dissabte, 31 de maig de 2014

ARTICLE DEL MES D'ABRIL AL 'SOMGARRIGUES': "D'ATAPUERCA AL COGUL, UN ABISME DE VOLUNTATS"

D’Atapuerca al Cogul, un abisme de voluntats

Els que tenim un cert grau de passió pel patrimoni patim d’un mal que no vol soroll. Quan viatgem tenim una tendència innata a observar en detall com es gestiona el patrimoni als llocs que visitem, sigui a casa nostra o en qualsevol banda del món: aquella esglesieta, la catedral de torn, fins i tot els paviments dels carrers, les façanes i edificis nobles, aquell art pictòric, unes restes antigues, els jardins, etc. Sovint la pregunta que hom es fa és: Què podem fer nosaltres pel patrimoni? i aquesta enquesta ja té associades unes connotacions de cosa que val diners i que no se sap ben bé per a què servirà o si tindrà una utilitat pública/política. Poques vegades la reflexió és a la inversa, Què pot fer el patrimoni per nosaltres? i és aquesta altra visió la que cal fer que prosperi: el patrimoni és un llegat que ens singularitza enfront d’un univers de patrimonis i mostres culturals diverses.

Fa 10 anys vaig visitar el complex patrimonial de la Sierra de Atapuerca, prop de Burgos. És una mostra més que evident d’una gestió exquisida d’un llegat i de com fer-ne un atractiu turístic –diners, prosperitat, llocs de treball, presencialitat, etc. La gestió abraça tant una presentació sòbria in situ –senzilla, no ostentosa o cara- de la feina feta en el jaciment de la trinxera del ferrocarril com l’aula arqueològica Emiliano Aguirre situada a la població d’Ibeas de Juarros i, com, finalment, el parc arqueològic d’Atapuerca on, en poc menys de 4.000 m2 al mig de la serra a l’aire lliure, trobem explicada d’una forma  pràctica, real, tangible, palpable la vida de tots els homos –i llur habitat- que han passat per aquelles terres; declarat Mundial per la UNESCO l’any 1985. I tot plegat gestionat per la Fundación Atapuerca integrada per la Junta de Castella i Lleó, la Diputació de Burgos i els ajuntaments dels poblets i de Burgos però sobretot per universitats (fins i tot la Rovira i Virgili!) i una bona colla d’empreses privades que aporten també el capita. Ja ho veieu: una mostra de suma de voluntats lloable. Podria parlar d’Altamira però l’abisme entre la gestió d’allí i d’aquí és mentalment insalvable; hi renuncio.

Ara el cap se  me’n va a la Roca dels Moros del Cogul. Aquesta mostra singular d’art, juntament amb la de la resta de l’arc mediterrani de la península ibèrica, fou declarada l’any 1998 a Kioto Patrimoni Mundial de la UNESCO. Des del Centre d’Estudis de les Garrigues vam ser dels primers a demanar i exigir una solució per a la joia de la corona garriguenca. I vam aconseguir crear una comissió impulsora en què hi eren totes les institucions. Ja han passat 9 anys  i tot i que tenim el centre d’interpretació iniciat en una primera fase, gràcies als governs d’esquerres al Cogul, al Consell, a la Diputació, a la Generalitat i ser influents a Madrid, avui és insuficient i fa 3 anys que no es fa res!  Fa uns dies apareixia un joc sobre l’art rupestre a Tarrragona. La pregunta que ens fem és: hi ha patrimoni mundial de segona categoria? El model a seguir ja sabem quin és: la unió de voluntats fa la força i saber-se fer valdre davant dels teus companys de partit i dels altres. La trilla està feta però ja fem tard per treure un alt rendiment al nostre llegat atàvic. Vergonya, cavallers, vergonya!

Jordi Satorra
Centre d’Estudis de les Garrigues

Cap comentari:

Publica un comentari