dilluns, 29 d’abril del 2013

EL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES PARTICIPA EN EL RECERCAT 2013







 
El CEG va participacipar en la IX Edició del RECERCAT el passat dissabte 27 d'abril a Ripoll.
El RECERCAT és la trobada anual dels centres d'estudis i de recerca de les Terres de Parla Catalana.
Aquest 2013 el CEG hi participà amb una exposició dels volums editats de les trobades d'estudiosos i també en una taula rodona que portava per títol: Les trobades territorials de centres d'estudis: models, objectius, estratègies i resultats.


El president del CEG, Josep Rubió, compartí taula amb representants del Centre d'estudis vilassrencs, del Club de Lectura de Reus i la Societat Andorrana de Ciències.

PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 37 DE LA REVISTA 'ARTS' SOBRE ELS CENTRES D'ESTUDIS DE PONENT AMB PRESÈNCIA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES


dissabte, 27 d’abril del 2013

CONFERÈNCIA DE FÈLIX MARTÍN A CERVIÀ






El passat 20 d'abril, el Sr. Fèlix Martín Vilaseca, membre del Centre d'Estudis realitzà la conferència intitulada: "El treball del picapedrer i de la pedra en els edificis. El cas de l'Ajuntament de Cervià" amb motiu de la commemoració del centanari de l'edifici de l'actual Ajuntament de Cervià de les Garrigues. La xerrada fou presentada pel President del CEG, Josep Rubió.

JOSEP RUBIÓ, PRESIDENT DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES, PARTICIPA EN UNA TAULA RODONA SOBRE LES TROBADES DE CENTRES D'ESTUDIS AL RECERCAT 2013 QUE TÉ LLOC AVUI A RIPOLL


dilluns, 22 d’abril del 2013

ARTICLE DEL MES D'ABRIL AL 'SOMGARRIGUES": "RECUPERACIÓ DE CANTS POPULARS I RELIGIOSOS"


Recuperació de cants populars i religiosos

Just acabada la Setmana Santa és un bon moment per explicar-vos la investigació que està duent a terme l’equip d’investigació d’en Jaume Ayats, doctor en Història de l’Art, especialitzat en etnomusicologia i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular.

Aquest equip va començar la seva recerca el 2006 al Pirineu, quan es va constatar l’existència de cant religiós polifònic masculí i de tradició oral. La sorpresa va ser quan el 2011, Música d’Arrel, associació cultural de La Granadella que treballa per la recerca i la difusió de la música i les tradicions populars, els informà de l’existència d’uns cants similars durant la Setmana Santa de la seva població, i va posar en contacte els estudiosos amb els “cantadors”. Un dels cants més interessants d’aquest cicle pasqual, que encara trobem en algunes poblacions, és el Miserere, un cant antigament molt comú, però actualment gairebé del tot desaparegut. A La Granadella encara es canta conservant l’estructura antiga: en llatí i amb veus masculines. Les tradicions van lligades al territori i per tant és possible que hi hagi més exemples en poblacions de la comarca. Així doncs, seria bo aprofitar aquest estudi per documentar-les.

Fins a mitjans del s. XX, en els pobles, el fet de cantar junts en els actes religiosos tenia implicacions de notable importància. Cantar permetia viure i experimentar individualment les jerarquies i els rols de vida social dels pobles petits. Totes aquestes relacions i construccions socials es mostraven a través d’uns cants monòdics i polifònics transmesos oralment de generació en generació, i gairebé mai acompanyats per instruments. Qui prenia el protagonisme eren “els cantadors”. Generalment eren els caps de casa i d’edat adulta que tenien una consideració social més elevada pel sol fet de ser “cantador”. Els jornalers o homes vinguts de fora, habitualment, no entraven a formar part d’aquest grup. Cantaven els dies de les festivitats més importants de l’any dins l’església, normalment des de dalt del cor; i tenien un paper molt important a les processons, enterraments i altres actes fora de l’església, sempre acompanyant el mossèn i les autoritats.

Són cants emmarcats dins una tradició oral comuna a tota la Mediterrània. Exemples molt similars són els de confraries d’homes de Còrsega i Sardenya, que també canten durant les celebracions religioses, en llatí i amb el mateix timbre de veu que els nostres homes.

 

El final de moltes d’aquestes tradicions ve marcat pel Concili Vaticà II, a partir de l’any 1962, en què l’església catòlica elimina el llatí de la missa, i el poble passa a tenir un major protagonisme, per exemple, en el cant. És el moment en què sorgeixen els primers cors parroquials d’homes i dones. Els cants dels “homes vells” en llatí passen a ser considerats “rústics” o de “l’antic règim” i es tendeixen a eliminar. Aquests cants mai no van ser documentats perquè d’una banda els folkloristes i etnògrafs consideraven que eren cants d’origen culte perquè eren en llatí, i d’altra banda, els musicòlegs històrics no li donaven cap tipus de valor perquè no tenien autoria i eren de transmissió oral. No eren ni “cultes” ni “populars”. És per això que pràcticament no han arribat enregistraments fins als nostres dies i els testimonis cada vegada són més escassos.

 

Per tot el que hem explicat, estem satisfets de poder contribuir en l’estudi i en la documentació local i comarcal i de poder treballar de la mà d’experts que són coneixedors de la vàlua d’aquest cants. Cal potenciar estudis com aquests a la comarca per mirar de contribuir a una bona documentació del nostre llegat cultural.

 

Judit Flix

Centre d’Estudis de les Garrigues

ARTICLE DEL MES DE MARÇ AL 'SOMGARRIGUES': "ROSSEND LLURBA I EL PARAL·LEL: 'PER QUÈ NO EN SABÍEM RES?'”


ROSSEND LLURBA I EL PARAL·LEL: “PER QUÈ NO EN SABÍEM RES?”

 

“Per què no en sabíem res?”. Aquesta és la inquietant pregunta que formulen Xavier Albertí i Eduard Molner en el catàleg de la magnífica exposició “El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat”, que han organitzat al CCCB. Amb aquesta pregunta es vol posar de relleu el que ells consideren una anomalia respecte al nostre ric patrimoni cultural en l’àmbit popular escènic: probablement una gran majoria de nosaltres desconeixem la rica producció cultural que es va realitzar en aquest espai urbà de Barcelona durant aquell període. Una producció que traspuava modernitat i que sorgia de la cultura popular. Segurament, com apunten Albertí i Molner, les raons d’aquest desconeixement es deuen a “les situacions d’excepcionalitat viscudes per la cultura catalana durant el segle XX”.

 

En el cas de les Garrigues, cal esmentar la rellevant figura d’un excepcional vilosellenc anomenat Rossend Llurba i Tost  (El Vilosell 1887-Barcelona 1954). Llurba va escriure l’any 1917 la lletra del primer culpet en català La Font del Xirineu, a la qual va posar música Cándida Pérez i que fou interpretat per cupletistes com Raquel Meller. El nostre vilosellenc no solament va conrear el gènere dels cuplets, aquestes cançons populars amb grans dosis d’intencionalitat i de picardia, sinó que també fou autor dramàtic de nombroses obres com Festa Completa, Pasqua Florida o Les Caramelles o La cançó del Paral·lel, entre d’altres. És conegut, a més a més, com a articulista i com a director de publicacions com El tango de moda, a través del qual impulsà al nostre país aquest tan conegut ball i la seva música, provinents de l’Argentina i l’Uruguai. Podem trobar referències seves a internet, entre d’altres, en la coneguda wiquipèdia, en un blog i en Enciclopèdia.cat. La seva biografia i obra han estat estudiades per especialistes com Pere Sagristà. En l’exposició hem pogut gaudir, a més, de material inèdit facilitat per la família de Llurba.

 

Amb motiu de l’exposició, la Llibreria Millà de Barcelona, que va funcionar com a editorial, va facilitar als organitzadors un manuscrit inèdit titulat “El Paralelo hasta el año 1910”. Posteriorment van poder determinar que aquest manuscrit havia estat escrit per Rossend Llurba. Es tracta com vaig llegir en l’expositor on es mostrava les pàgines de l’original “de l’únic text sobre la història primigènia del Paral·lel que no va ser escrit des de l’exili i que fou redactat per un dels seus protagonistes”. Compartim el desig dels organitzadors que aquest text pugui veure la llum aviat.

 

Quan Xavier Albertí va fer el pregó de la Festa Major del Vilosell l’agost de 2011, molts vilosellencs van descobrir Rossend Llurba. Es va parlar llavors de fer algun reconeixement a la seva figura. Seria bo aprofitar l’avinentesa per recuperar aquesta idea i fer un just homenatge a Llurba, en la població que el va veure néixer, com podria ser per exemple dedicar-li el nom d’un carrer o fer alguna exposició i/o conferències. En qualsevol cas, cal agrair el gran treball i la recerca duta a terme per Xavier Albertí i Eduard Molner, així com a tots aquells que han col·laborat en l’organització de l’exposició. Finalment, voldria recomanar el catàleg de l’exposició publicat pel CCCB i per la Diputació de Barcelona. Segur que hi descobrireu tot un món cultural que ens pertany i que havia caigut injustament en l’oblit.

 

Vicenç Aguado i Cudolà

Centre d’Estudis de les Garrigues

dimarts, 16 d’abril del 2013

RECOLLIDA D'INFORMACIÓ SOBRE ELS CANTS CORALS RELIGIOSOS POPULARS

L'associació cultural "Música d'arrel" de La Granadella, juntament amb l'equip d'estudiosos i musicòlegs de la Universitat de Barcelona encapçalat per en Jaume Ayats i amb la col·laboració del Centre d’Estudis de les Garrigues, està realitzant un projecte de recerca amb la intenció de poder recollir i documentar els cants corals religiosos populars que es cantaven o es canten a les nostres localitats.

És per aquest motiu que us agrairíem que féssiu difusió d'aquest projecte i que, en el cas de conèixer o participar en aquests, poguéssiu omplir la breu enquesta que s’adjunta a continuació per tal de recollir el màxim d'informació referent a la nostra comarca. Podeu descarregar-vos el qüestionari AQUÍ.

FOTOS DE LA VISITA GUIADA DE JOAN PALAU, SOCI DEL CEG, D'AQUEST DIUMENGE A VINAIXA EN OCASIÓ DE LA TROBADA D'ASSOCIACIONS DE DONES DE LES GARRIGUES









dilluns, 8 d’abril del 2013

PRESENTACIÓ A JUNEDA DEL LLIBRE 'VINCLES I ARRELS'



El passat 6 d'abril es presentà a Juneda, dins el marc dels actes de la Primavera Cultural de la població, el llibre corresponent a la VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, Vincles i Arrels.
El President del Centre d'Estudis, Josep Rubió, obrí l'acte fent una referència global de la publicació, mentre que dos dels coautors, Isidre Piñol i Joan Cornudella, desglossaren de forma àmplia les seves ponències.

L'Isidre Piñol ens parlà dels articles titulats: "Les campanes dels tocs. Anàlisi de l'inventari de les campanes de les Garrigues" i "La indústria de l'oli. Una aproximació".

Per la seva banda, Joan Cornudella, ens feu un recorregut per les biografies de diferents dones garriguenques, del seu article: "Retrats de dones garriguenques".

... VA TENIR LLOC L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES






El Centre d'Estudis de les Garrigues agraeix a l'Ajuntament de l'Espluga Calba, representat en l'acte per l'alcalde Josep Cunillera, la magnífica acollida de què vam ser objecte i les facilitats donades per tal que aquest monument sigui seu de futures activitats de la nostra entitat.
 
Durant l'assemblea es va fer patent la necessitat d'incrementar el nombre de socis del centre, així com d'aconseguir que aquests socis s'impliquin en la junta de govern i en facilitin l'adequada renovació.
 
L'assemblea va acabar amb un petit pica-pica ofert pel consistori espluguenc en una de les sales del castell.

AQUEST DISSABTE PASSAT, EN EL MARC INCOMPARABLE DEL CASTELL DE L'ESPLUGA CALBA...