Entenem
per voluntariat el
conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar una
acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a
canvi. El servei que realitzen aquests voluntaris és de tipus cívic o social com a compromís d'actuació
a favor de la societat i de la persona, segons l’Institut Català del
Voluntariat (INCAVOL).
Més enllà de
les definicions legals i des d'un punt de vista més centrat en valors, la
persona voluntària pot dur a terme el seu servei a la societat de manera molt
diversa. Hi ha qui opta per una acció de tipus social i disposa el seu temps
per ajudar a persones grans que viuen soles o persones que pateixen alguna
mancança, alguns col·laboren a regenerar el medi ambient, altres promouen
formes de participació sociocultural… Són accions molt diverses i segur que
qualsevol persona pot trobar la que s'adeqüi més a les seves possibilitats,
perquè, en definitiva, una acció de voluntariat pretén promoure el paper actiu
de les persones grans i motivar-les a la participació social, donar valor a la
capacitat i a l’experiència de les persones grans com a agents actius de la
societat, potenciar el desenvolupament de projectes i iniciatives de
voluntariat davant les necessitats de l’entorn social d’aquest col·lectiu,
compartir projectes que permetin la seua projecció social, contribuir a la
formació continuada i permanent dels voluntaris i associacions de persones
grans.
Al Casal de
Gent Gran de les Garrigues (CGG) s’hi desenvolupen diferents projectes de
voluntariat. Un d’ells posa en relació grans i petits amb un interès en comú:
la informàtica. L’acció de voluntariat consisteix en un intercanvi
d’experiències i coneixements entre grans i petits, amb un seguit d’activitats
enfocades a la proposta que la gent gran transmeti als nens i nenes els jocs
antics i tradicionals.
Un cop per
setmana el grup de voluntaris es reuneix al centre de les Borges per a
treballar conjuntament amb l’assessorament d’una formadora. En aquestes
sessions de treball els assistents van definint aquells jocs als quals jugaven
de petits, n’elaboren una fitxa explicativa en què s’exposa el funcionament del
joc, les normes, el material requerit, etc. Setmana rere setmana els
voluntaris/es van recollint tot el material que després faran servir per a
explicar als més petits com es juga a cadascun dels jocs, la majoria d’ells
totalment en desús i desconeguts pels nens i nenes. Conscients de la
importància del joc com a element clau en l’aprenentatge, els més grans
assumeixen el paper d’educadors de valors, normes i actituds, amb la qual cosa
el benefici de l’activitat de voluntariat és doble: per una banda, la gent gran
veu reforçada la seua autoestima duent a terme una activitat de participació
social activa i per l’altra, els més petits veuen estimulada la seua
imaginació. Tanmateix una de les lliçons més valuoses que els nens poden
aprendre del joc és que una derrota no és la fi del món. Al ser derrotats en jocs que
poden repetir i arribar a guanyar, els nens comprenen que, malgrat els revessos
temporals en la vida, encara poden tenir èxit, inclús en una situació exactament
igual a aquella en la qual han experimentat la derrota. Qui millor doncs per a
contribuir a aquesta experiència que la gent gran, pous de saviesa i d’experiència?
Lis Solé
Secretària del CEG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada