dijous, 27 d’octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011



Ahir dimarts, diferents membres de la Junta del Centre d'Estudis de les Garrigues es van interessar in situ pels preparatius de la VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues que tindrà lloc aquest dissabte a la sala del Celler del Castell de l'Albi. La cosa comença a estar calenta: us hi esperem a tots!!!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

XERRADA SOBRE LA GUERRA CIVIL A VINAIXA


Dues fotos corresponents a la xerrada de Josep Rubió celebrada a Vinaixa el passat dissabte 22 d'octubre sota el títol "La Guerra Civil a les Garrigues (1936-1939). Apunts en el cas de Vinaixa".

EXPOSICIÓ DE LA GUERRA CIVIL A LES GARRIGUES A CERVIÀ

Foto de la presentació de l'exposició de la Guerra Civil a les Garrigues feta a Cervià el dia 24 de setembre de 2011 per Josep Rubió.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ARTICLE DEL MES D'OCTUBRE A SOMGARRIGUES: "EL CEG I LA SEVA APORTACIÓ AL PATRIMONI COMARCAL"

El CEG i la seva aportació al patrimoni comarcal
D’ençà de l’any 2002, el Centre d’Estudis de Les Garrigues ha aportat tota una munió de treballs que fan referència a la nostra comarca. Molts d’ells ens descobreixen tot un seguit de patrimoni comarcal que no havia estat mai estudiat ni catalogat. Forns de calç, molins d’oli, molins fariners, carboneres, etc...en són alguns exemples. Si hom ressegueix les diferents publicacions de les trobades d’estudiosos -val a dir que el proper dia 29 d’octubre es realitzarà la vuitena a la població de l’Albi- s’adona de la gran feina feta. Sovint, o gairebé sempre, de forma desinteressada, estudiosos d’arreu de la comarca han anat aportant les seves investigacions, de manera que a hores d’ara podem gaudir d’una documentació que ens facilita el coneixement del nostre patrimoni local i comarcal.
Dit això, voldria manifestar la meva sorpresa davant la gran resposta popular que hi ha en el moment en què es realitza alguna convocatòria per explicar, conèixer o visitar aquest patrimoni. Personalment voldria esmentar l’èxit de convocatòria que va tenir la inauguració de la XVIIIa edició del Festival de Música popular i tradicional de la Granadella del passat mes d’agost. La inauguració s’organitzà proposant una caminada per tal de conèixer i visitar diferents receptacles d’aigua que encara són visibles i visitables al seu terme i sota el títol “ Aljubs, cadolles, basses… passegem pel terme de La Granadella” es va muntar l’activitat. Jo mateixa en vaig preparar la ruta, la documentació i l’explicació dels diferents elements, tot utilitzant com a eines de referència els llibres i la documentació elaborada durant tots aquests anys pel CEG. La sorpresa fou molt gran. A l’hora prevista tot un seguit de persones encuriosides, de totes les edats, van anar apareixent per poder fer la visita. Tot un èxit; però la sorpresa fou encara més gran, quan, durant la realització de l’activitat, tothom mostrava un gran interès en les explicacions i fins i tot es demanà de poder allargar la ruta, aprofundir en la temàtica o realitzar una altra sortida.
Si explico aquest fet, no és per donar rellevància a una activitat concreta, sinó per evidenciar la gran importància que té per al nostre territori tenir a l’abast estudis que cataloguin, analitzin o expliquin els diferents aspectes del nostre patrimoni. Val a dir també que caldria denunciar el mal estat en què sovint es troba gran part d’aquest patrimoni, gairebé sempre oblidat pels garriguencs i per les seves administracions. Darrerament sorgeixen diferents veus argumentant l’oferta turística de la comarca com a font per poder potenciar el seu turisme i la seva economia. Com es pot fer això sense tenir en compte el patrimoni? Deixo aquí l’interrogant; per reflexionar-hi caldria escriure un altre article.
De resultes de la resposta popular a la convocatòria que vam fer a la Granadella per visitar aquesta petita mostra del nostre patrimoni, animaria també a les administracions a fer-ho, a vetllar per poder documentar el patrimoni de la comarca, a donar suport a aquells qui voluntàriament ho fan i a procurar, sempre que sigui possible, que no desaparegui del nostre territori.
Per finalitzar, voldria afegir que em complau poder fer arribar part de la informació que contenen els estudis fets durant tots aquests anys a tothom i dur d’aquesta manera la cultura al carrer i evidenciar que no sempre és una feina feta només per ser publicada.
Judit Flix
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MES DE SETEMBRE A SOMGARRIGUES: "EL SETEMBRE A DEBAT: RETORN A LA NORMALITAT AMB RESSACA DE FESTA MAJOR"

El setembre a debat: retorn a la normalitat amb ressaca de Festa Major

Quan encara tenim regust d’orelleta a la boca i sentim petards per aquí i per allà, senyals evidents de Festa Major, alguna cosa ens anuncia que l’estiu ha arribat a la fi. Per a la majoria dels pobles de la nostra comarca, la Festa Major posa punt i final a un període de temps tant esperat com “despesperat”. Si per als més petits i, també per alguns estudiants i universitaris –que han fet bé la feina i no han d’examinar-se al setembre-, l’estiu és la millor època de l’any, l’arribada d’aquest mes es converteix, sense cap dubte, en motiu de debat.

Aquest binomi curs escolar-Festa Major mereix encara un parell de reflexions més. El Departament d’Ensenyament ha fet els deures i s’ha posat a treballar. Així ha anunciat l’obertura del nou curs escolar 2011-2012, amb més d’un milió dos-cents mil alumnes, xifra que suposa un increment de 270.000 estudiants respecte fa deu anys. La conselleria reconeix que si bé el nombre d’alumnat es va reduir constantment des de principis dels anys 80 fins al curs 2000-2001, en què tocà fons amb poc més d’un milió de matriculacions, és a partir d’aquest moment quan s’inicià un creixement sostingut que continuà els cursos posteriors fins arribar a l’actualitat. Així mateix, els estudiosos i investigadors de les Garrigues estan a punt per presentar les seves recerques el proper 29 d’octubre a l’Albi, treballs que a poc a poc van fornint un ventall de publicacions que engrandeix les arques de coneixement de la nostra estimada comarca.

Feina feta també per part dels garriguencs i garriguenques, que han gaudit en les respectives contrades de les festes i tradicions locals que ens identifiquen com a poble. De fet, el Departament de Cultura, en el seu Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha creat un catàleg del Patrimoni Festiu, el qual pretén inscriure les festes, manifestacions i celebracions comunitàries així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya. Així, la Trobada de Gegants i Correfocs de les Borges Blanques hi apareix amb el reconeixement de “festa popular d’interès cultural”, que, atenent a l’article 4, correspon a una “celebració oberta a tothom i repetida en dates prefixades que contingui manifestacions o elements d’interès cultural de caire festiu i gaudeixi d’una àmplia acceptació popular, estigui o no circumscrita a una demarcació territorial concreta”. Cal remarcar que aquest decret regula també les mesures per a la protecció i promoció del nostre patrimoni immaterial més viu.

Hi ha qui diu que les festes majors s’haurien de renovar, que han quedat antiquades i que a part de les reduccions pressupostàries per les quals s’han vist afectades com a conseqüència de la crisi, han perdut adeptes i per tant, participació popular. Evidentment tot és opinable, i com a tal s’ha de respectar, però és innegable que darrera d’aquestes celebracions hi ha l’esforç de moltes persones per contribuir a satisfer els interessos dels ciutadans/es, grans i petits, per tal d’evitar tota crítica.
És precisament en aquest punt quan sorgeix la pregunta: què cal fer, doncs, per estrènyer el vincle, dèbil per alguns, entre cultura-educació i oci-festa? Una resposta senzilla diria que la clau està en la implicació, perquè només fent sentir a les persones que formen part d’alguna cosa que els identifica, es pot aconseguir la seva acceptació i, per tant, l’èxit. De la mateixa manera, els professionals de l’educació parlen d’integració o d’interdisciplinarietat, conceptes que caldria tenir més present al nostre dia a dia. Arribats en aquest punt, la Festa Major es converteix en la cirereta del pastís que ens menjarem tot l’any, treballant i desitjant que arribi el mes de setembre.

Liss Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MES D'AGOST A SOMGARRIGUES: "ELS ESPAIS NATURALS"

ELS ESPAIS NATURALS

Molts cops hem parlat de construccions fetes per l’home, com els castells, les pintures rupestres, les construccions de pedra seca i un llarg etcètera d’edificis habitables o d’espais aprofitables per a l’agricultura. Aquest cop, però, vull parlar dels espais que tenim que no estan fets per la mà de l’home i que se’ns ofereixen de forma gratuïta i l’únic que hem de fer és conservar-los. Són els espais naturals que tenim a la comarca. No cal dir que seria molt llarg enumerar-los tots. Deixeu-me que faci menció d’alguns com si es tractés d’un petit recull. Parlo dels Bessons de les Borges, de la Banqueta de Juneda, de la Serra de la Llena, de l’espai estepari del Mas de Melons o de la Vall del riu Set, vall que amb la construcció del pantà de l’Albagés canviarà totalment la seva fisonomia.
Tan sols passejant pels espais naturals en primavera ja ens fa tenir  sensacions que no es poden notar en els nuclis urbans. Aquí la natura se’ns ha donat sense reclamar-nos res, si més no dient respecteu-me. Dintre d’aquests espais naturals podem trobar també els que ha modelat l’home com són la florida dels ametllers o sentir el perfum en florir la rapa dels olivers. Aquesta és la nostra comarca a la primavera, plena també d’ocells que amb els seus cants delecten les nostres orelles. L’estiu calmat, amb la suau marinada a les nits, ens fa oblidar la forta calor del migdia, en què només el cant dels grills sembla que no la sentin, i aprofiten aquells moments més calorosos del dia per entonar els seus cants. La tardor és temps de passejar, de gaudir dels colors de la natura tot buscant bolets pels boscos. Sens dubte és un dels plaers que la natura ens dóna gratuïtament i ens fa gaudir a tothora. Malauradament aquí és quan ja observem el que l’home deixa sense escrúpols: bosses de plàstic, llaunes, papers, tot un munt de brutícia que va llençant arreu sense respectar els paratges. Tan fàcil que fóra de ficar la brossa en els contenidors.
En aquests indrets naturals hi ha una diversitat d’herbes que els nostres avantpassats coneixien i que aplicaven com a remeis casolans. Avui, aquesta flora, s’hauria de poder inventariar ja que pot ser que tant el canal Segarra-Garrigues com el pantà de l’Albagés arribin a canviar el nostre entorn natural i es perdin pel camí algunes d’aquesta plantes remeieres.
Dissortadament el progrés ha fet que aquesta natura es veiés reduïda per construccions com l’autopista o l’AVE, bo i sabent que tot això és necessari per no quedar-nos encallats en el passat. La construcció dels molins eòlics ha canviat també el nostre paisatge, però encara ens queden espais naturals que hem de conservar ja que, si destruïm una obra dels homes, els mateixos homes la podrem reconstruir, però si destruïm un espai natural, pot ser que la natura no ens el torni mai més. Aleshores ja no sentiríem el cant dels ocells, ni podríem veure les flors en primavera, ni podríem anar al bolet a la tardor.
Avui encara hi podem passejar, caminant o amb bicicleta, gaudint de la natura. Si nosaltres la respectem i el progrés la respecta, podrem fer-ho durant molt de temps i els nostres fills ens ho agrairan.

RAMON MIRÓ
Centre d’Estudis de les Garrigues



ARTICLE DEL MES DE JUNY A SOMGARRIGUES: "NOVETATS RECENTS"

NOVETATS RECENTS
En aquest número no parlarem directament de patrimoni, sinó que posarem principal atenció a tres fets o accions molt recents, a tall d’informació. El primer d’ells és que s’ha acabat el termini d’inscripció per a la participació de les VIII Trobades d’Estudiosos de la comarca de les Garrigues que se celebrarà l’últim cap de setmana d’octubre a la població de l’Albi en el rehabilitat i magnífic espai del castell. Aquesta setmana la comissió de l’organització valorarà les propostes presentades i comunicarà als interessats l’acceptació o no de la seva butlleta.
El segon fet important és que el president de l’entitat, en Josep Rubió i Sobrepere, historiador cervianenc, va defensar la seva tesi doctoral el passat dijous dia 4 de juny a la Universitat de Lleida. Com no pot ser d’una altra manera el treball que hi ha darrera d’una tesi doctoral és molt intents i costós, però la vàlua i la importància que té per a nosaltres és que tracta un tema de caire comarcal, concretament sobre La Guerra Civil a les Garrigues, 1936-1939. Vaig tenir la sort de ser present en la defensa del treball i vaig entendre que properament en sortiria una publicació d’aquesta tesi. Crec que ens hem de felicitar tots els garriguencs per tenir entre nosaltres una persona que es dedica a l’estudi de la nostra comarca i que ens ajuda a situar-la en el lloc que es mereix des del punt de vista cultural. Només perquè us en feu una idea, els membres del tribunal -tots i cadascun d’ells- van destacar la importància de la feina feta i l’excel·lent aportació a la historiografia d’aquest període i van destacar la feina feta en la recerca d’informació en els diferents arxius nacionals i de fora del nostre territori.
I el tercer i últim punt del qual els voldria parlar és de la participació del Centre d’Estudis de les Garrigues a la IV Trobada de Centres d’Estudis de les Terres de Ponent que es va celebrar el passat dia 6 de juny a la Seu d’Urgell i que comptava amb l’IECAU (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell) com a amfitrió i als quals els hi vam passar el relleu ja que l’any passat aquest acte es va celebrar a la nostra comarca, concretament a la sala César Martinell de la Cooperativa d’Arbeca. En aquesta trobada el centre va presentar les novetats en recerca que s’havien fet durant l’últim any i les activitats que hem anat desenvolupant al llarg de l’any. El més destacat va ser la presentació de l’inventari que s’ha fet sobre el patrimoni industrial vinculat amb l’oli sota la direcció del MNACtec, l’inventari que s’ha realitzat sobre les campanes i els campanars de la nostra comarca i l’exposició sobre la Guerra Civil a les Garrigues. El Centre d’Estudis de les Garrigues és ja un centre de referència a les terres de Lleida, ja que hem estat un model a seguir per a altres comarques, i un centre més que reconegut a nivell de la nació catalana.
Isidre Piñol
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MAIG AL SOMGARRIGUES: "LA NECESSITAT D'UN ARXIU COMARCAL"

La necessitat d’un Arxiu Comarcal
En el núm. 287 del Som Garrigues declaràvem que un dels dèficits culturals més importants de la nostra comarca és l’absència d’un Arxiu Comarcal destinat a preservar, gestionar i difondre el nostre patrimoni cultural. Els governs autonòmics, comarcals i locals, que són els que tenen responsabilitats en aquest tema, es van succeint. Apareixen esporàdicament algunes declaracions en els mitjans de comunicació en què s’assevera que l’Arxiu està a punt, que “en el proper ple està prevista l’aprovació del plec de clàusules per al procés de licitació”, que les obres “es podrien iniciar el mes de febrer o el de març (de 2011) i estarien enllestides a finals del 2012”... Però la trista i crua realitat és que som al mes de maig de 2011 i tenim el lamentable honor de ser una de les tres darreres comarques de tot Catalunya on encara no hi ha un arxiu comarcal. Trist i deplorable honor que compartim amb l’Alta Ribagorça i la Terra Alta. En tot cas, cal deixar ben clar que en aquest retard no podem solament atribuir responsabilitats als de fora, sinó que som els propis garriguencs els que tenim a veure alguna cosa en tot això.  En els darrers anys de bonança econòmica s’ha prioritzat, a la pròpia comarca de les Garrigues, la construcció d’altres equipaments i infraestructures culturals que la llei no contempla com a obligatoris. Si en aquells moments no es va prioritzar l’Arxiu Comarcal, que la Llei estableix necessàriament en totes les capitals de comarca, què passarà ara, en ple context de crisi i de rescissió, de retallades pressupostàries i de reducció del sector públic? Quant temps haurem d’esperar més? L’Arxiu estarà enllestit al 2012, al 2014, al 2018?

La Llei d’arxius -que és de l’any 2001- estableix un sistema destinat a garantir la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació. En aquest sistema, que ha d’estar interconnectat, el debat sobre la ubicació física de l’Arxiu Comarcal perd gran part del seu sentit, especialment en ple segle XXI i dins de l’actual societat del coneixement, quan el Som Garrigues es pot consultar per internet i quan es parla d’un Banc Digital de la Memòria. Aquesta legislació estableix el mandat que: “Les administracions públiques han de promoure d’una manera activa l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per tal de garantir que el tractament de la documentació, en tots els seus aspectes de gestió documental, preservació i difusió dels documents, compleixi la finalitat de posar-los a l’abast dels usuaris”. El debat important que té la nostra comarca és que estigui ben connectada a tots els nivells i que el seu Arxiu Comarcal es projecti adequadament per a tots els ciutadans, no solament d’un municipi o d’una comarca sinó de tot arreu. El fonamental és no solament la seva centralitat com a ubicació física, sinó la seva posició de pal de paller com a eina que s’aproximi efectivament i de forma real a la ciutadania. Aquesta aproximació pot fer-se de diverses formes que van des de la realització d’exposicions itinerants, la publicació de llibres, revistes, butlletins informatius, així com de la digitalització dels seus catàlegs i d’una part important dels seus fons. Cal tenir ben present que el fet que estigui al mateix centre de la capital no garanteix per si sola la proximitat de l’Arxiu Comarcal a la ciutadania. Cal molta feina a fer i entre tots hem de fer pinya perquè això sigui una realitat.

El Centre d’Estudis de les Garrigues, com a associació cultural sense ànim de lucre que defensa el patrimoni cultural de la seva comarca, manifesta el seu més profund malestar i preocupació per aquest endarreriment injustificat. La veïna comarca de la Conca de Barberà va inaugurar el seu Arxiu Comarcal el 8 de setembre de 1982. És a dir, que les Garrigues porten un retard de prop de trenta anys respecte a les comarques pioneres en aquest àmbit. Durant aquest període, la conservació i la gestió dels documents ha estat en mans del voluntarisme, d’aquells que han valorat la importància d’aquest patrimoni. Però cal cridar l’atenció sobre la malaurada i penosa desaparició de documents que s’han perdut per sempre més i que no ens permetran reconstruir adequadament el nostre passat. La Constitució estableix el dret dels ciutadans a l’accés als arxius i registres administratius, però aquest dret difícilment es pot dur a terme en relació al patrimoni documental de les Garrigues si no existeix un Arxiu Comarcal que el protegeixi, el conservi i el faci accessible a la ciutadania.  Tant de bo aquestes paraules serveixin per a remoure consciències i cridar l’atenció dels garriguencs sobre el seu patrimoni cultural, per tal que aquest no es continuï guardat en una sala de “mals endreços”, en les golfes o en altres racons dels nostres ajuntaments i que aquests “paperots vells” no acabin dissortadament en els contenidors de disseny de paper reciclat.


Junta de Govern del Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MES D'ABRIL AL SOMGARRIGUES: "INVESTIGAR SÍ, PERÒ PER QUÈ?

INVESTIGAR SÍ, PERÒ PER QUÈ?                              

Si hom ens pregunta què entenem per “investigar”, pot ser que a algú li vingui ràpidament a la ment la imatge del conegut inspector Gadget o fins i tot del famós detectiu londinenc, creat per Sir Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes. El llistat d’investigadors que s’han sumat al curs de la història és infinita: Albert Einstein, Thomas Edison, Isaac Newton, Benjamin Franklin, Galileo Galilei, Louis Pasteur, James Watt, Alessandro Volta, Arquímedes, etc. Si bé la intel·ligència i l’ús hàbil de l’observació són trets imprescindibles d’un bon investigador, aquests no són només els únics, i és que la pràctica investigadora requereix d’una actitud cognoscitiva, moral, reflexiva, objectiva, a més del domini de mètodes i tècniques específiques. En definitiva, i el que potser és més important, un bon investigador ha de ser sobretot ordenat i perseverant en la seva tasca decidida per esbrinar, conèixer, i entendre fins als més recòndits detalls d’una realitat concreta. El llatí ens dóna, un cop més, la solució: investigare, derivat de vestigium, “seguir la pista de...”.

El fet de dissertar sobre la labor investigadora em porta a parlar del IV Premi Joves Investigadors i Investigadores de les Garrigues, convocat conjuntament entre el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG), la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Coordinació territorial de Joventut a Lleida) i el Consell Comarcal de les Garrigues. Aquest premi, dotat amb 600, 300 i 100 euros respectivament per als tres primers classificats, neix amb la voluntat de fomentar la investigació i la recerca a la comarca entre els joves i les joves estudiants. La finalitat és clara: donar suport i potenciar l’esperit de recerca i creativitat científica sobre temes directament relacionats amb la comarca de les Garrigues o amb qualsevol dels seus pobles, i és per aquest motiu que s’adreça a estudiants d’entre 16 i 30 anys que estiguin interessats en el treball d’investigació relacionat amb qualsevol disciplina, ja sigui la llengua, la literatura, la història, l’art, l’arqueologia, l’etnologia, l’antropologia, la botànica, l’economia, etc. sempre que estiguin vinculats a la comarca garriguenca.

Moltes vegades ens sentim atrets per descobrir, per conèixer, per SABER... però també molt sovint deixem passar aquesta necessitat empesos per la rutina del nostre dia a dia. Som conscients, perquè ens ho diuen contínuament els que en saben, que “el coneixement no ocupa lloc”, que “el que no es fa servir es rovella” i si som una mica més cientifistes, admetrem que “conèixer constitueix un estímul per a l’activitat intel·lectual perquè l’obliga a mobilitzar-se”. En aquest sentit, els especialistes en educació parlen avui de “mobilitzar el coneixement dels nostres estudiants”. Una bona manera de fer-ho és precisament contribuir a aquesta funció investigadora de manera que amb el nostre treball ajudem a millorar l’estudi que ens ha de permetre establir contacte amb la realitat i així arribar-la a conèixer millor. Aquesta és, precisament, la proposta del Premi. Si amb aquestes premisses algú ja s’ha sentit atret per la necessitat impetuosa d’investigar, hauré complert amb el meu objectiu i només em quedarà dir: Enhorabona!

Lys Solé Farré 
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MARÇ AL SOMGARRIGUES: "RECUPERANT PATRIMONI: LA RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE L'ALBI"

RECUPERANT PATRIMONI: LA RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE L’ALBI

El passat diumenge 13 de març s’inaugurà la primera fase de les obres de rehabilitació del castell de l’Albi. Sens dubte, una altra notícia magnífica per a la comarca. Com tota restauració o rehabilitació no ha estat mancada de certa polèmica, especialment pel tipus de material utilitzat. Crec, però, que al seu moment, arquitectes i arqueòlegs ja van explicar i justificar la idea i la tendència escollida.
S’ha de felicitar a l’Ajuntament per tornar a donar vida al castell després de molts i molts anys, i dir-ho clarament, això ha estat possible gràcies a la valentia i l’empenta de l’equip de govern. Valentia per aconseguir que, com diuen alguns, un munt de pedres i runa tornin a tenir vida. I empenta perquè ha sabut buscar l’ajuda necessària, sigui en el món públic com en el privat, per fer renàixer aquestes parets.
No s’ha d’oblidar també la magnífica feina de la Comissió de seguiment i gestió de les obres del castell. Tot un model i punt de referència per a properes obres a la comarca.
Crec que els albinencs poden i han de sentir-se satisfets. Avui recuperen, sense cap mena de dubte, part de la seva història (tant la història local com de la Baronia), però no només els albinencs, tots els garriguencs ens hem de sentir satisfets per haver recuperat una altra part del seu patrimoni, que de fet, és el nostre patrimoni.
El Centre d’Estudis de les Garrigues ve reclamant, des del seus inicis, aquesta tasca. A poc a poc, potser amb comptagotes -és cert que no és fàcil- les administracions sembla que en els últims anys s’hagin adonat que el patrimoni no solament identifica la terra, sinó que n’escriu la seva història. L’Ajuntament de l’Albi ha fet l’esforç. Tant de bo ho fessin tots els ajuntaments d’arreu.
Potser la greu situació econòmica que estem vivint, ni hi ajuda ni hi ajudarà, però aprofitant l’avinentesa, demanaria a les administracions que continuessin donant tot l’impuls que els sigui possible (tots sabem que a la comarca tenen fronts oberts que caldria anar tancant), que no deixin morir el nostre patrimoni, que no deixin morir la nostra identitat, que no deixin morir la nostra història.
De moment felicitem-nos: la rehabilitació del castell de l’Albi ja és una realitat. Ara només ens cal donar-lo a conèixer. Felicitats a tots i, sobretot, felicitats a l’Albi.
Josep Rubió Sobrepere
President del Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL FEBRER AL SOMGARRIGUES: "LA CULTURA EN TEMPS DE CRISI"

LA CULTURA EN TEMPS DE CRISI

La crisi que colpeja l’economia arreu del món des de l’any 2007 s’està utilitzant com a pretext per a una espectacular retallada dels drets socials, entre els quals la cultura n’és un dels principals afectats. Si no hi ha diners per arribar a final del mes, un dels primers llocs on es va a retallar és en els pressupostos destinats a la cultura. Aquestes dificultats econòmiques s’han posat, per exemple, de relleu en la publicació del darrer llibre de la VII Trobada d’Estudiosos: Cabal de Petjades, publicat l’any 2010, que finalment ha estat possible amb l’esforç -que cal agrair- de les Administracions que sempre li han donat suport: Consell Comarcal de les Garrigues, Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs i Generalitat de Catalunya. Caldrà, però, continuar treballant de valent per la continuïtat d’aquesta publicació que no està del tot garantida. La nostra comarca no es pot permetre perdre aquest extraordinari cabal de treballs. ¿L’existència de dificultats econòmiques vol dir que la cultura està en crisi en la nostra comarca?

En els darrers temps, la cultura garriguenca ha tingut un creixement que podríem qualificar d’espectacular. M’atreviria a parlar d’una “Renaixença garriguenca” per a definir, especialment, aquesta darrera dècada. Aquest esforç s’ha fet palès principalment gràcies a l’existència d’una massa crítica en la nostra societat civil que, a través de l’associacionisme, s’ha estructurat per recuperar el nostre patrimoni cultural. Trobem nombrosos exemples com, entre d’altres, l’Ateneu Popular Garriguenc, l’ Associació d’Amics del Terrall, el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Centre d’Estudis Locals del Vilosell, el  Fons Documental de Juneda, l’Editorial Fonoll, el Som Garrigues, i un llarg etcètera. Aquestes entitats han impulsat o col·laborat en molts projectes culturals: Banc de Memòria Digital; rehabilitació Castell de l’Albi; Centre interpretació del Cogul; impuls dels Vilars; exposicions de caràcter comarcal; rehabilitació Castell de l'Espluga Calba i de la Floresta; inventaris del patrimoni industrial, del romànic i gòtic a la comarca; Jornades d'anàlisi del nostre patrimoni... Ara bé, si no fem un esforç a invertir en cultura, si no intentem mantenir la flama, aquesta es pot apagar per sempre.

El dèficit cultural més important que té actualment la nostra comarca és l’absència d’un Arxiu comarcal.  Les Garrigues, juntament amb l’Alta Ribagorça i la Terra Alta són els forats negres que té en l’actualitat el mapa d’Arxius Comarcals a Catalunya. Tenim el luctuós “honor” de ser una de les tres darreres comarques que disposarà d’un arxiu comarcal a tot el Principat. En el cas de la nostra comarca les divergències polítiques sobre la seva ubicació existents entre els grups municipals de la capital garriguenca van ralentitzar aquest tema. La Plataforma per a l’Arxiu Comarcal es va preocupar per exigir una ubicació més propera al nucli antic per a facilitar l’accés dels borgencs (que no necessàriament és facilitar l’accés a la resta de garriguencs), destacant que l’Arxiu havia de ser un centre cultural de primer ordre destinat a revitalitzar i dinamitzar la capital de les Garrigues. Des que va aconseguir el seu objectiu que era que l’Arxiu no estigués en l’emplaçament inicialment assignat (al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra) no ha deixat sentir més la seva veu. El Paer en Cap de les Borges Blanques va anunciar l’any passat que l’inici de les obres es faria durant el mes de febrer o març de 2011 al solar de l’antic escorxador. Els estudiosos esperem amb ànsia que comencin aquestes obres. Esperem que les eleccions municipals no tornin a aturar aquest ambiciós projecte. El problema més important no és tant la ubicació de l’arxiu, com la seva pròpia existència. Mentre aquest no existeixi es continuarà perdent una gran quantitat de patrimoni documental. Els nostres investigadors no tenen, a hores d’ara, un centre documental de caràcter comarcal a través del qual emprendre la seva tasca de recerca. És el seu esforç, que voldria qualificar d’heroic, el que ha permès dur a terme els estudis i les recerques que s’han publicat en els darrers temps, anant a furgant en arxius municipals que en la majoria dels casos no tenen personal especialitzat, que es troben a les golfes de les cases consistorials, i que- en el millor dels casos- tenen algun inventari dels documents existents. Sigui on sigui, necessitem l’Arxiu, sinó probablement hipotecarem el futur cultural de les properes generacions i perdrem novament el tren. Sembla, però, que ens esperen temps díficils.

Vicenç Aguado i Cudolà.
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL GENER AL SOMGARRIGUES: "NOVES APORTACIONS A L'ONOMÀSTICA GARRIGUENCA I CATALANA"

Noves aportacions a l’onomàstica garriguenca i catalana

            Ja tenim a les mans el llibre Noves aportacions a l’onomàstica garriguenca i catalana resultat del XXXVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica que va tenir lloc a les Borges Blanques els dies 25 i 26 d’abril de 2009. Amb aquesta novetat editorial, a cura de Joan Cornudella i Santi Arbós, el Centre d’Estudis de les Garrigues continua amb la tònica de publicar el resultat dels encontres que organitza a l’any següent de celebrar-se. Aquest fet, ja convertit en una espècie de tradició, és producte de la voluntat de fer arribar al públic ben aviat el resultat de les nostres trobades, així com de la recerca exhaustiva, cada cop més complicada, de les fonts de finançament per tal de poder fer-ho possible.
            Sense menystenir les nombroses i valuoses aportacions realitzades en toponímia i antroponímia des de tots els racons dels Països Catalans, ens limitarem a fer una petita ullada, per qüestions d’espai, als treballs d’onomàstica garriguenca. El llibre s’enceta amb la ponència magistral “Una visió panoràmica de la toponímia garriguenca” del Dr. Albert Turull de la Universitat de Lleida que fa un repàs exhaustiu del material publicat sobre la nostra comarca en aquest camp, estudia els noms bàsicament de tots els nostres pobles i incorpora un apartat de bibliografia onomàstica de les Garrigues, el més extens i complet publicat mai. Amb “La hidronímia de l’Espluga Calba”, Rosa M. Anglès ens atansa als noms de lloc espluguencs relacionats amb l’aigua; sens dubte un petit tastet d’un monumental recull de tota l’onomàstica de l’Espluga que està acabant d’enllestir i que desitgem veure publicat ben properament. Santi Arbós en “Antroponímia del forn del vidre de Fulleda” ens fa conèixer el món de les denominacions personals, complexes i canviants, dels vidriers i comerciants que tenien relació amb la producció vidriera en aquesta població durant els segles XVIII i XIX. D’altra banda, Vicenç Carbonell en “Noms de lloc esotèrics i divins de les Garrigues” fa un recull dels topònims que ell considera que són misteriosos de la nostra terra (cal Bruixa, cal Déu, el Purgatori...). A “Toponímia rural desapareguda. Antigues partides del terme municipal de Juneda (segles XVI-XIX)”, Joan Cornudella ens ofereix un estudi d’aquelles denominacions territorials de Juneda que s’han anat perdent al llarg dels segles (el Canyís, Cantivella, la Maduganya...) -bestreta d’un recull toponímic global d’aquesta població ja realitzat i pendent d’una pròxima publicació-. Antoni Jaquemot assaja d’esbrinar el significat d’alguns suposats topònims ibèrics presents a les inscripcions de la balma prehistòrica del Cogul, en “El Cogul (la Roca dels Moros). Quatre topònims de dos mil anys”. En “Onomàstica del capbreu de Tarrés de 1754”, Josep Maria Pasqual fa un buidatge i estudi exhaustiu dels noms propis tarresans de mitjans del XVIII que esperem que serveixi de base d’un proper volum amb tota l’onomàstica d’aquest poble fronterer amb la Conca de Barberà. Roser Ripollès, en “Compilació dels cognoms de les Garrigues al s. XVIII.  Ara Arbeca”, continua amb el recull dels llinatges garriguencs d’aquesta centúria, tot tractant els de la vila d’Arbeca, principalment catalans però amb alguna presència castellana, occitana, francesa, italiana... Per finalitzar, amb “Aproximació a les partides actuals de les Borges Blanques”, Jordi Satorra localitza i situa sobre el mapa les diferents partides borgenques i n’intenta explicar el nom que duen a hores d’ara.
            Sens dubte, unit a diferents llibres i articles ja publicats o en procés de fer-ho, aquestes aportacions fan que la nostra comarca es vagi convertint en una de les més ben estudiades des del punt de vista dels noms propis, és a dir, dels noms de lloc i persona. La feina a fer, però, encara és molta.


Santi Arbós Gabarró
Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DE JOAN CORNUDELLA DEDICAT A RAMON AMIGÓ I PUBLICAT A SOMGARRIGUES

A l’ombra d’una olivera

Pels carrers de l’Albi

No ha pogut ser. A vegades els camins es torcen quan menys t’ho esperes. Feia pocs dies que havíem parlat de convidar Ramon Amigó a la Trobada d’Estudiosos de l’Albi. Havia d’impartir la lliçó magistral. Malauradament la notícia apareixia als diaris del país. Una esquela anunciava la seva mort. Sortia en un espai reservat a les persones que han fet molt per aquesta nació. En el seu cas se li recordava, entre d’altres càrrecs, que havia estat president de l’Associació Excursionista de Reus, vicepresident de la Societat d’Onomàstica i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. I en un esglaó més alt, havia estat premiat amb la Creu de Sant Jordi. Tot això fet des de la humilitat i la discreció.

Els que hem tingut la sort de conèixe’l sabem que, fins a l’últim moment, va estar treballant i tirant endavant projectes, la majoria dels quals sempre vinculats a l’onomàstica. Precisament els seus primers passos en aquesta disciplina van lligats a la seva passió per l’excursionisme. I en particular, a la serra de Prades, al Montsant i a la Serra la Llena. Més tard, de manera autodidacta, es dedicaria a la recerca i a la recopilació de topònims d’aquests paratges i de diversos municipis del Camp de Tarragona, del Baix Camp, del Priorat i, fins i tot, de les Garrigues. Tota aquesta nodrida investigació del territori partia d’un “jurament”, d’un pacte d’amics que van segellar, al seu dia, Ramon Amigó i Albert Manent. Ara veuen els seus fruits. Ara, els seus deixebles aprofitem el seu llegat. Precisament aquest llegat va ser enaltit al XXIVè Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de Barcelona. Era el divendres 9 de setembre. Ell hi era, però no va voler fer cap intervenció. Les forces no l’acompanyaven. El vam aplaudir de tot cor. En cap moment no ens podíem imaginar que una setmana després ja seria mort.

No ha pogut ser. Als 86 anys ens deixa un mestre de l’onomàstica, un home de pedra picada, catalanista declarat, que ha contribuït a recuperar, eixamplar, consolidar i difondre els noms de persona i els noms de lloc del nostre país. A la comarca el recordarem rellegint la seva ponència presentada al Col·loqui d’Onomàstica de les Borges Blanques. I, a darrera hora, buscarem la seva veu caminant pels carrers de l’Albi. 

Joan Cornudella Olivart
Juneda, octubre de 2011