cal Rosselló de les Borges, un forn fundat el 1928, es parlava que s’hi havia servit pa de ronyó. Malauradament els periodistes del moment no en van prendre nota, però hauria estat tota una troballa que hauria donat valor afegit al producte i, potser, hauria ampliat el seu mercat i augmentat el seu consum.

 

Doncs bé, si tot això ho podem traslladar a la resta de poblacions de la comarca i els seus excel·lents productes alimentaris, la perspectiva de futur no pot ser més afalagadora. La Vinya els Vilars, per exemple, als historiadors i a les historiadores el nom ens evoca inevitablement al jaciment ibèric arbequí i, al seu torn al gran públic els podem vendre la idea d’un passat remot que recorda a tècniques antigues i a sabors tradicionals. És, penso, un bon camí. És un dels camins que podem seguir.

 

Marc Macià

Centre d’Estudis de les Garrigues

dissabte, 8 de febrer del 2014

FULLEDA COMMEMORA DEMÀ EL 75è ANIVERSARI DELS TRÀGICS FETS DEL RACÓ DEL BOLET



El dia 12 de febrer de 1939, com a conseqüència de l'explosió d'una caixa de granades de mà, van morir a Fulleda:
-Josep Ramon Besora i Duch, tenia 16 anys i era de cal Besora
-Ramon Cupons i Masgoret de 15 anys, de cal Gili
-Josep Josa i Elias, tenia 16 anys i era de cal Josepet del Ventosa
-Ramon Gabarró i Codina, de 16 anys i de cal Gabarró
I va quedar ferida molt greu la Maria Arbós i Amenós, de cal Coixet i de 15 anys, que va morir unes hores després.

Els altres ferits van ser el Joan Cupons Masgoret, de cal Gili, i el Joan Salat Xifré, de cal Salat, d’11 i 13 anys, la Lluïsa Gabarró Amenós de cal Barraquer, de 15 anys, i la seva neboda, la Maria Rosa Gili Gabarró, que no havia fet els tres anys. Tots van passar mesos recuperant-se a diferents hospitals de Lleida i d’altres llocs, però diverses seqüeles d’aquell accident els han acompanyat tota la vida.