La marca
Garrigues
Dins del complicat panorama museístic i
patrimonial de la comarca voldria destacar un centre d’interpretació que mira
de fer-se un lloc en l’àmbit nacional: l’Espai Macià. Des de les Borges, el
centre dedicat a la figura de Francesc Macià i Llussà és un referent local que
aglutina esforços dedicats a la recuperació de la memòria històrica i el
patrimoni documental o la divulgació i estudi del pensament de qui fou el
primer president de la Generalitat republicana. L’Espai Macià ha esdevingut, en
definitiva, un centre d’interpretació local, comarcal i nacional, que ens ajuda
a entendre millor la realitat històrica del país.
Precisament un dels punts clau en la història de
la comarca és la indústria de l’oli, un element discursiu de l’Espai que ens
ajuda a entendre com part de la història de la lluita per la democràcia a les
Garrigues fou, també, la lluita per millorar les condicions de vida de la
pagesia i garantir un futur a la indústria oliera. Com ha documentat Josep M.
Roig Rosich, Macià es va preocupar en diverses ocasions per la indústria de
l’oli i, de fet, la seva primera intervenció al Congrés dels Diputats la dedicà
a aquesta qüestió. Els seus discursos, molt pràctics i encaminats a buscar
solucions immediates als problemes del moment, també parlaren d’un tema molt
actual: les exportacions. Aquí Macià demanava suport institucional per vendre
oli a països com Mèxic i el Japó, el que avui en diríem mercats emergents, una
idea prou moderna tenint en compte que part del debat actual passa per com fer
forat en mercats com el xinès.
No ens hauria d’estranyar que l’any 2007,
aprofitant els actes del 75è aniversari de la seva mort, la Cooperativa Sant
Isidre de les Borges presentés una edició limitada de 5.000 ampolles amb
l’efígie del president, pensades com un homenatge, però que, alhora, servia
d’excusa per a donar valor afegit a l’oli de la capital garriguenca. Macià és
una marca que ven, per molt frívol que pugui semblar. Ho vam veure amb l’oli de
la República Catalana que es va envasar de cara a la inauguració de l’Espai
Macià. Potser algú ja parla d’alimentació amb identitat, com hi ha el turisme
identitari. Per exemple, fa temps em van demanar si hi havia constància
documental de quins plats es van servir en el sopar de benvinguda a Francesc
Macià que se li féu en retornar de l’exili. A cal Rosselló de les Borges, un
forn fundat el 1928, es parlava que s’hi havia servit pa de ronyó.
Malauradament els periodistes del moment no en van prendre nota, però hauria
estat tota una troballa que hauria donat valor afegit al producte i, potser,
hauria ampliat el seu mercat i augmentat el seu consum.
Doncs bé, si tot això ho podem traslladar a la
resta de poblacions de la comarca i els seus excel·lents productes alimentaris,
la perspectiva de futur no pot ser més afalagadora. La Vinya els Vilars, per
exemple, als historiadors i a les historiadores el nom ens evoca inevitablement
al jaciment ibèric arbequí i, al seu torn al gran públic els podem vendre la
idea d’un passat remot que recorda a tècniques antigues i a sabors
tradicionals. És, penso, un bon camí. És un dels camins que podem seguir.
Marc
Macià
Centre
d’Estudis de les Garrigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada