dimarts, 31 de gener del 2012

SESSIÓ AL PALAU D'ANGLESOLA DE LES JORNADES DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Taula rodona

Jordi Oliva

Josep Calvet

Queralt Solé

La primera sessió de  les Jornades de la Memòria Històrica, que va tenir lloc aquest dissabte passat al Palau d'Anglesola, estigueren marcades per les 3 ponències principals ofertes pel doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic que explicà la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008, fent incidència en el Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL. Féu esment de les àrees que subvencionava l'entitat (per una banda, projectes d'estudi, jornades, congressos; per una altra, tot el tema de la recuperació de les fosses comunes; la recuperació del Patrimoni i la creació de xarxes d'espai de la memòria). Féu esment especialment dels treballs fets al Pla d'Urgell en aquest sentit.

Jordi Oliva, llicenciat en Història Contemporània, coordinador del projecte "Cost Humà de la Guerra Civil" iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, desglossà l'explicació d'aquest des del seu inici, de què es tracta i quins són els seus resultats fins ara. Seguidament féu un desglossament del cost humà a la comarca del Pla d'Urgell.

La Doctora Queralt Solé féu una explicació de la diferent tipologia de fosses comunes que ens podem trobar. Explicà de forma clara el protocol que s'ha de seguir per tal de recuperar una fossa comuna i feu referència al mapa d'aquestes fosses a Catalunya.

Seguidament s'explicaren diferents experiències dutes a terme al Pla d'Urgell per a la recuperació de la Memòria Històrica, per acabar amb una taula de debat que posà en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no de recuperar la memòria o si cal dedicar esforços a altres temes.

dimecres, 25 de gener del 2012

CURS 'FONS PARROQUIALS: EINES PER AL SEU ESTUDI'

http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/Activitats/FonsParroquialsEinesEstudi

El curs Fons parroquials: eines per al seu estudi està organitzat per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona amb la col·laboració de la URV.

LES JORNADES SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA COMENCEN AQUEST PROPER DISSABTE...

JORNADES SOBRE EL PATRIMONI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES I EL CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D'URGELL MASCANÇÀ A LA PREMSA


LOGO DEL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES

dissabte, 14 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "A PROPÒSIT DE LA ROCA DELS MOROS DEL COGUL"

A propòsit de la Roca dels Moros del Cogul

L'any 1908 va ser descobert “oficialment” el conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. Ara farà, doncs, quatre anys dels actes de commemoració que es van celebrar en motiu del Centenari del Descobriment. Es van organitzar un conjunt d'activitats, bàsicament a la nostra comarca, però també a Lleida i fins i tot diverses es van fer a Barcelona. El actes del Centenari estaven organitzats per una comissió que es va crear a tal afecte. Entre les entitats i organismes que la formaven també hi era el Centre d'Estudis de les Garrigues. A part de programar i coordinar els actes, la Comissió del Centenari també posà fil a l'agulla per tal de dignificar definitivament el conjunt de la Roca dels Moros. Això volia dir, primer, restaurar les pintures; després, construir un centre d'interpretació al Cogul que fos un referent no només pel conjunt conservat al municipi sinó per tot l'art rupestre català i, finalment, dignificar l'entorn del conjunt per tal de convertir-lo, tot plegat, en un producte turístic i cultural de primer ordre.

S'ha de tenir present que l'art rupestre del llevant peninsular -inclou el Cogul i d'altres manifestacions rupestres de la comarca- va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco l'any 1998. Semblava que era el moment perquè el Cogul tingués el reconeixement i la dignificació d'acord amb la categoria excepcional de la Roca dels Moros. Les pintures van ser restaurades i es va construir el Centre d'Interpretació -si aneu al Cogul veureu que és un edifici impressionant. Ara, però, queden pendents tres coses que semblava que estaven força ben encarrilades: la museïtzació i dotació de contingut del Centre d'Interpretació, l'electrificació de l'edifici i l'adequació de l'entorn paisatgístic. Com a membre del Centre d'Estudis no puc dir-vos per què ara sembla que el Cogul està, podríem dir, “estancat”. És ben cert que la crisi que patim és molt forta, però també és igualment cert que, si hi ha voluntat política, sembla que no hauria d'haver problemes per buscar els recursos que faltaven en comparació amb els ja invertits o assegurats per subvencions i ajuts concedits.

Em preocupa que en moments en què és necessari impulsar cinèrgies positives que puguin crear riquesa al territori -com pot ser un element turístic de primera magnitud, com el Cogul- no es faci el necessari per posar la cirereta al pastís, de manera que es corre el risc de “llençar” tots els diners fins ara invertits. A més a més, si ara aneu a la Roca dels Moros tampoc no podreu veure les pintures perquè la Generalitat manté tancat al públic i sense personal el conjunt Patrimoni de la Humanitat. Tinguem esperança, fins i tot paciència, i confiem que els polítics creguin en el Cogul i en la comarca com hi creiem nosaltres.


Ramon Maria Arbós
Centre d'Estudis de les Garrigues 

dimarts, 3 de gener del 2012

ARTICLE DEL MES DE DESEMBRE A 'SOMGARRIGUES': "TEMPS PER PENSAR"

TEMPS PER PENSAR
No fa pas gaires dies, els meus alumnes de tercer curs d’ESO em preguntaven: “L’examen que ens posaràs serà de pensar?”. En un primer moment, no vaig donar massa importància a aquesta pregunta, però davant la seva insistència perquè la respongués, em vaig adonar d’una realitat que cada cop sembla que és més estesa en la nostra societat. Existeix una desídia del pensar, una mena de mandra física que acaba produint un tipus d’obesitat consistent en un engreix mental. On hem guardat consells tan valuosos com els de Sòcrates: “Mantingues les teves ànsies de saber i arribaràs a ser savi”. Els nostres estudiants ens demanen que no els fem pensar, i, molt sovint, som nosaltres mateixos els que reconeixem que no tenim temps per pensar, per llegir, per estudiar, per criticar…
La valoració de la recerca i la docència és avui en dia bàsicament quantitativa i no pas qualitativa. Les diferents metodologies que ens ajuden a mesurar aquestes dues competències estan per sobre, moltes vegades, dels valors i dels coneixements que impliquen, amb un interès sobremesurat pels resultats numèricament registrables. Això mateix ho podríem trasladar a la historiografia o a la ciència històrica.
El món en el qual vivim, el seu ritme trepidant, amb les seves rutines i quotidianitats, ens obliga a actuar massa mecànicament i a tirar d’automatismes més que a plantejar debats, discussions i reflexions sobre les diverses realitats del nostre dia a dia. Qui dedica temps diàriament a reflexionar sobre aquelles inquietuds que poden contribuir a millorar el nostre país, exceptuant els professionals que han fet d’aquesta activitat la seva professió? Segurament molts menys dels que voldríem o caldria que ho féssim. 
Si en la investigació, en l’ensenyament i en la ciència històrica és fonamental la motivació a l’hora de despertar inquietuds per al coneixement, l’ús de la pròpia llengua d’expressió nacional es converteix en l’eina indispensable per tal de posar a l’abast de tothom els coneixements i les realitats històriques d’interès, en un afany per projectar-nos a nosaltres mateixos, per fer-nos saber què hem estat, què som i què serem en el futur, tot plegat des d’una òptica objectiva que dota aquesta disciplina de caràcter científic.
Els metges per tal de mantenir el nostre cos i la nostra ment sans ens aconsellen practicar una hora d’esport almenys tres cops per setmana en l’edat adulta i caminar almenys 15 minuts al dia quan som grans,. Doncs el mateix consell el podríem aplicar a la reflexió, a l’art de pensar com a exercici saludable que contribueix a l’afirmació de la nostra identitat: hem de caminar eliminant en el camí els greixos que ens pesen i no els deixen avançar. Un bon punt de partida seria pensar al voltant del paper que ocupa, o millor dit, no ocupa, el català en el nostre sistema democràtic. Els catalans no som normals. La nostra llengua, tot i ser la més antiga d’Europa, encara no disposa avui d’un lloc al Senat. I aquest és només el primer punt de la rutina que hem de practicar si volem fer de nosaltres persones dignes en un país que ens és igualment digne.

Lis Solé
Centre d’Estudis de les Garrigues

diumenge, 1 de gener del 2012

BON ANY 2012: CELEBREM EL DESÈ ANIVERSARI DEL CENTRE!!!

El Centre d'Estudis de les Garrigues celebra aquest any 2012 el desè aniversari de la seva constitució com a entitat legal. Des d'aquest blog us anirem informant sobre els diferents actes que es duran a terme per commemorar-ho. També us animem que ens continueu seguint a través d'aquest blog, la pàgina web, Facebook i Twitter, així com que, els que us desitgeu, us associeu al CEG per continuar fent gran la nostra comarca.

BON ANY NOU 2012!!!