dimecres, 27 de febrer del 2013

VICENÇ AGUADO PUBLICA UN RELAT DE GÈNERE NEGRE

El nostre consoci i membre de la Junta del Centre d'Estudis de les Garrigues Vicenç Aguado acaba de publicar el relat El misteri dels escuts de la plaça de la Vila dins del llibre Crims.cat 2.0 Més sospitosos del gènere negre als Països Catalans. El treball de Vicenç Aguado va ser premiat al Primer Concurs de relat curt de gènere negre «NegrOliva» 2011.



PRIMERA REUNIÓ A L'AJUNTAMENT DE FULLEDA PER COMENÇAR A POSAR EN MARXA LA IX TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LES GARRIGUES

Aquest passat dilluns a la tarda, a l'Ajuntament de Fulleda, es van reunir membres del Centre d'Estudis de les Garrigues (Josep Rubió, Lis Solé, Montse Arbós i Santi Arbós) amb l'alcaldessa, Neus Cornet, i la tinent d'Alcaldessa i regidora de Cultura, Rosa M. Xifré, per tal de començar a endegar el projecte de la IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues que tindrà lloc en aquesta població el proper mes d'octubre.
 
 
 
Tots els interessats a participar-hi ja poden començar a pensar els temes que volen tractar, ja que les bases d'aquesta convocatòria sortiran properament. Des d'aquesta pàgina us mantindrem informats de qualsevol novetat sobre aquesta nova trobada organitzada pel nostre centre. 

dissabte, 23 de febrer del 2013

ARTICLE DEL MES DE FEBRER AL 'SOMGARRIGUES': "ELS TEMPS CANVIEN"

ELS TEMPS CANVIEN

Durant el segle XX hem vist canvis molt importants en la nostra societat. Les persones han obtingut un dret que abans no tenien: poder votar. Però el més important ha estat en l’àmbit tecnològic. A principis de segle, en el camp eren les mules les que treballaven la terra, i amb gran esforç del pagès; ara són les màquines agrícoles les que fan les feines en menys temps. A principis del segle XX tampoc no hi havia electricitat a les cases; avui les nostres llars estan plenes d’estris elèctrics, i el dia que ens falta electricitat tot són problemes. Les comoditats ens envolten. Tenim calefacció a l’hivern, i aire condicionat a l’estiu. Per tant, no ens falta res. Ens desplacem fàcilment d’una ciutat a una altra amb els nostres vehicles. Tot això era impensable als inicis del segle passat.

Un dels altres estris que aconseguirà fer-nos perdre l’escriure a mà és l’ordinador. Un aparell que als mes grans ens semblava que ens seria impossible entendre’l, ni acostumar-nos a ell, però a poc a poc hem anat endinsant-nos en el món de la informàtica sense saber, encara molts cops, el que estem fent. Dins del món de l’ordinador hi ha internet, eina que ens permet investigar i viatjar pel món estant asseguts en una cadira.

Que lluny queda la centraleta telefònica on havies d’anar quan volies trucar per telèfon! Ara els mòbils, el facebook i el twitter, i d’altres utensilis multimèdia, ens informen de les notícies ràpidament i estem localitzats sempre. A poc a poc els homes i dones ens hem acostumat a tots els canvis que la tecnologia ens ha portat. Durant el segle XX tot ha anat més ràpid que mai. Ja gairebé no  arriben cartes. Els carters – com aquell qui diu-  ja només porten certificats o notificacions. Tot són correus electrònics, i ara watsapps o piulades. Hem anat perdent el costum d’escriure i progressivament també perdem la facultat de parlar i d’escoltar. No sentim els avis quan ens conten un conte o ens expliquen les seves vivències. Tant la televisió com les altres maquinetes ens van prenent el temps que tindríem per compartir experiències.

Ja tenim llibres digitals. Acostumats a llegir en paper, el fet de sentir la seva olor i de la tinta quan l’obres per primer cop, a notar a les mans el volum que llegim i  poder-lo portar arreu, tot això serà substituït per la freda pantalla que sempre tindrà el mateix tacte i la mateixa olor. Quan farem una investigació ja no tindrem la taula plana de papers i llibres. Senzillament tindrem una pantalla plena de pantalles dels documents que estem buscant. Tot serà un gran avenç. Com seran les biblioteques digitals? Seran fredes com les pantalles? Quan entres en una biblioteca, es nota el caliu dels llibres i l’olor de la fusta, i el somriure de la bibliotecària. Serà tot molt diferent. Ens haurem d’acostumar al progrés, com ho hem anat fent fins ara. Hem d’acceptar els avenços que al llarg de la  vida van esdevenint; però amb el llibre digital no sé si  podré, com tampoc no ho faig amb els diaris digitals. Llegir el diari prenent un cafè assegut en un bar o l’ombra d’un arbre en un parc al jardí continua sent un gran plaer. A poc a poc les màquines ens estan superant. Espero que no arribi el dia en què ens marquin el nostre destí i ens controlin. I molt menys que ens puguin marcar el destí els que estan darrere de les màquines.

Ramon Miró Bernat
Centre d'Estudis de les Garrigues

divendres, 22 de febrer del 2013

ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "LA RENDIBILITAT SOCIAL DE LES REHABILITACIONS (1)"


La rendibilitat social de les rehabilitacions (I)

 

L’any 1972, la Conferència General de la Unesco, reunida a París en la dissetena sessió del dia 16 de novembre, va adoptar la Convenció sobre la protecció del Patrimoni Mundial cultural i natural. D’aquesta Conferència enumerem algunes consideracions que han estan incidint sobre el patrimoni: “El patrimoni cultural i el patrimoni natural cada vegada estan més amenaçats de destrucció, no tan sols per les causes tradicionals de deteriorament, sinó també per l’evolució de la vida social i econòmica que agreuja la situació amb fenòmens d’alteració o destrucció encara més temibles”, i en una altra consideració remarca “que el deteriorament o la desparició d’un bé del Patrimoni cultural o natural constitueix un empobriment nefast de tots els països del món, la Constitució de la UNESCO estipula que l’organització ha d’ajudar a la conservació, al progrés i a la difusió del coneixement, vetllant per la conservació i la protecció del patrimoni universal i recomanant als països interessats que demanin les convencions internacionals que facin falta”.

 

Aquestes consideracions, al nostre país i en el decurs de la història, han merescut un tractament de protecció especial. La normativa i els bons desitjos de conservació del patrimoni han viscut un recorregut constant prou acceptable. No obstant això, no tot ha estat protegit i valorat, ja que l’any 1978, la Direcció General del Patrimoni Artístic recordava que “els béns culturals representen una riquesa màxima insubstituïble i el seu aprofitament, conservació i explotació poden produir una extraordinària rendibilitat econòmica, social i humana digna de ser contemplada”. Tanmateix tot el corpus legislatiu escrit i fins i tot punitiu no ha resultat sempre efectiu. Amb els diferents alçaments militars, atacs descontrolats i guerres, sobretot ja en ple segle XX, el patrimoni cultural ha patit agressions immerescudes, a vegades per desídia de les autoritats, a vegades per falta d’interès, desconeixença de la normativa i valors històrics de la pròpia ciutat o poble, i en moltes ocasions per un afany mercantilista d’alguns empresaris i particulars que s’obliden de comunicar qualsevol troballa i inclús no tenen escrúpols a l’hora de destruir vestigis del passat, autèntics testimonis del pas del temps.

 

Dissortadament el patrimoni arquitectònic ha estat el més perjudicat ja que s’ha enderrocat o s’ha reduït part del seu conjunt, sobretot, el de les esglésies que ha sofert els atacs del fanatisme dogmàtic que ha imperat en certes èpoques de la història. En alguns casos aquest patrimoni eclesiàstic s’ha vist atrapat per l’espoli o per la incultura de certs gestors de temples que no han dubtat a convertir “trastos vells” en diners. Sense entrar avui en episodis concrets de Catalunya o de la comarca de les Garrigues, és evident que cal disposar de més controls per part de les autoritats quan es produeixen actuacions desafortunades, inspecccionant les noves obres o moviments de terra i no tan sols quan s’acaben, sinó molt especialment en els primers treballs i sempre sensibilitzant, des de les escoles i instituts, que tot patrimoni cultural perdut és una part de les arrels que no es tornaran a a recuperar ni per a la societat actual ni per a la futura. Serà una llacuna en la pròpia història.

 

Giordano Marqués

Centre d’Estudis de les Garrigues

CURS VIRTUAL SOBRE ELS DOCUMENTS NOTARIALS A L'ACUR




http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-cultura/menuitem.f8ec44f847919cca411cb318b0c0e1a0/?vgnextoid=87163a3919c85210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=87163a3919c85210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=957d3e10149cc310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

CONCURS LITERARI DE LA SCGHSVN



ARTICLE DE JOSEP SANTESMASES AL SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI 'EL PUNT AVUI' SOBRE EL LLIBRE 'VINCLES I ARRELS' DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LES GARRIGUES