divendres, 22 de febrer del 2013

ARTICLE DEL MES DE GENER AL 'SOMGARRIGUES': "LA RENDIBILITAT SOCIAL DE LES REHABILITACIONS (1)"


La rendibilitat social de les rehabilitacions (I)

 

L’any 1972, la Conferència General de la Unesco, reunida a París en la dissetena sessió del dia 16 de novembre, va adoptar la Convenció sobre la protecció del Patrimoni Mundial cultural i natural. D’aquesta Conferència enumerem algunes consideracions que han estan incidint sobre el patrimoni: “El patrimoni cultural i el patrimoni natural cada vegada estan més amenaçats de destrucció, no tan sols per les causes tradicionals de deteriorament, sinó també per l’evolució de la vida social i econòmica que agreuja la situació amb fenòmens d’alteració o destrucció encara més temibles”, i en una altra consideració remarca “que el deteriorament o la desparició d’un bé del Patrimoni cultural o natural constitueix un empobriment nefast de tots els països del món, la Constitució de la UNESCO estipula que l’organització ha d’ajudar a la conservació, al progrés i a la difusió del coneixement, vetllant per la conservació i la protecció del patrimoni universal i recomanant als països interessats que demanin les convencions internacionals que facin falta”.

 

Aquestes consideracions, al nostre país i en el decurs de la història, han merescut un tractament de protecció especial. La normativa i els bons desitjos de conservació del patrimoni han viscut un recorregut constant prou acceptable. No obstant això, no tot ha estat protegit i valorat, ja que l’any 1978, la Direcció General del Patrimoni Artístic recordava que “els béns culturals representen una riquesa màxima insubstituïble i el seu aprofitament, conservació i explotació poden produir una extraordinària rendibilitat econòmica, social i humana digna de ser contemplada”. Tanmateix tot el corpus legislatiu escrit i fins i tot punitiu no ha resultat sempre efectiu. Amb els diferents alçaments militars, atacs descontrolats i guerres, sobretot ja en ple segle XX, el patrimoni cultural ha patit agressions immerescudes, a vegades per desídia de les autoritats, a vegades per falta d’interès, desconeixença de la normativa i valors històrics de la pròpia ciutat o poble, i en moltes ocasions per un afany mercantilista d’alguns empresaris i particulars que s’obliden de comunicar qualsevol troballa i inclús no tenen escrúpols a l’hora de destruir vestigis del passat, autèntics testimonis del pas del temps.

 

Dissortadament el patrimoni arquitectònic ha estat el més perjudicat ja que s’ha enderrocat o s’ha reduït part del seu conjunt, sobretot, el de les esglésies que ha sofert els atacs del fanatisme dogmàtic que ha imperat en certes èpoques de la història. En alguns casos aquest patrimoni eclesiàstic s’ha vist atrapat per l’espoli o per la incultura de certs gestors de temples que no han dubtat a convertir “trastos vells” en diners. Sense entrar avui en episodis concrets de Catalunya o de la comarca de les Garrigues, és evident que cal disposar de més controls per part de les autoritats quan es produeixen actuacions desafortunades, inspecccionant les noves obres o moviments de terra i no tan sols quan s’acaben, sinó molt especialment en els primers treballs i sempre sensibilitzant, des de les escoles i instituts, que tot patrimoni cultural perdut és una part de les arrels que no es tornaran a a recuperar ni per a la societat actual ni per a la futura. Serà una llacuna en la pròpia història.

 

Giordano Marqués

Centre d’Estudis de les Garrigues

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada